Castells per afeccionats a Puigpelat

Puigpelat atresora un substrat casteller valuós. La geografia, és clar, va predisposar-ho. La població es troba al territori casteller històric. Al Camp de Tarragona. A tocar de Valls. Unes notes de premsa esparses en dibuixen les línies mestres.

La primera, del 1877 de la festa del Sant Crist a la propera Salomó. Una cita amb molt de poder de convocatòria a la rodalia, com d’altres de l’estil provinents de períodes preindustrials i documentades arreu del país. La notícia destapa el neguit dels afeccionats castellers de Puigpelat. En aquesta ocasió, cultivant-lo fora de casa. Per acudir a Salomó per gaudir de la intervenció dels Xiquets de Valls, com d’altres habitants del voltant: “El pasado jueves [3 de maig] se celebró en la villa de Salomó el acostumbrado aplech ó romería á la imagen del Santo Cristo que se venera en la iglesia parroquial del referido pueblo y que tanta devoción inspira á los habitantes de toda aquella comarca. En la mañana de dicho día se celebráron los divinos oficíos á orquesta, predicando un sacerdote de Valls; luego se levantaron torres por los «Chiquets de Valls», acudiendo con este motivo varios forasteros de la Riera, Pobla de Montornés, Bonastre, Creixell Vilabella, Nulles, Puigpelat y demás de los alrededores. Por lo larde hubo baile de cocas en la plaza pública y al son de las dulzainas y por la noche lo hubo en un entoltado levantado al efecto, acudiendo á ambos muchos concurrentes” (Diario de Tarragona: 1877. BHMT).

La gent de Puigpelat també va expressar-se en pròpia plaça. A més, valent-se d’ells sols per la dificultat d’emparaular els Xiquets de Valls. A causa del calendari. Les dues festes majors locals coincideixen amb les d’altres poblacions que monopolitzaven la presència de les colles vallenques.

L’avanç dels actes de la festa major d’hivern, a llaor de Sant Sebastià, del 1881 va avisar de la plantada de castells a cura dels joves de la població. Almenys, d’ençà de la tarda del 19 de gener, vigília de Sant Sebastià. La seva actuació va seguir el patró conegut entre el conjunt de grups d’afeccionats locals. La joventut va prendre’n la iniciativa. Complint-hi un ritus de pas. Superant-hi el risc i l’exercici de virilitat que comporten els castells davant de tothom. La festa major esdevé una trobada de la comunitat. La casuística va acompassar-se, és clar, d’una altra manifestació del territori. De l’animació d’una colla de grallers: “Tenemos carta del pueblo de Puigpelat en que se nos dan detalles de los festejos con que solemnizará dicho pueblo á su patrón San Sebastian durante los dias 19, 20 y 21 del corriente. / El 19 habrá repique general de campanas al mediodía; á las cuatro de la tarde saldrá una música y las dulzainas y tamboriles á recorrer la poblacion, levantando torres los jóvenes aficionados de dicha villa; á las seis se cantarán solemnes completas y gozos en la iglesia parroquial con asistencia del Ayuntamiento y juez municipal, comenzando después un baile en el entoldado levantado en la plaza pública por un adornista de Vendrell. / El dia 20 desde las primeras horas de la mañana recorrerán las calles las músicas, tocando las célebres matinadas frente las habitaciones de los individuos del Ayuntamiento, juzgado municipal y rectoría; á las diez las autoridades se dirigirán á la iglesia en donde se cantará un solemne oficio, ocupando la cátedra sagrada un R. P. de la Compañía de Jesús; durante el ofertorio se bendecirán cuatro ó seis tortas que serán distribuidas después de la comunión entre los fieles en pequeños pedazos; sobre las tres y media de la tarde se cantarán solemnes vísperas y acto seguido saldrá la procesion que recorrerá las principales calles de la villa, bajo la presidencia del Ayuntamiento y autoridades. / Por la noche habrá dos bailes uno en el entoldado y otro en la magnífica sala de D. Pablo Poblet. / Durante el dia 21 volverán á repetirse los festejos del dia anterior con lijeras variantes” (Diario de Tarragona: 1881. BHMT).

La participació dels joves s’endevina en d’altres edicions de la celebració. La contractació any rere any dels ineludibles grallers per a d’altres actes de la festa havia d’afavorir-ho. La programació del 1884 serveix d’exemple. Aleshores va preveure’s que “las autoridades serán acompañadas á la referida iglesia á los acordes de la música, dulzainas y tamboriles para presidir los actos religiosos” (Diario de Tarragona: 1884. BHMT).

La festa major d’estiu tampoc no va restar-ne al marge. El 15 d’agost, a llaor de la Mare de Déu. Al 1911 apareix una referència que, alhora, aporta més continuïtat a la tradició al llarg del temps. Aquest cop, amb l’ajut d’un grapat de Xiquets de Valls. La circumstància de trobar-se els castells en el període de la Decadència i els lligams personals, per motius de veïnatge, entre uns i altres, entre els castellers de Puigpelat i Valls, devien propiciar-ho: “També Puigpelat va celebrar la seva aquell mateix dia, ab les festes relligioses y populars de costum, haventse vist aquest any mes animada que ‘ls altres, per haver axecat los seus castells una secció de la colla d’aquesta junt, ab alguns joves aficionats del poble” (La Veritat: 1911. ACAC).

Xavier Güell

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Puigpelat i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.