Salomó, 1901 i 1903

Salomó celebra la festa major el 3 de maig. La població festeja la Invenció de la Santa, honorant el Sant Crist, el seu patró. La cita va esdevenir un punt de trobada antany. Al món rural, la gent d’una rodalia es concentrava en diades i llocs assenyalats per relacionar-se i esbargir-se.

Entre les diversions, no fallava a Salomó la posició destacada dels castells. És clar, atesa la geografia. La vila se situa de ple al territori casteller històric. En el temps de la vegueria de Vilafranca del Penedès, als límits sud-occidentals del Penedès. Avui dia, a la frontera de la comarca del Tarragonès. A tocar del Baix Penedès i l’Alt Camp.

Dos avisos a la premsa assenyalen la vigència del reclam casteller a la festa almenys encara els primers anys del segle XX. Les construccions, a cura d’uns “Xiquets de Valls”. En un moment en què l’activitat reculava. A les portes d’entrar en un estat catatònic.

Al 1901 va anunciar-se: “Salomó.– Los días 3, 4 y 5 del actual se celebra la fiesta del Santo Cristo de este pueblo, cuya tradicional imagen atrae en romería un numeroso contingente de forasteros. La fiesta será este año lucidísima, celebrándose grandes bailes, así como solemnes funciones en la iglesia. Habrá «Xiquets de Valls» y nanos, iluminándose las calles con luz de gas acetileno” (La Vanguardia: 1901. AHCB).

Al 1903: “En Salomó se celebrarán grandes fiestas los días 2, 3, 4 y 5 de mayo próximo, verificándose funciones religiosas, festejos populares é iluminaciones, y contribuyendo al mayor atractivo las collas de dulzainas y los Xiquets de Valls” (La Cruz: 1903. BPT. Diario del Comercio: 1903. BPT. Heraldo de Tarragona: 1903. BPT).

Xavier Güell

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Salomó i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.