L’Arboç, 1893, 1894 i 1895

Al 1893 es confirma la plantada de castells a l’Arboç. A la festa major. Els dies 2, 3 i 4 de setembre. Dissabte, diumenge i dilluns. A cura de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. La recensió de la programació a la premsa comarcal va avisar de la intervenció d’aquesta formació vallenca: “Hay también contratada la Colla Vella dels Xiquets de Valls para dar mayor animación á la fiesta” (El Vendrellense: 1893. BPV).

La transcripció d’aquest text en d’altres publicacions va obviar la participació de la Colla Vella. La seva presència s’assenyala sota la fórmula genèrica “Xiquets de Valls”. El dia 2 va anunciar-se “A las cuatro de la tarde llegada á la villa de las grallas y los ‘Xiquets de Valls’, saliendo para recibirles los gigantes y diablos de la villa”. El concurs segueix el protocol de consuetud. Al text s’assenyala una actuació aquell vespre, després de les Completes. La matinal, l’endemà, dia 3, diada de festa major. L’exhibició al davant la Casa de la Vila, aquell migdia: “A la una arriesgados ejercicios en la plaza de la Constitución por los ‘Xiquets de Valls’”. La processó, a la tarda. El dia 4, una altra matinal i una exhibició al migdia (El Correo Catalán: 1893. AHCB).

La publicitat del programa d’actes és més eixuta en d’altres altaveus. No va concretar-s’hi l’emparaulament de la Colla Vella. La veu “Xiquets de Valls” s’usa també (El Correo de la Provincia: 1893. BHMT. Diario de Tarragona: 1893. HCT, El Suplemento: 1893. AHCB).

Els castellers van fer-hi cap. A Barcelona van parlar-ne somerament. Els mots elogien la contribució de les manifestacions festives de seguicis en la continuïtat dels esquemes de la cita. De tota manera, sense ser-ne moltes. Els gegants locals, els castells, els grallers i, és clar també, el ball de diables local, com ja deia el programa d’actes: “Esta fiesta mayor, por ahora, no ha perdido aquella parte de popularidad y de la tradicion que tan bien marca las costumbres de nuestros antepasados: gigantes, ‘xiquets de Valls’, ‘balls de diables’, ‘las grallas’, todo contribuye á dar aquel marcado sabor de la ‘terra’ que tanto encanta” (El Correo Catalán: 1893. AHCB).

Al 1894, la festa major va celebrar-se els dies 3, 4 i 5 de setembre. Dissabte, diumenge i dilluns. La documentació consultada no hi confirma castells, a hores d’ara. El també tradicional ball de diables local, en canvi, no hi falla.

La previsió de despeses de la festa va contemplar la sortida d’aquest número. La gratificació dels seus integrants. El cost de la seva diversa pirotècnia. A la sessió del 21 d’agost va acordar-se “la contrata de la danza de los diablos con sus encargados Pablo Ribas y Salvador Sans á quienes se les gratificará con veinte pesetas como subvenció […] hacer el pedido á la Casa Espinós de Reus de seiscientas carretillas, cien surtidores y trescientos petardos con destino ha ser disparados por la danza de los diablos según costumbre” (ACBP).

Al 1895, les notícies de castells reapareixen. A la festa major. Els dies 31 d’agost, 1 i 2 de setembre. Dissabte, diumenge i dilluns. A la transcripció del programa d’actes. La seva intervenció segueix l’esquema habitual. D’ençà de la seva arribada la tarda del primer dia, 31 d’agost: “A las cuatro de la tarde recorrerán las calles danzas y comparsas populares, hasta la llegada de los xiquets de Valls que empezarán á levantar sus difíciles ‘castells’ y ‘torres’ frente la Casa capitular”. L’avís de l’exhibició clou el migdia de festa major tampoc no falta: “A la salida de los divinos Oficios las danzas ejecutarán sus evoluciones y los xiquets de Vals levantarán sus características y más atrevidas y difíciles ‘torres’ y ‘castells’”(Diario de Tarragona: 1895. HCT. Resumit a: Diario del Comercio: 1895. BHMT. La Opinión: 1895. BHMT. La Renaixensa: 1895. AHCB).

Els “Xiquets de Valls” van concorre-hi. La comptabilització de la seva gratificació ho acredita. A la sessió municipal del 22 de setembre va aprovar-se l’ordre de pagament “que comprende los conceptos de orquesta para las funciones religiosas, fuegos artificiales y subvenciones para las danzas de diablos, enanos y Xiquets de Valls á la cantidad de cuatrocientas noventa y dos pesetas noventa céntimos” (ACBP).

Xavier Güell

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Arboç i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.