Els Caneles van actuar a Sant Quintí de Mediona el 1928

L’activitat castellera va revivificar-se entre els anys 1926 i 1936, la primera dècada de la Renaixença Castellera. Diversos elements ho palesen. Un d’ells, l’eixamplament del territori d’actuació més enllà dels límits tradicionals per part de les colles del Vendrell. L’anada dels Caneles el 19 d’agost de 1928, el diumenge de festa major, n’és un exemple.

El programa d’actes va anunciar-hi l’encesa d’“una gran traca valenciana, dirigiéndose seguidamente las autoridades a la Casa Ayuntamiento precedidas por los bailes de ‘bastons, drac, diables, gralles, gitanes, gegants y enanos’ y los ‘Xiquets de Valls’, ‘Els Canelas’, levantarán sus atrevidos y típicos castillos y torres” al migdia, després de la celebració de l’Ofici (Las Noticias: 1928. AHCB. La Vanguardia: 1928. AHCB).

El document també concreta el compromís dels Caneles de bastir “la torre de seis y el pilar de cinco”. El sostre de les colles vendrellenques en aquell moment. Dels Caneles se sap, a falta de més notícies, que van assolir la torre de sis a la darrera festa major del Vendrell. Els Nens del Vendrell no van abastar una fita superior, el quatre de set, fins el 15 d’octubre de 1929 a la fira del Vendrell.

La presència també va avançar-se recalcant-se que fos “un nuevo número este año y consitirá en la presentación de los “Xiquets de Valls”, ‘Colla dels Canelas’” (El Día Gráfico: 1928. AHCB). Un fet que xoca amb la situació geogràfica de Mediona i a la devoció dels seus veïns pels elements dels seguicis de Festa Major des de temps reculats. A l’Alt Penedès, territori casteller històric. Però on quasi tota l’activitat pretèrita documentada es concentra a Vilafranca del Penedès. D’altres exercicis dels seguicis de festa major sí són referència d’identitat i de patrimoni de la població d’antuvi. A hores d’ara d’ençà de l’anunci d’actuació de “los dos Drachs (viejo y jóven) arrojando fuego á cual mas, com se acostumaba todos los años” i “los bailes de bastons, gitanas, diablos, pastorets, etc. etc.” l’any 1853 a la festa major (El Presente: 1853. AHCB). L’adjectiu “viejo” del drac, de tota manera, també insinua més antiguitat.

La població potser també ja va acollir castells abans de l’anada dels Caneles. A la festa major del 1872 va preveure’s el concurs de la “Mojiganga” (Diario de Barcelona: 1872. AHCB). De la veïna Igualada? Que combinava les escenificacions de la passió i mort de Jesucrist, els  misteris, amb la plantada de castells i que les mancances documentals no permeten documentar-ne tota l’activitat que se li intueix. Una notícia encara més extraordinària de confirmar-se per situar-se durant la Tercera Guerra Carlina (1872-1876). Les actuacions van minvar durant el conflicte bèl·lic, òbviament, per no estar el país per festes.

Els papers consultats no han aportat cap ressenya de la intervenció dels Caneles. Sí que van fer-hi cap. Els comptes de la Comissió de Festes recullen que van rebre 350 pessetes a canvi del seu treball. Dos altres apunts són referents a la seva dispesa. El primer, de 64 pessetes per l’estada de “ocho canelas”. El segon, de 130, per d’altres “13 Canelas” o “chiquets de Valls” (ACAP).

La formació, doncs, va comparèixer amb pocs castellers. Vint-i-un. El seu grup endogàmic. Que va haver de refiar-se de l’ajut dels veïns per assolir els objectius compromesos. Uns números, tots, els de la gratificació i els de la plantilla de castellers, en la tònica i la disponibilitat de les colles vendrellenques de l’època en places que no atresoraven tradició castellera. Les actuacions van entendre-les com assaigs de cites més compromeses. Amb l’al•licient d’un jornal i l’estada pagada, a banda de satisfer-se el lleure i l’ego. Aquests darrers, per la seva extracció social humil, no gaudien de massa oportunitats de protagonisme. De tota manera, les construccions en cartera a Sant Quintí de Mediona, el pilar de cinc i la torre de sis, modestes des de l’òptica actual, eren les fites d’aleshores dels Caneles. Per trobar-se a les beceroles.

El llistat de despeses de la Comissió de Festes també reporta la intervenció de la resta d’exercicis de seguicis.

Quatre números locals. El ball de gitanes, de bastons, de diables i el drac. Per “las nueve gitanas” van lliurar-se 25 pessetes. Per “los bastoners”, 50. Pel “músico con el fluviol” que els va acompanyar, 19. Vicenç Tutusaus va rebre’n els diners el 1929 i 1930. Pels “Portantes del Dragón”, 25. Pels “Diablos”, 84. Per Ramon Mallofré, el pirotècnic de l’època, per “Fuego para diablos y dragón”, 138. La indumentària dels diables, a més, va renovar-se en aquella ocasió. Per “Confección trages de los diablos”, 25. Per “Joquín Poch, por ropas para trages diablos”, 6. “Por una caja para colocar trages de diablos”, 4. Per Josep Castany ,“por géneros para trajes de los diablos (angel) i de las gitanas”, 15,15. L’empresa s’havia iniciat un any abans i va completar-se el 1929 (ACAP).

La celebració també va enriquir-se amb un altre número foraster. Els gegants de Vilafranca del Penedès. Josep Farreró del carrer de la Cort núm. 12 de Vilafranca del Penedès va responsabilitzar-se’n, com un any enrere. 17 pessetes van lliurar-se per “Transporte de los gigantes desde Vilafranca”. 40, a Josep Farreró “por peinar y alquiler gigantes”. 60, “per 4 portantes de los gigantes”. 3,20, per “bebidas a los portantes de los gigantes”. 65, a Joan Pont de la Fonda del Jardí “por la manutención de los portantes de los gigantes” (ACAP).

Els gegants van ballar al so dels grallers els Tabola de Viloví del Penedès. 80 pessetes va costar l’“alquiler grallas Tabolas”. 8,50, el “viaje de los Tabolas”. 2,50, a Ramon Miquel, les “bebidas a los grallaires Viloví”. 80,60, a Joan Bargalló la “manutención de cuatro grallaires” (ACAP).

La colla dels Tabola aplegava a tres músics. El tabaler Bonaventura Almirall Puig, “Tabola”, el més veterà de la colla, l’últim d’una nissaga de músics tradicionals, n’aportava el nom. Sebastià Sendrós Fontanals, “Ros de les Cabanyes”, el gralla primera. Josep Nin Mañé, el gralla segona. Els Tabola van esdevenir els grallers de la festa aquells anys. Els comptes de la Comissió de festes ho situen almenys entre el 1927 i el 1930. Diverses fotografies, en anys posteriors. Sendrós va signar els rebuts el 1929 i 1930 (ACAP).

Josep Alemany Gili, “Tifalla”, de Viloví, però aleshores veí del Vendrell, devia ser el quart músic que va hostatjar-se a la Fonda de Joan Bargalló. Qui també solia acompanyar als Tabola aquells anys. No va acompanyar els gegants de Vilafranca del Penedès, sinó a uns nans. Els Comptes recullen la despesa de 20 pessetes per la “gralla de Viloví para los enanos”. 9,55 “por un viaje a Vendrell”. 20, “per los diez enanos” (ACAP).

Xavier Güell

Revisió del treball publicat a: El Vallenc, Valls, 2 de març de 2007, pàg. 46.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Sant Quintí de Mediona i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.