El Vendrell, 1888

La festa major del Vendrell a llaor de Santa Anna va fer lloc de nou als castells el 1888 després de no haver-ne a les darreres edicions. De la mà de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. L’última actuació fefaent se situa al 1883, ahores d’ara. Al 1885 no se’n van alçar per suspendre’s la celebració per culpa del còlera. Al 1886 i 1887, per no disposar-se dels cabals necessaris a conseqüència de la ruïna de l’economia local. La documentació a l’abast no acaba de confirmar la presència castellera al 1884.

El buit dels darrers temps no va condicionar per res la predilecció dels vendrellencs pels castells ja a l’època. L’apartat profà del programa d’actes al Vendrell, com al territori, se sustentava en tres potes: la crema de castells de foc, les sessions de balls i les exhibicions d’exercicis festius de seguicis. Entre aquests darrers, sobresortien els castells. Les celebracions religioses també guardaven molt de protagonisme. Aquestes se subratllaven amb l’animació de formacions musicals reeixides, les mateixes que s’encarregaven de les sessions de balls, i la crida d’un orador perquè lloés l’hagiografia del sant patró durant els Oficis.

El programa d’actes del 1888, excepcionalment escrit en català, revela la vigència del patró festiu acabat d’explicar. Recull l’assistència del Reverend Doctor Antón Piquer, catedràtic dels Seminaris de València i Saragossa, l’emparaulament del castell de foc a un pirotècnic prestigiós, Jaume Espinós de Reus, la intervenció de l’orquestra La Familiar de Valls, dirigida pel mestre de capella Anton Torrents, i la contractació de “la Colla Vella dels Xiquets de Valls, balls de Diables, Bastons y altres que n’está preparant ab los acompanyaments de gralls y demés músicas que’ls hi son propias” (El Mercantil: 1888. BHMT. Diverses publicacions van ressenyar aquest document: Diario de Tarragona: 1888. HCT. El Eco de Valls: 1888. ACAC. El Orden: 1888. BHMT. La Provincia de Tarragona: 1888. BHMT. La Renaixensa: 1888. AHCB).

La participació castellera va abraçar dos dies. El 26 de juliol, Santa Anna, diada de festa major, i l’endemà, dia 27. El programa d’actes va concretar-hi els dos instants  per excel·lència. Les exhibicions del migdia. El 26, a la plaça Vella, davant de l’Ajuntament, després de l’Ofici de festa major: “A las 12.– A la sortida del ofici y acompanyadas las autoritats á la Casa Capitular, los Xiquets de Valls aixecarán las tan celebradas torres, atrevits castells y sólits pilans á la Plassa Vella y devant de la Casa de la Vila”. El 27, a la plaça Nova, com de consuetud a l’època: “A las 12.– Los Xiquets de Valls lo mateix que ‘ls altres balls y dansas de la Festa, executarán sos enjinyosos y divértits jochs á la Plassa Nova” (El Mercantil: 1888. BHMT).

Diverses corresponsals van comentar el desenvolupament de la celebració més endavant. La informació que contenen és desigual. La suma de tot plegat aporta una visió general del paper de la Colla Vella vallenca.

Una correspondència publicada a Barcelona, sense desgranar què va ocorre, insinua que van veure’s castells de set pisos. Aquí va lamentar-se no haver-s’hi aixecat construccions de vuit i nou pisos, com no feia massa temps. Un detall que ratifica la condició puntera de la plaça i l’empatia dels Xiquets dels Valls. Elements suficients perquè aquests hi anessin a totes. De fet, d’uns anys abans, almenys del 1881 a la festa major petita, el 6 d’agost, Sant Salvador, se sap de l’èxit en el tres i el quatre de nou. De la mateixa Colla Vella de Valls (La Opinión: 1881. BHMT): Los bailes y mojigangas callejeras han hecho las delicias de la gente menuda, y el ‘Xiquets de Valls’ ha perdido mucho en la fijeza de sus atrevidas torres, sin que hayan verificado las de ocho y nueve pisos, como se hacía años atrás” (Diario de Barcelona: 1888. AHCB).

Més llums apareixen en una correspondència a Valls: “Muéveme á dar á usted cuenta de la fiesta mayor que durante los días 25, 26 y 27 del mes que hoy fine ha celebrado esta villa en honor á su excelsa patrona Santa Ana, por la parte importante que esa ciudad ha tomado indirectamente en ella, yha que los dos principales factores de que se componían aquellas fiestas eran procedentes de Valls. / En efecto, además de concurrir á las mismas la colla vella de xiquets contratada al efecto, corrió á cargo de la orquesta denominada ‘La Familiar’, que con tanto acierto dirige don Antonio Torrents, amenizar las funciones tanto civiles como religiosas que aquellos días tuvieron lugar. / Creo estar en lo justo al asegurar á V. que la referida orquesta dejó sumamente complacidos y satisfechos á estos convecinos y á los numerosos forasteros que nos honraron con su visita y conceptuo muy merecidos los justos aplausos que la tributaron y los elogios de que fue objeto por la afinación, buen gusto y colorido con que ejecutó las bellas creaciones de los maestros Calvó Puig y Badia, tanto la numerosa parte instrumental como el nutrido coro anexo á dicha orquesta; la cual no se distinguió menos en las piezas de concierto y de baile. / Con respecto a’ls xiquets ambdos días trabajaron tambien con acierto y suerte al propio tiempo, bastando decir que no se les desplomó ningun castell y que ejecutaron con limpieza l’espadat ó pilá de sis montat per sota, entre otros de singular mérito” (El Eco de Valls: 1888. ACAC).

El text, doncs, confirma el concurs de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Durant dos dies. Se suposa, el 26 i 27 de juliol. Tal com el programa d’actes va anunciar. El seu reeiximent. Que no cometés cap llenya. El seu sostre. Castells de set pisos. Se sobreentén, també, sumant-hi la informació apareguda a Barcelona i que el pilar de sis aixecat per sota fos la millor construcció. L’autor no hagués menystingut la consecució de castells de vuit o de nou pisos. N’hauria parlat empès pel seu desig d’elogiar el paper dels vallencs a la festa. Un dels punts cardinals del seu escrit.

A la premsa de Tarragona va resoldre’s la papereta amb les banalitats, desgraciadament, massa habituals en temps pretèrits. S’hi assenyala la presència castellera amb prou feina: “Las fiestas religiosas se han celebrado con toda pompa y esplendidez, asistiendo el magnífico Ayuntamiento y las autoridades judiciales y militares, acompañadas por la música del señor Torrents, danzas, xiquets de Valls, diablos, etcétera, etc.” (El Mercantil: 1888. BHMT).

Xavier Güell

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Vendrell i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.