Així veig als grallers veïns

Enguany [el 2002] se celebren 50 anys –i no són pocs– que la Comissió de Festes de Sitges, presidida per Manuel Sabater Carbonell, va iniciar la recuperació de la gralla a Catalunya, veient la manca de grallers en aquell moment arreu. A partir de llavors, nombroses fornades de sitgetans han garantit la presència d’aquest instrument a casa seva. És que hi ha alguna altra població que sumi tants grallers, tret, avui dia, de Barcelona, una gran ciutat?

Però és més, l’empresa va acabar prenent més volada. No poques vegades els sitgetans s’han encarregat de l’animació musical en poblacions veïnes. Era inevitable, hi feien falta. No n’havien d’altres. I sitgetans, o molt vinculats amb Sitges, també han instruït a grallers d’arreu. Sé dels casos de Castelldefelds i de la Colla Joves Xiquets de Valls. Qui encara mantenen el so i la tabulatura apresa. Aquest darrer exemple extremadament generós, atès que la gent de Blai Fontanals era conscient que se lis acabarien les sortides amb els camises vermelles un cop aquests vallencs se’n sortissin sols.

I encara hi ha més feina ingent. Sitges també ha tingut molt a veure amb què es tornessin a construir gralles. Primer a la torneria Reig de Torelló el 1952. Després de mans de Miquel Romero de Gavà, a precs de Blai Fontanals. I molta gent es refia des de fa vint anys de les gralles ideades per Josep Marcet i Josep Maria Vadell. Jo n’he estat un. Reconec, però, que em delia també per una gralla de dos claus afinada en si bemoll. Josep Marcet, a més, ha abastit d’inxes a molts grallers –a mi també– i ha donat les primeres lliçons a molts dels que avui dia en fabriquen o n’han fet –a mi també–. Aprofito per deixar escrit que sempre que sóc a Sitges procuro passar a saludar-lo, a vegades he fet el camí de Sitges només per conversar amb ell, i que em va plaure poder-me afegir a la seva colla a la sortida d’Ofici de Sant Pere a Ribes fa dos anys [el 2000]. El cert és que cap més altre graller veterà, sigui de Sitges o d’un altre lloc, m’ha ofert una amistat com la seva. També afegeixo que m’encanta participar a la festa major de Sitges. Content d’haver-la encetat uns quants anys, quan la meva colla era la primera a aparèixer al cap de la vila el migdia del 23 d’agost. Hi he intervingut moltes més vegades que a la de Vilanova. Quasi no recordo la darrera vegada que van cridar-me a la festa major de la Geltrú o a la processó de Sant Pere (a Vilanova).

I què s’ha de dir de la obra impagable duta a terme per l’equip de Blai Fontanals. La Cobla Miralpeix, la Banda Terrabastall, investigacions, publicacions, exposicions, etc. Si no en teniu prou, que gent que va començar fent sonar la gralla es guanyi avui dia les garrofes exercint de músic –i en formacions preeminents– o que els Quaderns de l’Escola i el volum Nosaltres, els grallers siguin eines de consulta obligada.

Parlant del so dels grallers de Sitges, penso que són totalment encertades les paraules dels musicòlegs Josep Crivillé i Ramon Vilar que diuen: “fa un impacte especial sentir el so brillant, pletòric i festiu” dels grallers de la comarca del Garraf, “especialment els de Sitges”. Només cal escoltar-los una vegada. És bo que hom s’identifiqui amb un color, amb uns matisos, amb una línia de treball, i que la resta ho apreciï. A mi, d’entre totes les vegades que ho pogut comprovat, sempre em vindrà present quan una colla de l’escola de Blai Fontanals va prendre part a la trobada de músics tradicionals de Reus del setembre de 1983. Perquè recordo que Rafel Mitjans, un flabiolaire de Mataró, va reconèixer després que toquessin la primera peça: Es nota que aquests són de Sitges! I és que l’aire poderós i viu que van imprimir no va deixar indiferent a ningú. Amb el seu volum ampli i el timbre agut. Amb el repertori de marxes, sobretot les composades per Manuel Rius, que van anar descabdellant a continuació. A l’exhibició final, a la plaça del Castell, van lluir uns temes més tradicionals. L’entrada a la plaça, la moixiganga de Sitges, les matinades i el toc dels castells. La colla era integrada per quatre grallers (tres primers i un segon) i un tabaler. El segona veu duia una gralla de quatre claus i els altres, seques. Tots feien servir inxes de tenora, que faciliten l’obtenció d’un so més potent i brillant. El tabal s’acoblava perfectament a les gralles. Era de llauna amb les palometes ben apretades, bordonera generosa i plàstic enlloc de la pretèrita pell.

Ja per acabar he de confessar, qui em coneix prou que ho sap, que no comparteixo tots els gustos que cultiven a Sitges. Només faltaria que tothom hagués de baixar les escales de la mateixa manera! Perquè prefereixo que els tabals duguin pells. Que les gralles sonin dolces. Que no hagin veus doblades. Que no falti la veu baixa en una colla de tres gralles. Que el repertori no estigui estandarditzat. Això succeeix malauradament a massa llocs. Les colles també s’haurien d’identificar per les tonades. Per exemple, que no tothom hagués d’interpretar el Vermut a l’acabar una exhibició castellera, si no amb la seva marxa preferida, com feien les formacions antigues. Que els grallers siguin més curosos amb la resta de músics. Que no els tapin. Per tant, que les colles no siguin tan nombroses i no competeixin pel volum de so. Una evidència que es contraposa amb que Sitges fos dels darrers llocs, si no el darrer, on va sonar una manxa borrega i dels primers on va reaparèixer a partir del 1983. Segur que algú dirà que els que ballen o duen un entremès han de poder sentir amb escreix les seves gralles enmig de l’aiguabarreig de sons d’una festa.

En definitiva, no hi puc fer més, que avui dia m’atrau el fer de diverses formacions del Camp de Tarragona que, directament o indirectament, han begut d’antics grallers del Vendrell. Els primers que recordo haver sentit. Els sitgetans sonaven fa tres dècades quasi com ells. Curiosament, els que van impartir les primeres lliçons a Sitges el 1952.

Amb el reconeixement que els correspon a tots els que han intervingut en aquests 50 anys que enguany es compleixen, felicitats i que l’obra continuï.

Xavier Güell

Publicat a: Programa del 50è aniversari de l’Escola de Grallers de Sitges, Sitges, 2002.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Sitges i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.