Tarragona, 1886

Els Xiquets de Tarragona, la Colla de la Mercè, havien d’actuar el 14 i 15 de maig de 1886 a Tarragona. A la festa dels pagesos. Sant Isidre, el 15 de maig. Una dada que insinua la vinculació gremial dels castellers tarragonins en una diada castellera inèdita a la ciutat que no va guardar més continuïtat. No era el cas de Valls: “La cofradía de San Isidro proyecta festejar el Santo en su próximo dia 15 del actual. Además de la función religiosa que verán nuestros lectores en la sección correspondiente, han dispuesto que la víspera pasee las calles la colla dels Xiquets de Tarragona, los cuales en el dia de la fiesta formarán sus atrevidas torres y castillos” (Diario de Tarragona: 1886. BHMT).

Els Xiquets de Tarragona van exhibir-se almenys tres ocasions més el 1886. Totes elles a Tarragona. En dies i llocs habituals del calendari casteller de la ciutat. Per Sant Roc, Sant Magí i Santa Tecla.

Primer, al Cós del Bou per Sant Roc. L’espontaneïtat i els recursos limitats dels organitzadors de la celebració, els veïns del carrer, van predisposar-ho. Aquest cop, com l’any anterior, desglossats en dos bàndols. Les colles Nova i Vella, segons diu el programa d’actes. No es descarta que es tracti d’un error de redacció. Per prendre’s per model la fórmula d’edicions anteriors que al•ludeix a les dues colles vallenques.

El programa presenta la intervenció castellera en els instants de rigor. El dia 15 d’agost, al seguici de la vigília: “A las cinco y media de la tarde se reunirán frente á la capilla las sacristanas con su correspondiente pendón y precedidas de una nutridísima banda de música, las collas nova y vella dels xiquets de Tarragona se dirigirán á la puerta de Santa Clara á recibir el agua milagrosa, anunciándose su entrada con una gran descarga de artillería pirotécnica y disparo de varios cohetes”. L’endemà al matí, diada de Sant Roc, a l’anada a l’Ofici: “A las nueve y media de la mañana una elegante carretela conducirá las tradicionales tortas y pan beneit acompañada de las sacristanas, música y collas dels xiquets de Tarragona cou sus correspondientes dulzainas y se dirigirán á la iglesia de MM. de Santa Clara, donde se celebrarán solemnes oficios”. Després, al migdia, a l’exhibició principal. Al carrer del Cós del Bou. L’anunci del pilar de quatre aixecat per sota dibuixa una previsió de castells molt elemental: “A las doce del día se disparará una gran salva de morteretes y las collas dels xiquets de Tarragona levantarán atrevidas torres, entre ellas el pilà de cuatre pujat per sota” (El Eco de la Provincia, Diario de Tarragona, El Orden: 1886. BHMT).

Unes línies a la premsa local hi constata somerament l’assistència dels castellers tarragonins: “Los vecinos del Cos del Bou se entregaron ayer tarde y noche en cuerpo y alma á festejar á San Roque. / Xiquets de Tarragona, dulzainas, pirotecnia, música por la noche y numerosa concurrencia, mantuvieron hasta altas horas la animación y el bullicio en la citada calle, celebrando con mas fervor que otros años el patrocinio del Santo que les libró del contagio en la triste época última de epidemia” (Diario de Tarragona: 1886. BHMT).

Els Xiquets de Tarragona tampoc no van faltar per Sant Magí. Juntament amb les dues colles de Valls. L’aparició de la colla tarragonina no va disminuir la confiança en les colles de Xiquets de Valls a les dues diades principals locals. Sant Magí i Santa Tecla.

El programa d’actes va anunciar que “las collas dels xiquets de Valls levantarán sus arriesgadas y atrevidas torres en distintos sitios de esta ciudad” el 18 d’agost a partir de les sis de la tarda. Coincidint amb l’inici del seguici d’arribada de l’aigua de la Brufaganya. L’endemà, diada de Sant Magí, també havien de seguir el protocol habitual. L’exhibició del migdia a la plaça de les Cols: “Durante el dia [19 d’agost], las collas dels Xiquets de Valls y de Tarragona recorrerán las principales calles ejecutando difíciles y arriesgadas torres; y siguiendo la costumbre establecida, á las doce de la mañana se situarán en la plaza de las Coles, donde verificarán verdaderos prodigios de fuerza y equilibrio”. La participació també va abraçar el 20 d’agost aquesta vegada. El programa, en general, va excedir-se per compensar als veïns la suspensió de la gresca l’any anterior a causa del còlera: “Las collas dels Xiquets de Valls recorrerán la población, levantando en diferentes sitios sus atrevidas torres” (Diario de Tarragona, El Eco de la Provincia, El Gubernamental, La Opinión, El Orden: 1886. BHMT).

La premsa local confirma la benvinguda dels castellers a l’aigua miraculosa la tarda del 18 d’agost. Després, com la resta de manifestacions presents, la seva intervenció en el seguici que va conduir-la fins la Capella del Sant eremita a la part alta: “Ayer tarde [18 d’agost] la misma sociedad [coral, La Áncora] precedida de los gigantes, cabezudos y xiquets fué á recibir los carros portadores del agua milagrosa de San Magín. Los carros eran doce que venían adornados con toldos, ramajes y banderolas acompañando las cargas del agua milagrosa tomada en las fuentes de la Brufaganya y que conducían dos robustos mulos. / Todo el acompañamiento formaba numerosa y alegre cabalgata que al estridente son de las grallas y tamboriles alternando con la charanga de la sociedad coral entró por la calle Real siguiendo las de Apodaca y Union hacía la ermita del Santo, en cuya carrera se veían luciendo las adornadas fachadas de «La Artesana», «Círculo de Tarragona», la bien dispuesta del «Ateneo», Casas Consistoríales, Audiencia de lo criminal y otras hasta la calle de San Magín, que ofrece especial efecto con sus múltiples y variados adornos” (Diario de Tarragona: 1886. BHMT).

Els Xiquets de Tarragona, ja s’ha dit, no van exhibir-se en solitari aquest cop. Tres colles van comparèixer. Les dues colles de Valls també. Un fet no massa freqüent en temps pretèrits. Per girar l’activitat a l’entorn de les disputes entre les dues colles vallenques. L’actuació simultània, habitual fins els primers anys de la Renaixença, va exterioritzar encara més la coincidència excepcional de tres colles: “Las collas dels xiquets de Valls y Tarragona han rivalizado en sus diestros cuanto arriesgados ejercicios, y en la plaza de las Coles reunidas las tres collas el dia de San Magin, alzaron torres de mucho mérito, llamando la atención de los aficionados al ver levantar tres á la vez” (Diario de Tarragona: 1886. BHMT).

Una altra gasetilla va destacar també la progressió de la Colla de la Mercè: “Las torres de xiquets de Valls y de Tarragona, hicieron las delicias de los aficionados á esta clase de equilibrios. Las tres collas cumplieron, debiendo consignar nosotros un notable progreso en los xiquets de Tarragona” (El Orden: 1886. BHMT).

Les condicions contractuals de dues de les colles presents es coneixen.

Un rebut palesa que “Salbado Sule y Gatell” va rebre 120 pessetes el 24 d’agost a Tarragonna en nom de la “Colla nova de Valls. / Por sus trabajos de las torres durante los días 19 y 20 del presente mes según convenio con la comision”. Aquest, ben segur, un tarragoní partidari d’aquests Xiquets de Valls i que els va representar en la gestió (MV).

El 19 d’agost, el govern municipal va aprovar l’emparaulament de la Colla Mercè. L’acord també va mencionar l’entrada lliure d’aiguardent a la ciutat. Les colles de l’època traginaven un barrilet. Per incentivar la participació dels afeccionats. Els oferien tasts a canvi: “Torres. Queda del todo contratada la de Tarragona ó sea de la Merced por la cantidad de doscientas pesetas y consumo libre en las fiestas de dar […] anisado” (MV).

Santa Tecla també va acollir castells. La comissió de festes municipal va considerar-ho un número ineludible d’entrada: “Anoche [7 de setembre] estuvo reunida la comision de festejos proyectando los que han de celebrarse en obsequio á nuestra patrona Santa Tecla, y sin que hayan sido acordados definitivamente, se habló de la fiesta religiosa en la Catedral, de los indispensables Xiquets de Valls y demás accesorios” (Diario de Tarragona: 1886. BHMT. Una nota similar a El Gubernamental: 1886. BHMT).

El programa d’actes va anunciar de nou la intervenció de les colles de Valls i Tarragona. El document concreta aquest cop els dies 23 i 24 de setembre. En instants i escenaris de rigor.

El 23, a la cercavila lliure des de primera hora, al seguici d’anada d’Ofici i a l’exhibició del migdia a la plaça de la Font: “Las collas dels xiquets de Valls y de Tarragona, con sus dulzainas y tamboriles, recorrerán las calles desde las primeras horas, reuniéndose á las nueve en la plaza de la Fuente para acompañar al Excmo. Ayuntamiento, que, precedido de los gigantes, enanos y una numerosa banda de profesores, se dirigirá á la Iglesia Metropolitana para asistir á los divinos oficios, que con esposicion de la reliquia de la proto-mártir Santa Tecla, tendrán lugar con la pompa y solemnidad de costumbre. / Al regresar el Ayuntamiento á las Casas Consistoriales, las collas dels xiquets de Valls y de Tarragona levantarán en la plaza de la Constitucions sus celebradas torres, repitiendo despues sus ejercicios en varios sitios de esta ciudad” (Diario de Tarragona, El Eco de la Provincia, El Gubernamental, La Opinión, El Orden: 1886. BHMT).

El 24, destaca, és clar també, l’exhibició del migdia a la plaça de les Cols. Aquesta finalitzava amb l’oportú pilar caminant per les escales del davant: “Desde el amanecer las collas dels xiquets de Valls y de Tarragona recorrerán las principales calles de la poblacion […] A las doce las referidas collas situadas en la plaza de las Coles levantarán atrevidas torres, finalizando con la subida y bajada del espadat por las escaleras de la Catedral”.

La premsa no aporta tampoc cap notícia fefaent del que va ocorre. Ni tan sols el número de colles a plaça o la compareixença dels vallencs. L’única referència a l’abast a hores d’ara hi situa tan sols a la Colla de la Mercè: “En cuanto al efecto producido por estos festejos hasta el día de hoy, resulta un conjunto bueno y variado, por más que no hayan podido llevarse á cabo del modo que era de desear. / La diana por las bandas militares; los paseos callejeros de los Xiquets de Tarragona levantando sus atrevidas torres y demás espectáculos ordinarios de cada año” (El Orden: 1886. BHMT).

Els comptes dels organitzadors també constaten la intervenció dels tarragonins. Carles Vidal Gatell, “El Cap de Colla”, va rebre 225 pessetes a canvi: “Cuenta que presenta el cap de Colla dels Xiquets de la Colla de la Marzé de Tarragona a la Comision de festejos del Muy Ilustre Ayuntamiento de Tarragona la cantidad de 225 pesetas por la fiesta de Nuestra Patrona Santa Tecla y para que conste lo firmo en Tarragona dia 2 de octubre de 1886. / El Cap de Colla / Carlos Vidal y Gatell” (MV). Aquest casteller tarragoní no era un neòfit en aquests afers. Els anys 1880, 1881 i 1882 per Santa Tecla va representar a la Colla Vella de Valls.

L’Ajuntament va autoritzar-hi de nou l’acarreig del barrilet: “Torres. Quedo del todo contratada la de Tarragona ó sea de la Merced por la cantidad de doscientas pesetas y consumo libre de […] anisado” (MV).

La presència dels vallencs, en canvi, resulta una incògnita. L’única menció d’ells un cop escolada la festa, que se sàpiga, és als comptes de la comissió organitzadora. Però el redactat suscita diverses interpretacions. Si els diners van destinar-se per sufragar el seu desplaçament. Per premiar el seu concurs. O per anar algú a Valls per parlar-hi. Sí s’entén que la paga és molt inferior a la dels Xiquets de Tarragona, en aquest cas si van acudir devien refiar-se de la bossa dels particulars, i que va tractar-se amb una única colla de Valls.

El rebut corresponent diu: “He recibido del Excmo. Ayuntamiento la cantidad de sesenta pesetas, importe de hacer bajar la Colla dels Xiquets de Valls. / Tarragona 7 de octubre de 1886. / Antonio Salas” (MV).

L’apunt comptable: “A Antonio Salas por la gratificacion á la Colla dels xiquets de Valls … 60 pesetas” (MV).

Les cròniques, ja s’ha vist, no van esplaiar-se en detallar el procedir dels castells en cap ocasió, com tantes vegades en temps pretèrites. La seva lectura, en canvi, sí destapa la divisió d’opinions que aquests ja plantejaven entre els elements benestants. Qui retenien les publicacions i els centres de decisió. La qüestió va sorgir durant els preàmbuls d’organització de la celebració de Sant Magí.

D’un cantó, van manifestar-se qui van seguir creient en el seu paper a la festa. Irrenunciable. Sense els castells, aquesta esdevindria coixa: “Las atrevidas torres dels Xiquets de Valls dándonos su acostumbrada muestra de agilidad y fuerza […] Quitad de unas ferias ó fiestas estos detalles y el marco de ellas lleno estará de sorprendente cuadro, de magnífica inspiración, pero en su conjunto encontareis á faltar alguna nota, algunas pinceladas” (El Gubernamental: 1886. BHMT)

De l’altre, qui la capitalitat de Tarragona obligava a prescindir-ne i substituir-los per d’altres números més llustrosos, atractius, a la moda i mediàtics. Sense llast provincià. Per mirar de captivar l’atenció de més forasters. La festa és també temps per fer negoci. Atreu forasters que fan despeses extraordinàries: “Aun es tiempo; para San Magín hay anunciadas corridas de Toros. Con esta nacional diversión por base, organícense festejos y procúrese afluencia de viajeros. Nómbrese desde luego una Comisión que se ponga de acuerdo con el señor Alcalde y que esta autoridad, de quien debe esperarse la iniciativa, haga un esfuerzo y organice para San Magín ‘alguna cosa’ que se salga del ‘molde de gigantes, y cabezudos y grallas’. / Nos tiene á su disposicion quien quiera que sea que se ponga ‘al frente’ del pensamiento” (El Eco de la Provincia: 1886. BHMT).

El debat va tenir el seu ressò. De tota manera, encara no va obviar-se l’aportació consuetudinària dels castells i la resta de manifestacions de seguicis. Sí va derivar-se’n que l’organització de la festa de Sant Magí prengués molta volada en aquella ocasió. Aquesta no va restar tan sols en mans de l’Administració de Sant Magí. Fins l’extrem d’esgotar els ànims i recursos per Santa Tecla. Un element que va poder afavorir-hi la incompareixença plantejada de les colles de Valls: “Estábamos seguros de interpretar los unánimes deseos de esta población al indicar hace pocos días la conveniencia de que las fiestas que Tarragona dedica anualmente al glorioso ermitaño San Magín salieran de la antigua rutinaria estrechez, tomando el esplendor y animación que exige la importancia de nuestra capital y la devocion que sus habitantes profesan al glorioso Santo. / Plácenos sobremanera que el alcalde D. Miguel Coma se haya dignado atender las indicaciones que sobre este punto hizo en primer lugar nuestro DIARIO y las de algunas personas que abundaron en nuestra idea, pues á fin de convertirla en hechos el señor alcalde reunió ayer [27 de juliol] en las Casas consistoriales á los representantes de la prensa local, presidentes de las diversas sociedades, comision de festejos del Ayuntamiento y administrador de San Magín, á cuya reunión propuso se festejara al Santo patrono, á la par que con solemnes cultos religiosos, con espléndidos regocijos públicos, para lo cual, dijo, contaba con la cooperación y apoyo de los allí convocados. / Añadió además que animado el Ayuntamiento de iguales deseos, aparte de los gigantes, enanos, fuegos artificiales, ‘xiquets de valls’, etc., acostumbrados en los demás años, estaba dispuesto á encabezar con mil pesetas una suscrición para extender la variedad y lucimiento de los festejos” (Diario de Tarragona: 1886. BHMT).

Una primera victòria dels detractors sí va materialitzar-se per Santa Tecla. Aleshores va desestimar-se la concurrència d’altres manifestacions festives. Diversos balls parlats. La deixadesa de les seves formes va justificar-ho. Com en d’altres ocasions i poblacions: “Proponíanse varios individuos recorrer nuestras calles en las próximas fiestas de Santa Tecla reproduciendo las antiguas danzas ó ‘balls de Serrallonga’, ‘Damas’, ‘Bastonets’, etc., pero la Alcaldía, á nuestro entender con muy buen acuerdo, ha negado el permiso. A escepcion ‘dels Bastonets’ que pueden considerarse como danzas algo graciosas, las demás no son sino comparsas ridículas, poco dignas de una capital de provincia” (Diario de Tarragona: 1886. BHMT).

Xavier Güell

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Tarragona i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.