El Vendrell, 1886

El 1886 no van haver castells al Vendrell. Ni per Santa Anna, la festa major. Ni, el més probable, per Sant Salvador, la festa major petita. Una lletra tramesa a la premsa de Tarragona en va parlar. Per Santa Anna, els exercicis festius de seguicis van cenyir-se a l’actuació dels balls de diables i bastons. Les tornes no havien de canviar per Sant Salvador: “El dia 6 del corriente celebramos la fiesta mayor ‘petita’, la cual supongo dará escasa novedad, á juzgar por la frialdad que reinó en la que llamamos mayor, llevada á cabo los días 25, 26 y 27 del pasado julio. Consistió esta en bailes públicos y otros de sociedad; dos procesiones, que fueron muy poco lucidas y aun gracias del acompañamiento de los bailes de los diablos y el de los bastonets; en la parroquial iglesia dos sermones, á cargo del mal llamado padre Vendrell; quien, en vano, se esforzó en su primer discurso, en probar que la suprema sabiduría ó sea la celestial, sin cátedra ni profesores conocidos, está por encima de la ciencia del mundo” (El Orden: 1886. BHMT).

La correspondència no es contradiu amb el que s’esperava d’aleshores. El resum de la programació de la festa major gran, també publicat a Tarragona, no va esmentar per res als castells. Les “danzas del país” són les úniques manifestacions de seguicis citades i aquestes no solen al·ludir als castells: “Salvas de morteretes, danzas del país, procesion, cultos religiosos, músicas, bailes, veladas literarias, serenatas, fuegos artificiales y cuanto puede halagar á la concurrencia se está preparando en aquella población para los espresados días” (Diario de Tarragona: 1886. BHMT).

L’anhel dels veïns de tirar-hi la casa per la finestra, després de reprimir-se’n l’any anterior per culpa del còlera, no va poder remeiar-ho. De ganes no en faltaven. L’avanç de la programació també va recollir els neguits de gresca a la vila: “Los vendrellenses esperan que la fiesta será animadísima, alentando este año por el buen estado sanitario que en el pasado fue el grave incoveniente contra los festejos públicos”.

L’estat de l’economia va tenir molt a veure en la contenció dels veïns i, arran d’això, en l’absència dels castells. Una altra correspondència, aquesta publicada a Barcelona, va comentar que la celebració va ser “tranquila y sossegada” per trobar-se “arruinadas las sevas duas únicas industrias que avans tenia”. Les boteries i les fassines (La Renaixensa: 1886. AHCB).

Xavier Güell

 

 

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Vendrell. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.