Vilafranca del Penedès, 1886

A Vilafranca
[…]
Avuy estás de festa,
Per tot se senten grallas.
Que’acompanyan las collas
De los ‘Xiquets de Valls’.
Y’ls espetechs se senten
Dels cohets que van pels ayres,
Y las gracias, qu’encisan.
Jo veig dels ‘Figuetayres’,
Y veig las ‘Catoninas’
De fusta amb sos cavalls
[…]
Francisco de Paula Sivillà
(El Vilafranqués: 1886. VINSEUM)

Vilafranca del Penedès, és clar, va fer lloc als castells per la festa major el 1886. El programa d’actes va anunciar-los en els instants habituals. Destaquen, com no, les exhibicions del migdia de Sant Fèlix i la de l’endemà. El dia 30 d’agost,“A la una, los Xiquets de Valls executarán sos arriscats exercicis devant de la Casa Capitular”. L’endemà: “A la una’s repetirá les torres per los Xiquets de Valls davant las Casas Consistorials”. Nou exercicis havien d’intervenir en la festa, incloent-hi els castells: “las comparsas Xiquets de Valls, Bastoners, Gegants, Nanos, Moixiganga, Cercolets, Pastorets, Gitanes y’l famós Drach (característica escultura de sigle XIII) […] al compàs de sos instruments” (La Renaixensa: 1886. AHCB).

Les construccions assolides, les incidències ocorregudes i d’altres dades no ens han arribat, com es repeteix tantes vegades en parlar de diades pretèrites.

El corresponsal vilafranquí a la premsa catalanista de Barcelona, d’entrada, predisposat a comentar les tradicions pàtries, va resoldre la papereta amb les vaguetats periodístiques de l’època: “Los ‘Xiquets de Valls’, davant las Casas Consistorials, executaren ab maestría sas difícils evolucions en las sorprendents torres. / Las comparsas, al compàs de sas características gaitas, recorrian los carrers de la població” (La Renaixensa: 1886. AHCB).

Al bressol dels Xiquets de Valls tampoc no van esplaiar-se en massa detalls. Sí van estar alerta de la seva presència, per aquest ordre, a Tarragona per Sant Magí i Vilafranca per Sant Fèlix, camí de Torredembarra. L’aposta de Tarragona pels castells, un element que apuntala la seva condició de capital castellera durant el vuit-cents, també surt referenciada: “Son muchísimas las poblaciones que este verano han ajustado las collas de xiquets para el día de su fiesta mayor, alcanzando en muchas de ellas grandes éxitos por lo atrevido de sus torres. Despues de Tarragona, donde siempre han sido muy estimados los xiquets han concurrido á Vilafranca, donde han despertado gran entusiasmo. Mañana [3 de setembre] deben trasladarse á Torredembarra” (El Eco de Valls: 1886. ACAC. Transcrit a: La Opinión: 1886. BHMT).

Una altra correspondència de Vilafranca, aquesta publicada a Tarragona, sí hi assenyala un molt bon paper de la Colla Vella. Les gestes, de tota manera, una incògnita una vegada més. Castells de nou pisos? Estaven a l’abast encara aleshores: “Por carta que recibimos de Vilafranca se nos hace saber lo mucho que allí gustaron los trabajos ejecutados por los xiquets de Valls (colla vieja), quienes segun el corresponsal, hicieron alarde de habilidad y fuerza, presentando las más difíciles y arriesgadas torres ó piràmides de su repertorio. / Creemos que dicha colla está ajustada para Santa Tecla, de lo cual nos alegramos mucho” (El Eco de la Provincia: 1886. BHMT).

La passió dels vilafranquins pels castells va manifestar-se una altra vegada aquell any. Abans de Sant de Fèlix, la Senyora Vila va acollir els Xiquets de Valls. Per Sant Magí a la festa dels veïns dels carrers de la Parellada, Santa Clara i Barcelona. La sorpresa salta perquè les dues colles Xiquets de Valls, suposadament, van actuar el mateix dia a Tarragona, també honorant Sant Magí. Altres manifestacions del territori, els antics gegants moros de Sitges i el ball de les gitanes, també van fer-hi cap: “Lucidísima fué la fiesta con que los vecinos de las calles de la Parellada, Santa Clara y Barcelona dedican á su patron San Magín […] En el tren de las 5 de la tarde que viene de Tarragona llegaron los ‘Xiquets de Valls’, saludando á los Señores Administradores y demás vecinos, con sus arriesgados castillos. / A las 6 y media salió la procesión estando concurridísima, asistiendo los citados ‘Xiquets’ los gigantes de Sitjes y las ‘gitanas’” (El Vilafranqués: 1886. VINSEUM).

Xavier Güell

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Sitges, Tarragona, Vilafranca del Penedès i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.