L’Arboç, 1904

El 1904 van haver castells a la festa major de l’Arboç. Els dies 3, 4 i 5 de setembre. Dissabte, diumenge i dilluns.

El programa d’actes va anunciar la intervenció dels “Xiquets de Valls” en els instants acostumats durant aquells tres dies. D’ençà de la seva arribada a la vila la tarda del primer, el dissabte 3 de setembre (Diario del Comercio: 1904. BPT. Diario de Tarragona: 1904. HCT. Heraldo de Tarragona: 1904. BHMT). Una altra transcripció del document va ampliar la nòmina de manifestacions participants. Amb els “Diables, Bastons, Pastorets, Gegants, Nanos y altres” (La Veu de Catalunya: 1904. AHCB).

Els Xiquets de Valls hi van fer cap finalment. Diversos documents ho constaten. Sense aportar més informació.

Unes línies del vendrellenc Francesc Barot sobre la tarda de festa major, el diumenge 4 de setembre: “los bailes populares como los gigantes, bastones, pastores, diablos, hacían sus diferentes juegos y los populares xiquets de Valls levantaban sus atrevidas ‘castells’ al toque de las típicas gaitas” (Diario de Tarragona: 1904. HCT).

Unes altres d’Adolf Pons Umbert a la premsa de Madrid. Es tracta d’una ressenya de la població arran de visitar-la per la festa major. L’aportació i el caràcter patrimonial dels castells i la resta d’exercicis de seguicis festius hi queden palesos. La vitalitat i fortalesa dels castells. L’agilitat i virtuosisme dels bastoners. El ball de diables també, és clar. El seu Auto Sacramental, malgrat algunes deficiències: “Pero lo realmente típico de esta clase de festejos se ve en las calles: las procesiones, con su séquito peculiar, del cual es elemento importantísimo la gentil pareja de acartonados gigantes; los castillos de los xiquets de Valls, manifestación de físicas energías que revelar parecen el vigor de una raza; los cohetes y ruedas de artificio que doquiera estallan y se esparcen. / Mucha gente, mucho ruido … Cuatro días enteros consagrados á la fiesta, sin penssar ni hacer otra cosa; cuatro días en que no cesan los llamados bailes de diablos y bailes de bastones, ejercicio de agilidad y listeza los últimos, recitado de pasajes no siempre modelo de honestidad los primeros. De propósito menciono separadamente de los otros espectáculos callejeros los tales bailes, por su mismo innegable color local, de muy notoria suerte los recitados, distintos en cada pueblo, transmitidos de generación en generación, á través de incontable número de años, que en los balls de diables se dicen y propagan, en castellano pésimo y con asistencia nada menos del arcàngel San Gabriel y de Lucifer, cuyos diálogos son por demás edificantes. / Color local, costumbres peculiares, todo ello es alma española, todo ello es bien que se conserve y mantenga; debemos así respetarlo y quererlo” (Heraldo de Madrid: 1904. BNE).

La hisenda municipal. Als comptes de l’Ajuntament figura la despesa de 80,97 pessetes “A Juan Viñals subvencion Xiquets de Valls en la fiesta mayor”. Anotada l’11 de setembre de 1904. Els diners lliurats als capdavanters de la resta d’exercicis també hi apareixen. A Domènec Miguel, del ball de bastons. Joan Raventós, dels pastorets. Pau Ribas, del diables, Fèlix Esteve, dels gegants (ACBP). Totes les quantitats van aprovar-se en la sessió municipal del dia abans, 10 de setembre (ACBP).

Les notícies sobre la festa major de Torredembarra també assenyalen, de passada, la materialització de la presència castellera a la festa major l’Arboç. El 1904, ambdues celebracions van ocorre els mateixos dies. La coincidència va suscitar la revivificació de la colla dels Xiquets de Torredembarra per comprometre’s els Xiquets de Valls a l’Arboç. La festa major a la Torre és el 4 de setembre, Santa Rosalia de Palerm. El 1904, el primer diumenge de setembre, aleshores, diada de festa major a l’Arboç. Un fet que palesa l’atracció de la cita de l’Arboç. Els Xiquets de Valls van renunciar a una altra, també de renom, per no perdre-se-la. Que els torrencs no poguessin lligar el concurs dels vallencs, a més, insinua que les dues colles de Valls van actuar a l’Arboç. O la que volien a la Torre. La Colla Nova. Molt estimada a Torredembarra. L’arbocenc Josep Romagosa Figueras, “Pep Arneta” o “Mataguirros”, partidari de la Colla Vella i el casteller citat més vegades en els comptes municipals aquells anys, tampoc no va recollir els diners municipals en aquella ocasió, sinó Joan Viñals, com s’ha dit en el paràgraf anterior.

Dues publicacions van estar als cas de la sortida a la palestra dels Xiquets de Torredembarra per no poder-se emparaular als Xiquets de Valls: “Sortint del ofici, sentirme las grallas altre cop, y els ulls cercarem per totas bandas els tradicionals castells que’ls Xiquets de Valls venen a fer sempre a n’aquesta diada. Peró aquest any és festa major també a l’Arbós, y la colla dels Xiquets ha sigut contractada en aquell poble” (La Veu de Catalunya: 1904. AHCB) […] “Como los ‘xiquets de Valls’ estaban comprometidos para la fiesta de Arbós, cuya fiesta coincidió con la nuestra, se improvisó una cuadrilla de jóvenes de ésta, que los reemplazarons admirablemente, levantando torres y castillos de tal modo que suplieron perfectamente la falta de aquéllos” (La Vanguardia: 1904. AHCB).

Xavier Güell