Sant Martí de Provençals, 1875-1878

L’estudi de la festa possibilita la coneixença de les comunitats. La seva història, configuració social, pols de poder, idees o conflictes. Per tractar-se d’una expressió de la humanitat que s’alimenta dels condicionants del dia a dia.

Així, diverses programacions dels anys 1870 de la festa major del “Casino Familiar Provensalense” de Sant Martí de Provençals evidencien la crisi social i econòmica que va empènyer a molts camptarragonins a mudar-se al Pla de Barcelona en aquella època, atrets per unes majors expectatives econòmiques i socials. Perquè aquests no van bandejar-hi trets del seu lloc d’origen. Això explica, per exemple la proliferació d’actuacions castelleres i la fundació d’agrupacions castelleres al Pla de Barcelona d’aleshores ençà.

La saturació demogràfica i urbanística de Barcelona va propiciar l’establiment d’indústries a les poblacions del seu voltant durant el segle XIX. A Sant Martí de Provençals, al naixent barri del Poblenou. Per la planor i barator dels terrenys, l’abundància d’aigües subterrànies i la proximitat amb Barcelona. Fins al punt d’esdevenir el segon nucli fabril de Catalunya i un dels més significatius de l’Estat. A l’ombra també van aparèixer multitud de petits industrials, sovint, petits tallers familiars. La industrialització va acompanyar-se d’un fort creixement demogràfic, per l’arribada de multitud d’immigrants, i la subsegüent construcció d’habitatges per aquests prop dels llocs de treball.

La seu del “Casino Familiar Provensalense” es trobava al carrer Badajoz número 96 de Barcelona. A la barriada del Trullàs del Poblenou. La festa major de l’entitat va fer lloc als castells els anys 1875, 1876, 1877 i 1878. Almenys. La gresca va abraçar els dies 29 i 30 de setembre. La festa major de Sant Martí de Provençals s’havia celebrat sempre l’onze de novembre, diada de Sant Martí. Però els seus nuclis industrials van acabar organitzant la seva festa major en una data pròpia. Per assumir-s’hi una identitat. Per l’assentament d’un volum demogràfic i un teixit associatiu potent. La qüestió també va obeir a qüestions logístiques. La climatologia a finals de setembre possibilita més la realització d’activitats al carrer.

Les primeres construccions apareixen anunciades a la programació de la festa major del 1875. Aquestes, “los llamados «castells» al estilo de los Xiquets de Valls”, a cura de diversos “aficionados”. Elements locals, doncs. Del Poblenou? O d’un altre punt del Pla de Barcelona? La notícia suma l’excepcionalitat de la data. Al 1875. A les acaballes de la Tercera Guerra Carlina. Un període en què les actuacions castelleres no van abundar. Els castells es recuperaven de la inactivitat provocada pel conflicte bèl•lic. La festa també va reunir, és clar, el concurs de la ineludible colla de grallers. Característica també al Camp de Tarragona. Protagonitzant-hi també les matinades: “El «Casino familiar Provensalense» dispone para los dias 29 y 30 del actual año animadas funciones con que celebra su fiesta mayor, con arreglo al siguiente programa: / Dia 29. – Mañana. – A las cinco de la madrugada amenizaran las fiestas las dulzainas y timbales al estilo del campo, que recorrerán el barrio; á las nueve los llamados «castells» al estilo de los Xiquets de Valls […] Dia 30. – Mañana. – A las cinco de la madrugada volverán á recorrer las dulzainas y timbales y á las diez las llamadas «torras» ejecutado por varios aficionados” (La Imprenta: 1875. AHCB).

La intervenció dels castellers locals també s’endevina a l’avanç del programa d’actes d’un any més tard. El 1876. Les construccions no havien de ser vallenques, sinó “al estilo de los «xiquets» de Valls”. No plantades per una colla vinguda de Valls, sinó per gent també familiaritzada en la tradició. La mateixa d’un any enrere? La passada dels grallers també no va fallar. Un ball de gitanes, la comparsa del Camp de Tarragona i el Penedès?, tampoc aquest cop: “El Casino familiar Provensalense, sito en el barrio de Trulla, del pueblo de San Martín, ha invitado á todas las sociedades amigas y forasteras para los bailes que tendrán lugar los días 29 y 30 del corriente en el entoldado que levanta frente dicho Casino. Las fiestas se celebrarán en dicha población por el órden siguiente: / El día 28 por la noche, las Dulzainas y timbales, recorrerán el barrio. El siguiente día á las seis de la mañana se ejecutará el tradicional «baile de gitanas». Habrá cucañas, corridas en sacos, castillos al estilo de los «xiquets» de Valls, y concierto por una banda de bandurrias. A las diez y media tendrá lugar un baile de sociedad en el entoldado levantando por el señor Baliarda, de Molins de Rey. La orquesta estará á cargo del profesor don Juan Clotet. El día 30 se repetirán algunos de los expresados festejos” (La Imprenta: 1876. AHCB).

Un segon avís del 1876 va aclarir que els castellers obraven com la gent de Valls sabia: “El 30 habrá castillos de hombres como lo practican los «Xiquets de Valls»” (Diario de Barcelona: 1876. AHCB).

Al 1877, els castells van presentar-se sota la veu genèrica “Xiquets de Valls”. El ball de gitanes, ara sí, amb més indicis del seu lligam amb la Catalunya Nova, i els grallers tampoc no van fallar-hi: “Los días 29 y 30 celebrará la fiesta mayor el vecino pueblo de San Martín de Provensals. Con este motivo el día 28 por la noche recorrerán el barrio las dulzainas y timbales anunciando la fiesta. El día 29 á las seis de la mañana las mismas, los Xiquets de Valls y una comparsa que danzará el «Baile de gitanos» saludará á los vecinos. A las tres de la tarde se celebrarán varios juegos de sortija. Á las diez habrá baile de sociedad en el entoldado levantado por el señor Badarda. El día 30 por la tarde habrá á las tres habrá baile hasta el anochecer. A las nueve se disparará un castillo de fuegos artificiales por el pirotécnico Brea. A las diez habrá baile hasta las cuatro de la madrugada” (La Imprenta: 1877. AHCB).

Una altra nota de premsa, en canvi, va adjudicar els castells a una colla vallenca. La seva presència va veure’s afavorida al fet de trobar-se ja al Pla de Barcelona. D’ençà de la festa barcelonina de la Mercè, com la premsa del moment constata: “«Castells y Torras» ejecutados por los verdaderos Xiquets de Valls” (Gaceta de Barcelona: 1877. Citat a: Ll. Solsona: 1996).

Al 1878, el programa d’actes va recuperar la veu “Xiquets de Valls” per assenyalar la presència castellera. Aquesta vegada, no protagonitzada per una formació vinguda de Valls. Les notícies de les actuacions al conjunt del Pla de Barcelona aquell setembre, quan en parlen, en precisen l’origen barceloní: “El casino Familiar Provensalense, sito en la barriada denominada en San Martín de Provensals, celebrará su fiesta mayor los días 29 y 30 del corriente con lucidos bailes y varios festejos con arreglo al siguiente programa: / Día 28.– Víspera de la fiesta recorrerán el barrio las dulzainas y timbales anunciando su proximidad. / Días 29.– Al amanecer las mismas recorrerán asimismo toda la barriada. Por la tarde á las tres, habrá varias diversiones populares como corridas de sacos, juegos de sortija y cucañas, etc., y además los Xiquets de Valls harán sus acostumbrados castells y torras, al propio tiempo que dos músicas situadas en las dos plazas del barrio darán bailes públicos. A las diez de la noche gran baile en el entoldado que al efecto se levantará por el acreditado adornista señor Ribelles, ejecutando los bailes la orquesta que dirige el señor Decabo, el cual en obsequio á la Sociedad ha compuesto una polea denominada «el 29 de Setiembre». / Día 30.– Al igual que el día anterior, recorrerán las dulzainas y timbales el barrio y por la tarde á las tres, baile en el entoldado así como á las nueve de la noche” (La Imprenta: 1878. AHCB).

Xavier Güell

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Barcelona, Sant Martí de Provençals i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.