Tarragona, 1884

El 1884 tampoc no van faltar els castells a Tarragona. Aquests, però, van reduir-se a Sant Magí. L’assot de l’epidèmia del còlera entre els estius del 1884 i el 1886 va trastocar la rutina arreu del país. Entre altres elements, les festes majors del territori. Aquestes van cenyir-se a les celebracions religioses amb prou feina.

Els ànims no van estar per gresca. La població va témer la pandèmia. Per no conèixer’s cap cura durant bona part del segle XIX. Per concentrar-se les morts en un període curt. Per escapar-se’n molt poques famílies. La por al contagi va suscitar el control dels moviments dels veïns. La reunió de multituds. Les anades i vingudes de forasters. Ambdós factors presents en qualsevol festa major.

Tarragona per Sant Magí encara va lliurar-se de les restriccions. Els castells no van fallar-hi. L’impacte emocional del còlera, de tota manera, també va planar per damunt. La festa no va destacar per la seva excel·lència. La premsa local va estar-ne al cas: “Muy poco fue el número de forasteros que se notó en esta ciudad con motivo de la celebración de la fiesta de San Magín. / Las torres ó chiquets de Valls hicieron las delicias de los aficionados y la entrada de la tradicional romería procedente de la ermita del Santo llamó á dos ó tres mil chiquillos que llenaban la calle de la Unión” (El Sufragio: 1884. BHMT).

Els castells van anar a cura de la Colla Nova dels Xiquets de Valls. El 18 d’agost, el primer dia de festa, la vigília de Sant Magí, va comparèixer: “Ayer tarde [18 d’agost] llegó á esta ciudad la «colla nova dels xiquets de Valls», la cual recorrió varias calles levantando algunas de sus atrevidas torres” (Diario de Tarragona: 1884. BHMT).

La colla no va intervenir en la comitiva d’arribada de l’aigua de la font de Sant Magí de la Brufaganya, que ocorre encara la tarda del 18 d’agost. Els exercicis de seguicis van limitar-se als negritos i gegants: “A las seis y medía de la tarde hizo su entrada en esta capital el agua milagrosa de la Brufaganya, conducida en acémilas y siguiendo detrás varios carros con algunas familias que habían ido á aquellas montañas á visitar al Santo. / Precedía al agua los negritos y gigantones y los niños huérfanos con su antiguo estandarte de San Magin” (Diario de Tarragona: 1884. BHMT).

La Colla Nova també va exhibir-se l’endemà: “Pocos atractivos ofreció ayer [19 d’agost] en esta ciudad la fiesta de San Magín. Salvo las funciones religiosas, una colla dels chiquets de Valls y los bailes dados en las sociedades de recreo, nada de particular distinguió dicho día de los demás. / Y no obstante, la administración de San Magín obtuvo del ayuntamiento la ordinaria y anual subvención” (La Opinión: 1884. BHMT).

Xavier Güell

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Tarragona i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.