Vilafranca del Penedès, 1921

El 1921 van alçar-se castells a Vilafranca del Penedès per Sant Fèlix. Aquests, però, no a cura dels Xiquets de Valls, sinó dels afeccionats locals. Els Administradors no van emparaular cap colla vallenca en aquella ocasió pel ressò dels recents revessos militars al nord del Marroc. Al Rif. L’anomenat Desastre d’Annual, on van perdre la vida milers de soldats espanyols, la majoria de lleva. Les programacions de festa major d’arreu del país van veure’s condicionades per les noves al nord del Marroc. A banda del desànim arreu del país, a Vilafranca, com en d’altres llocs, els cabals previstos pels castells i d’altres divertiments van destinar-se a l’auxili de soldats veïns.

Una correspondència a la premsa catalanista de Barcelona va comentar el neguit de l’afecció local de no saber-se estar dels castells per Sant Fèlix malgrat les atzagaiades. La seva bona voluntat de suplir la participació consuetudinària dels Xiquets de Valls. Frustrada en aquella ocasió pels avatars als camps de batalla del Rif. Una iniciativa instrumentalitzada oportunament en els nostres per reivindicar el lideratge de la diada vilafranquina al llarg del temps. Es tracta d’una de les poques notícies de castells aquells mesos. L’autor de la ressenya, d’altra banda, va considerar els castells d’esport de la terra, en sintonia a la generalització de les pràctiques esportives entre tots els estaments de la societat d’ençà de primers de segle: “VILAFRANCA.– Per causa de la guerra, l’Ajuntament va suprimir, del pressupost de la festa major, la despesa per a fer venir una colla de Xiquets de Valls. / Però els vilafranquins no volgueren passar-se la festa major sense veure «castells i torres i torrots de cinc pilans», una colla de jove forçuts i animosos van suplir als Xiquets, fent-ho, sinó amb tanta perfecció, amb la més bona voluntat, de manera que es feren aplaudir pel nombrós públic que contemplava amb goig la persistència de tan típic com arriscat i forçut costum. / Avui, que tan de moda estan els esports, aquest és un dels tradicionals que els Clubs esportistes haurien de practicar, perquè segons la cançó d’En Clavé, cal «força, equilibri, valor i seny», per a practicar-lo” (La Veu de Catalunya: 1921. AHCB).

La ressenya va incloure a continuació unes línies aparegudes a Vilafranca. A la premsa correligionària. No totes. Aquestes també van incidir en la sortida a la palestra dels afeccionats locals. En el lloc dels castells en l’imaginari dels vilafranquins. En el rol d’aquests en la seva identitat col•lectiva. Un corpus que havia de conviure amb la sardana, atesa la filiació ideològica del periodista: “Un altre element volem ressenyar amb la més viva satisfacció: un cert desvetllament del sentit de tradició vilafranquina. Espontàniament han sorgit a Vilafranca uns xiquets … de Vilafranca. Saludem-los amb respecte i efusió, malgrat la seva tasca no fos tan d’afecte com la dels de Valls. I a això cal afegir-hi l’èxit de les sardanes, les nobles danses catalanes, ballades amb fervor admirable per la selecció de la nostra joventut”.

La resta de mots d’aquesta publicació de Vilafranca, no apareguts a Barcelona, reprenen la significació dels castells entesa entre els vilafranquins. A la superfície en ocasió d’assumir-los ells mateixos aquella festa major per faltar els Xiquets de Valls: “El primer que cal ressenyar és una mutilació que ha variat no poc el caràcter de típica que la nostra Festa tenia i que s’ha notat fins en la absència de forasters. Ens referim a la manca del castell de foc i dels xiquets i les altres dances populars. La mutilació era forçada, car donat el caràcter benéfic de la festa, les grans empreses que totes aquestes coses impliquen engrossiran el fons de la captació […] Però el síntoma es prou eloqüent. El renovament de lo tradicional es sempre un signe de vitalitat. Els constants aplaudiments que coronaven els seus castells diuen prou clarament l’entusiasme amb que els ha acullit el nostre poble” (Acció: 1921. VINSEUM).

Xavier Güell

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Vilafranca del Penedès i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.