La Renaixença Castellera també va començar a l’Arboç el 1926

Els historiadors han assenyalat l’inici del període de la Renaixença Castellera l’any 1926. D’ençà de l’aparició dels Xiquets de Tarragona i els Nens del Vendrell. És admès que ambdues colles van dinamitzar l’activitat, fent sortir els Xiquets de Valls del seu llanguiment.

Ara bé, l’any 1926 també va resultar decisiu pel fet que els castells van recobrar el seu lloc de consuetud a la festa major de l’Arboç. Els arbocencs també van contribuir de valent en la revifalla del fet casteller. L’Arboç va recuperar la condició d’escenari principal de les disputes i les gestes dels Xiquets de Valls durant la primera dècada de la Renaixença (1926-1936). Fins a l’extrem d’esdevenir la cita més brillant del calendari repetides vegades. La freqüència de les actuacions i la col•laboració dels veïns van conciliar d’immediat la complicitat de les colles i, en conseqüència, que la vila retrobés ràpidament la seva categoria de plaça puntera. No debades les mítiques colles de Xiquets de Valls ja hi havien exhibit castells de nou pisos durant el període d’apogeu vuit-centista (1851-1885) i diversos dels darrers de vuit pisos, entre d’altres construccions, a cavall dels segles XIX i XX.

Els historiadors han obviat molts cops aquesta aportació dels arbocencs pel fet que no van aplegar-se en una agrupació pròpia l’any 1926, com els tarragonins i els vendrellencs. No van fer-ho, malgrat sumar prou potencial, perquè van preferir seguir la fórmula ancestral d’integrar-se en colles de Valls. Ho va condicionar que alguns d’ells, per la seva vàlua, hi defensessin posicions compromeses. Tot plegat també ha suposat que els seus anhels hagin quedat diluïts en els avatars dels Xiquets de Valls i que l’Arboç hagi estat vanagloriat sobretot per la seva festa major. I quines diades s’hi han viscut!

La programació de la festa major de l’Arboç de l’any 1926 va ajustar-se als protocols de rigor. Arribada “de la Colla de Xiquets de Valls” la tarda del dissabte 21 d’agost. L’endemà, diumenge 22 d’agost, “Matinades per totes les danses” a primera hora i el “Festival per totes les Danses a la Plaça. Castells, torres i espadats pels Xiquets de Valls” al migdia davant de la Casa de la Vila, després de la celebració de l’Ofici. La processó a la tarda, que finalitzaria amb més “Castells pels Xiquets de Valls” i una “Fantástica carretillada”. El dilluns 23 d’agost es repetiria la matinal a primera hora del matí i l’”Espectacle popular de les danses, prenent-hi part el populars Xiquets de Valls” al migdia (Badalota: 1926. BMVB. La Cruz: 1926. BHMT. Tarragona: 1926. BHMT).

La festa major de l’Arboç se situa, doncs, cronològicament abans de la presentació dels Xiquets de Tarragona i dels Nens del Vendrell. La celebració arbocenca va transcórrer els dies 21, 22 i 23 d’agost. Els tarragonins i els vendrellencs van debutar els dies 22, 23 i 24 de setembre i 15 i 16 d’octubre, respectivament.

La confrontació de diversos documents confirmen que els castells van anar a càrrec de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. La premsa vallenca va mencionar que la colla cridada a l’Arboç també acudiria a Vilafranca del Penedès els dies 29, 30 i 31 d’agost (La Crónica de Valls: 1926. ACAC). La premsa vilafranquina va ressenyar que la Colla Vella de Valls va actuar a Vilafranca aquests tres dies. La Colla Nova també va fer-hi cap, però tan sols els dies 30 i 31 d’agost. El dia 29 era a Mora d’Ebre (Panadés Republicano: 1926. VINSEUM).

També aclareix la intervenció de la Colla Vella a l’Arboç el fet que Toribi Vallès Badia s’encarregués de recollir la gratificació de la Comissió de Festes Municipal, tal com veurem més endavant. Aquest casteller arbocenc era aleshores membre de la Colla Vella.

A més, la premsa arbocenca va esmentar que van comparèixer-hi els castellers “d’ara fa nou anys” (Badalota: 1926. BMVB). El cas és una colla de Xiquets de Valls va ser-hi anunciada l’any 1917 i que els arbocencs van refiar-se de la Colla Vella durant aquella dècada. La premsa de Valls també va assenyalar el 1931 que “feia 28 anys que no havia entrat a l’Arbós més que una colla” (Joventut: 1931. HCT).

Pel que fa als castells a plaça, la premsa arbocenca dóna a entendre que la Colla Vella va alçar castells de sis i de set pisos en el marc d’una festa major lluïda com feia anys: “Enguany ha estat una Festa plena. Hom la segueix des de son començament, al bell punt de migdia, que les campanes i un seguit de trons anuncien la festa. Cap allà a mitja tarda els gegants i Nans fant la seva eixida de la Casa Comunal, i més tard enfront de la mateixa els Diables diuen les seves coses i eixorden amb les seves municions. No es fan esperar els Xiquets de Valls. A la plaça aixequen el seu primer castell. Veiem cares conegudes. Els castellers són els mateixos d’ara fa nou anys. No fan els de vuit, però amb els de sis i set donen l’impressió de seguretat”. També s’hi llegeix que “al diumenge [22 d’agost] a bon matí, els xiquets i danses” van fer ”les seves matinades” i que al vespre, durant la processó, “a la plaça hi ha[via] un formigueig de gent que feia molts anys que no s’havia vist. Castells, gegants, diables, tots fan les seves evolucions” (Badalota: 1926. BMVB).

Aquestes construccions han de ser el quatre de set, la torre de sis, el tres de sis aixecat per sota i el pilar de cinc, entre altres. Unes fotografies de la col•lecció de l’arbocenc Joan Vallès Figueras constaten el bastiment del quatre de set (E. Cruanyes: 1983. P. Ferrando: 2008) i el pilar de cinc (P. Ferrando: 2008) el diumenge 22 d’agost al migdia. El tres de set, el sostre de l’època, també va assolir-se aleshores? Malauradament, tan sols ens consta que la Colla Vella va fer-hi llenya, a l’entrada dels dosos, una setmana més tard a Vilafranca. La Colla Vella va completar el quatre de set, el tres de sis aixecat per sota, la torre de sis i el pilar de cinc a Vilafranca. El mateix que devia descarregar-se a l’Arboç dies abans (Panadés Republicano: 1926. VINSEUM).

La resta de castells de set pisos no es devien dur a plaça. Feia anys que no eren a l’abast. La torre de set, el tres de set aixecat per sota i el cinc de set van esvanir-se durant la primera dècada del segle XIX. L’èxit darrer en el quatre amb l’agulla, que se sàpiga actualment, és del 21 d’octubre de 1916, a Valls, almenys carregat per la Colla Vella, com ha aclarit Pere Ferrando (P. Ferrando: 2010). El testimoni d’Albert Parés Batalla, “Esbart de Parés”, casteller veterà de la Colla Vella, corrobora que “en els anys [mil nou-cents] vint els castells de set s’anaven fent, però amb força dificultat; en el tres de set s’hi queia molt i com a màxim, es carregava i alguna vegada estan de sort l’havien descarregat” (La Veu de la Colla Vella: 1983).

Els comptes municipals recullen que l’arbocenc Toribi Vallès Badia va rebre, a l’Arboç el 28 d’agost de 1926, “de la Comisión de Festejos la cantidad de ochocientas sesenta y tres pesetas, por la contrata de la colla dels Xiquets de Valls y gastos de gaiteros y viajes, que han tomado parte en los festejos de la Fiesta Mayor de este año”. Aquesta quantitat va abraçar les despeses següents: “Contrata 650 / Cobrado por los gaiteros 100 / Viajes de la Colla dels Xiquets 113”. La Comissió de Festes, a banda, li va lliurar, el 27 d’agost, unes altres 58 pessetes per uns “gastos de manutencion de la Colla dels Xiquets de Valls, en los dias de dicha Fiesta (ACBP). La poca quantitat destinada a l’estada dels castellers quedaria justificada pel fet que la majoria dels castellers sojornessin en cases particulars, com era habitual a la vila aleshores.

Toribi Vallès Badia és fill de Joan Vallès Vallés, casteller de la Colla Vella de Valls durant el període de la Decadència. Josep Serra Miret, “Pep de Janillo”, mític casteller de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, va rememorar l’any 1936 que “el Vallés, que era l’ordinari de Barcelona”, era un dels castellers amb “més fama” d’arreu (El Baix Penedès: 1936. BPV. La Crónica de Valls: 1936. HCT).

La intervenció de Toribi Vallès Badia no va cenyir-se a aquesta vegada. La seva figura apareix vinculada a partir d’aleshores, si no ho estava ja, per sempre més en el dia a dia del fet casteller a l’Arboç. De fet, la seva aportació va adquirir majors proporcions. Toribi Vallès és un dels personatges clau de la generació que va revifar els castells, aleshores una tradició somorta, a partir de l’any 1926. Amb l’embranzida suficient perquè ens els lleguessin amb la plenitud d’avui dia. És a dir, un dels puntals de la represa del fet casteller a l’Arboç i en extensió a arreu del territori.

I és que la supervivència dels castells tan sols es podia assegurar amb la irrupció d’una nova fornada que fes valer la seva majoria d’edat; també alliçonada i acomboiada de diversos veterans. És entès avui dia que l’aleshores delicada situació dels castells arrencava, entre altres raons, d’ençà que el jovent va optar per esplaiar-se en altres opcions de lleure i cultura unes dècades abans. El ciclisme, el futbol, el teatre o les sessions de ball. L’Arboç no va ser una excepció. Els Xiquets de Valls van acabar per incomparèixer-hi durant el període 1918-1925 i malgrat que els veïns els van evocar algun cop. Es llegeix a la premsa arbocenca que “de sobte un grapat d’aficionats” no va estar-se “d’alçar una torre” a l’entrada de Completes el 1922 (Badalota: 1922. BMVB). Toribi Vallès va poder participar d’aquesta iniciativa. La mateixa premsa arbocenca també palesa que va sospesar-se la contractació dels Xiquets de Valls els anys 1923, 1924 i 1925.

Els comptes municipals també testimonien l’actuació d’altres elements tradicionals. La identificació dels veïns citats ha estat possible gràcies a la consulta d’un estudi d’Esteve Cruanyes Oliver (E. Cruanyes: 1999). Pau Ribas Miravent va rebre 225 pessetes per la participació del Ball de Diables. Josep Rabentós Altet, “Pepet Punet”, pirotècnic arbocenc, 225, per 500 carretilles d’aquests darrers. Joan Morera 4, per les corretges del tabal, i els casc de l’àngel i el Llucifer, també del Ball de Diables (ACBP).

Agustí Romagosa Figueras, “Agustí Arneta”, 100, a compte dels geganters. Josep Pi de la Serra Duran, flabiolaire de Castellbisbal, 35, per fer ballar els gegants. Sebastià Socies Figueras, “Rebatxol”, 18, per “la manutención del músico de los gigantes” a la seva “Fonda del Centro”, aleshores “Carretera Real, 48” (ACBP). Els gegants de l’Arboç també evolucionaven al so de la gralla aquells anys. Sense anar massa lluny, els prestigiosos “Romeas” del Vendrell van acompanyar-los l’any 1926 per Corpus. Josep Bruna Mestre, “Caterina”, primera gralla dels “Romeas”, va rebre 30 pessetes per dur a terme aquesta feina. Joan Huguet Alàs, “el Joan dels Autos”, 7, per l’”auto que acompañó á los gaiteros en viaje de regreso a Vendrell” (ACBP). La processó devia finalitzar després de l’últim tren camí del Vendrell.

Xavier Güell

Revisió del treball publicat a: El Vallenc, Valls, 14 de novembre del 2003, pàg. 43. Diari del Baix Penedès, El Vendrell, 21 de novembre del 2003, pàg. 26 i 28 de novembre del 2003, pàg. 18.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Arboç, Vilafranca del Penedès i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.