L’Arboç, 1907

El 1907 no van faltar els castells a la festa major de l’Arboç. D’altres exercicis de seguicis festius tampoc. Els dies 24, 25 i 26 d’agost. Dissabte, diumenge i dilluns. El programa d’actes va recollir la intervenció de “les Dansas populars de Xiquets, Pastorets, Bastons, Gegants y altres” (Diario del Comercio: 1907. BPT. Textos similars a: Baix Penedès: 1907. BPV. La Comarca de Vendrell: 1907. BPV. La Vanguardia: 1907. AHCB).

Un altre número del país, però, va prendre més protagonisme aquell cop. La sardana. Per debutar-hi. Com ja havia succeït un mes enrere a la festa major del Vendrell. Al Vendrell, de fet, van augurar que “la introducció de la sardana […] serà ‘l clou de las festas, com ho feu en nostra vila” (Baix Penedès: 1907. BPV).

El desembarcament de la sardana va seguir les mateixes passes en ambdues poblacions. A l’Arboç, també va relegar els castells de la programació. Com arreu del territori casteller, va suscitar i evidenciar el seu llanguiment aquell temps. Els castells no van culminar les exhibicions folklòriques de després d’Ofici davant la Casa de la Vila aquell any. El programa d’actes ho va anunciar: “A la sortida dels oficis, festival popular á la plassa per totas las Dansas, Xiquets y ball de sardanas”. La vigília de festa major, al vespre, després de Completes, i l’endemà de festa major, també al vespre, a més, van preveure-s’hi més audicions.

La sardana també va desviar cabals abans destinats als castells. La cobla la Lira Olotina va rebre 303,65 pessetes de l’Ajuntament de l’Arboç el 1907 per animar les ballades de la festa major. Abans ja va contractar-se-la al Vendrell. Josep Aleu Massanet i Miquel Costa de la secció Foment de la Sardana de l’Associació Catalanista Popular de Barcelona, també van encarregar-se de la instrucció dels dansaires en ambdues viles.

L’Ajuntament de l’Arboç, en canvi, no va gratificar els castells en aquella ocasió. Els Xiquets de Valls van refiar-se tan sols de l’ajut dels veïns. Sí, als capdavanters d’altres exercicis de seguicis. A Pau Romagosa, del ball de pastorets. Pau Ribas, del de diables. Ferran Tuset, del de bastons. Josep Mitjans, dels geganters. Antoni Borràs, per uns vestits nous pels diables (ACBP).

Les cròniques palesen el paper principal adquirit per la sardana.

Així, una, a la premsa catalanista de Barcelona, no va dedicar ni un borrall als castells. Tot va concentrar-se en elogiar la sardana: “La festa major d’enguany ha estat de les més animades que’s puguin haver fet. / L’atractiu d’ella ha estat el ballarse per primera vegada en aquesta vila la sardana, quina ha entrat ab força entusiasme, tant que tenint contractada la cobla ‘Lira Olotina’ tan sols per tres díes va tenir que quedarse un día més pera donar satisfacció als entusiastes balladors del nostre ball nacional. / Per carrers y plaçes la tenora ha descapdellat totes les harmoníes extretes de aquesta música popular nostra, commoguent als que la sentíem per primera vegada. / Felicitem de tot cor als iniciadors de que’s ballés la sardana aquí, als generosos que ab llurs cabals han fet que fos una realitat l’estada d’una cobla empordanesa y als balladors que ab el seu entusiasme y cooperació han donat lluïment a la festa. / Y una felicitació forta y ben especial als senyors Aleu y Costa, mestres y propagadors del nostre ball. / Altres festas hi ha hagut que han cridat l’atenció també, balls, funcions teatrals, de cinematògraf, religioses, fent especial menció de les professons, lluidíssimes, quin pendonista, nostre amich en Víctor Mallol, va veure les simpatíes ab que comptava” (La Veu de Catalunya: 1907. AHCB).

Una altra, del vendrellenc Francesc Barot a la premsa de Tarragona, sí almenys també va constatar la participació dels castells a la festa. La programació d’espectacles de gustos diversos, també: “Tambien la vecina villa de Arbós ha celebrado su anual fiesta mayor, cuya animación fué extraordinaria, motivada por el baile de las sardanas. Allí los bailes populares como xiquets de Valls, bastons, diables y otros que dan realce y animación; su lindísima procesión con numeroso acompañamiento, dándole mayor realce, la asistencia del Ayuntamiento, contemplándose el aspecto de la misma desde el balcón de la casa de la villa. En su extensión por la calle Mayor el disparo de fuegos artificiales de los acreditados diablos disparando la fantástica carretillada, siguiendo después el baile popular de las sardanas á los acordes de la aplaudida orquesta ‘Lira olotina’. / En el teatro la actuación de una compañía de zarzuela del llamado género chico, con la parte musical á cargo de la renombrada orquesta ‘Filarmónica’, en otro local sesiones de cinematógrafo, y en otro el baile y canto flamenco. En una palabra, mucha animación, mucha tranquilidad, diversiones para todos los gustos y un deseo para concurrir al próximo año” (Diario de Tarragona: 1907. HCT).

Xavier Güell

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Arboç i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.