Tarragona, 1887

Tarragona va fer lloc als castells tres vegades el 1887. A les tres cites habituals del calendari de la ciutat. Per Sant Roc, Sant Magí i Santa Tecla. Totes elles, a cura dels Xiquets de Tarragona, també coneguts com Colla de la Mercè. L’agrupació tarragonina activa aleshores. D’ençà del 1885.

Al Cós del Bou, per Sant Roc, el programa d’actes va anunciar la presència castellera en els instants i llocs habituals. El dia 15 d’agost, “A las cuatro de la tarde saldrán á recorrer dicha calle y las contiguas, los xiquets y dulzainas, reuniéndose á las cinco frente la capilla [que es plantava al carrer], para ir á recibir el agua milagrosa” al portal de Santa Clara. La comitiva retornava al cap de dues hores, a les sis, i “La colla dels xiquets levantarán atrevidas torres en varios puntos de la calle”. L’endemà, diada de Sant Roc, “A las doce la colla dels xiquets levantará atrevidas torres en el Centro de la calle” (Diario de Tarragona: 1887. HCT. El Mercantil: 1887. BHMT. La Opinión: 1887. BHMT. El Orden: 1887. BHMT. La Provincia de Tarragona: 1887. BHMT).

Res se sap d’aquesta actuació. La premsa, com tantes vegades, amb prou feina va constatar banalment la participació de la colla castellera tarragonina. Del migdia de Sant Roc, després de la celebració de l’Ofici a l’església de les Monges de Santa Clara, va escriure’s: “La comitiva de vecinos y sacristanas de la fiesta se dirigió á dicho templo precedida de los negritos, dulzainas y una música de paisanos recorriendo las calles anunciadas. Los ‘Xiquets de la Merced’ levantaron después atrevidas torres en la calle del Cos del Bou” (La Provincia de Tarragona: 1887. BHMT).

La Colla de la Mercè va plantar més castells a continuació per Sant Magí. La previsió, però, era que els tarragonins compartissin plaça amb els Xiquets de Valls.

La comissió municipal organitzadora de la festa va sospesar-hi inicialment la participació de les dues colles vallenques: “Aunque no se ha publicado todavía el programa […] sabemos que, además de la corrida de toros en que lidiará el célebre diestro Espartero, concurrirán las dos collas de ‘xiquets de Valls’ y se dispararán tres castillos de fuegos artificiales” (La Provincia de Tarragona: 1887. BHMT. Una nota similar a: Diario de Tarragona: 1887. HCT).

De fet, el programa d’actes va recollir el concurs dels Xiquets de Valls. El dia de Sant Magí: “Durante el dia, las ‘collas dels xiquets de Valls y de Tarragona’ recorrerán las principales calles ejecutando difíciles y arriesgadas torres, y siguiendo la costumbre establecida, á las doce de la mañana se situarán en la plaza de las Coles donde verificarán verdaderos prodigios de fuerza y equilibrio”. I l’endemà: “Las ‘collas dels xiquets de Valls` recorrerán la población levantando en diferentes sitios sus atrevidas torres”. La tarda vigília de Sant Magí, mentre discorria el seguici d’arribada de l’aigua de Sant Magí de la Brufaganya, en canvi, només va planejar-se l’actuació dels Xiquets de Tarragona: “A la misma hora la ‘colla’ de la Merced (xiquets de Tarragona) levantarán sus arriesgadas y atrevidas torres en distintos sitios de esta ciudad” (Diario de Tarragona: 1887. HCT. El Mercantil: 1887. BHMT La Opinión: 1887. BHMT. El Orden: 1887. BHMT) (La Provincia de Tarragona: 1887. BHMT).

L’emparaulament dels vallencs, a més, sembla ser que sumava la complicitat dels veïns de la plaça dels Carros. Aquests, també van anunciar el concurs de la Colla Nova vallenca l’endemà de Sant Magí. Com per Santa Tecla, també van pretendre castells l’endemà de festa major: “Los vecinos de la plaza de Olózaga de acuerdo con la comision de festejos han determinado colocar cucañas en dicha plaza, contratar la ‘colla nueva’ de los ‘xiquets de Valls’ y disparar en la noche siguiente del día de San Magín, un magnífico ramillete de fuegos artificiales” (El Orden: 1887. BHMT).

Però els Xiquets de Valls van incomparèixer. Diversos documents ho revelen.

A la premsa de Tarragona. La notícia va comentar-se per dinamitar l’obra dels governants a l’Ajuntament. Per incomplir els plans per Sant Magí: “bien podemos decir dos palabras sobre el programa […] ¡Vaya un modo de desacreditar que han tenido sus confeccionadores, al Ayuntamiento y vecindario, en boca de quienes ponen la descripción de tales festejos”. Aleshores, entre d’altres elements, va incidir-se en què no acudissin les dues colles vallenques els dies 19 i 20 d’agost recordant-se què va assenyalar el programa: “Durante el dia [19] las ‘collas de Xiquets de Valls y de Tarragona’, etc. etc., verificarán verdaderos prodigios de fuerza y equilibrio”. / En efecto: los ‘xiquets’ de Valls se quedaron en su tierra, y los de Tarragona hicieron verdaderos prodigios de ‘figaretas’” […] “Las ‘collas dels Xiquets de Valls’ recorrerán la población `l’endemà de Sant Magí], levantando en diferentes sitios sus atrevidas torres y á las seis de la mañana se celebrarán solemnes cultos en la iglesia de San Magin, etc., etc., / Por la redaccion de este párrafo casi parece que los cultos consistían en alguna atrevida torre de los ‘xiquets’ de Valls, que, como dijimos, estaban muy tranquilos en su país” (La Provincia de Tarragona: 1887. BHMT).

No tota la premsa tarragonina va estar-ne al cas. Altres publicacions no van qüestionar la falta dels vallencs. Ni van parlar-ne. Per citar la presència castellera amb la veu genèrica “Xiquets de Valls”: “Ayer tarde [18 d’agost] precedidos de los gigantes, dulzaineros y una ‘colla’ de los ‘Xiquets de Valls’, entraron en nuestra ciudad los carros conductores del agua de San Magín, conocida vulgarmente por el ‘aigua de la Brufaganya’” (El Orden: 1887. BHMT). En definitiva, per la desídia habitual dels periodistes de l’època per l’activitat castellera. Per resultar-los ben igual que els castells fossin tarragonins o vallencs. Reeixits o desafortunats: “Por calles y plazas las collas ‘dels xiquets de Valls’ ejecutaron sus difíciles y arriesgados ejercicios, con aplauso de forasteros y vecindario” (La Opinión: 1887. BHMT).

Els comptes de la festa ratifiquen que tan sols va fer-hi cap la Colla de la Mercè. El rebut del prevere Domènec Dalmau, Administrador de la capella de Sant Magí, pels diners pels castells: “He recibido del I. Sr. Presidente de la Comisión de festejos la cantidad de sesenta pesetas que entregaré á la ‘Colla dels Xiquets de Tarragona’ por sus ejercicios en las fiestas dedicadas al compatrono de esta ciudad San Magín. / Tarragona 20 de Agosto de 1887. / Domingo Dalmau Presbítero” (AHCT).

Els Xiquets de Tarragona també van actuar en solitari per Santa Tecla. Aquesta vegada també va plantejar-se inicialment la concurrència de “las dos collas de xiquets de Valls” (La Provincia de Tarragona: 1887. BHMT).

La falta de cabals a l’Ajuntament va condicionar que no se les cridés finalment. Durant la sessió municipal del 9 de setembre va valorar-se el tema arran dels recursos disponibles. L’estat de la caixa municipal no permetia grans dispendis. L’organització de massa actes: “este año se reducirán á las oficiales, con asistencia del Ayuntamiento al oficio solemne, y procesion y paseo de los gigantes y negritos con acompañamiento de dulzainas. Ignoramos si entra como festejo oficial el castillo de fuegos y los xiquets de Valls” (Diario de Tarragona: 1887. HCT).

El resultat de la deliberació va conèixer’s ben aviat. Dies després, el 14 de setembre, va anunciar-se la contractació dels castells. Sota la veu genèrica “Xiquets de Valls” (Diario de Tarragona: 1887. HCT. La Provincia de Tarragona: 1887. BHMT). Però no es tractava de colles vallenques, sinó dels Xiquets de Tarragona. Els diners a l’abast tan sols van suportar omplir l’apartat casteller amb la colla local. Una opció més econòmica. La raó que també va determinar la falta dels vallencs per Sant Magí.

El programa d’actes ho concreta. Els dies 23 i 24 de setembre en els escenaris de rigor. Per Santa Tecla, “Desde las primeras horas de la mañana la ‘colla dels xiquets de Tarragona’, con sus dulzainas y tamboriles, recorrerán las calles de la población […] Al regresar el Ayuntamiento á las Casas Consistoriales, la ‘colla dels xiquets de Tarragona’ levantará frente á las mismas las celebradas torres, repitiendo iguales ejercicios en varios puntos de esta ciudad”. L’endemà, “Desde el amanecer la ‘colla dels xiquets de Tarragona’ recorrerá las principales calles de la población […] A las doce la referida ‘colla des xiquets’ levantará varias torres en la plaza de las Coles” (Diario de Tarragona: 1887. HCT. El Mercantil: 1887. BHMT. El Orden: 1887. BHMT. La Opinión: 1887. BHMT La Provincia de Tarragona: 1887. BHMT).

Els comptes de la festa també reporten l’autoria dels castells a favor de la colla tarragonina. El rebut que va signar un dels seus capdavanters: “He recibido del Excmo. Ayuntamiento de esta ciudad la cantidad de doscientas pesetas por la colla dels Xiquets de la Merced de Tarragona que levantaron las torres en la festividad de Santa Tecla patron de esta Ciudad. / Tarragona 27 septiembre de 1887. / Antonio Arnau” (MV). El lliurament d’aquests diners també figura en un apunt en la relació de despeses de la festa: “A D. Antonio Arnau por las torres de hombres que se levantaron en dichos dias según número 2 … 200 pesetas” (MV).

Del paper dels castellers poca cosa se sap també aquest cop. Sembla ser que no van lluir-se massa. El conjunt de la festa, per l’incompliment de la programació, com per Sant Magí, tampoc: “El resto del programa puede decirse que se quedó en el papel. Las torres ‘dels xiquets’ fueron solo tentativas con alguno que otro éxito” (Diario de Tarragona: 1887. HCT).

Sí no van mancar d’un altre número del país que va acabar soscavant recursos i atencions als castells. La represa d’audicions de sardanes. De la cobla de Castelló d’Empúries: “Ayer tarde [24 de setembre] se situó la ‘Copla Ampurdanesa’ en la plaza de la Fuente, donde tocó las tradicionales sardanas. / Algunos vecinos formaron corros é intentaron bailarlas” (La Opinión: 1887. BHMT).

Xavier Güell

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Tarragona i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.