Terrassa, 1903

Terrassa va acollir els primers castells a cavall del segles XIX i XX. Aleshores va seguir-se el patró reconegut aquells anys en d’altres poblacions industrials de la província de Barcelona, també sense tradició castellera prèvia. Els castells van interessar, malgrat la seva davallada, per integrar-se al corpus identitari del país. En sintonia als valors de voluntat, vigor i treball de la col•lectivitat postulats des dels rengles catalanistes. Però també, per remeiar l’enyor de veïns nouvinguts. Ja entesos en la matèria. Per provenir de l’àrea històrica dels castells. Residents fora d’ella, en aquest cas a Terrassa, en busca de millors condicions socials i econòmiques.

A hores d’ara, els primers castells van alçar-se a Terrassa el 1899 a la festa major. La Colla Vella dels Xiquets de Valls. El segon cop, no se sap la colla, el 1903, també a la festa major. Suposadament, el 4, 5 i 6 de juliol. Els dies de més gresca.

Al 1903, la iniciativa va partir d’uns particulars. Qui també van assumir totes les despeses: “También se nos asegura que una empresa particular ha contratado a una Xiquets de Valls para que ejecuten sus arriesgados castillos durante los días de nuestra fiesta mayor” (La Comarca del Vallés: 1903. BCT).

Un breu a la premsa va assenyalar la vinculació d’aquests amb el territori històric dels castells. Que les seves arrels camptarragonines suscitessin que es recordessin d’aquest número de la seva pàtria xica: “No ha sido la Comisión de festejos la que ha gestionado la venida de los Xiquets de Valls, sinó algunos vecinos que son naturales de la provincia de Tarragona” (La Comarca del Vallés: 1903. BCT).

La premsa, com tantes vegades a l’època, poc més aporta. Unes línies reporten la materialització de la presència castellera: “La pasada fiesta mayor formará época en los anales de las fiestas tarrasenses. No recordamos haber visto jamás en Tarrasa el bullicio y la animación que ofrecieron sus calles durante los días de las pasadas fiestas, contribuyendo á ello las pasadas de Gegans y nanos, ball de bastons, drach, Xiquets de Valls y colla d’en Serrallonga” (Égara: 1903. BCT).

Unes altres, van coincidir en el paper dinamitzador de les manifestacions de seguicis festius. Entre elles els castells. La gresca, la seva alteració de l’ordre quotidià als espais públics va expressar que la població estava de festa. Una sensació no assolida amb d’altres propostes a les edicions anteriors: “Ha passat ja, deixant a tothom cançat y satisfet a l’hora. Pochs anys ha resultat com aquest, lluhida y animada de debó. Grans mercés ne sien dades a l’Ajuntament y a la Comissió de Festes a quins meritíssims trevalls es degut tot quan s’ha fet amb éxit complert en aquestos dies. / La iniciativa d’aixecar un grandiosíssim embalat a la Rambla d’Egara pera que’l poble pogués disfrutar gratuitament dels plaers de la dança, es digne de tot elogi y la gatzara que a tothora han promogut al carrer les comparses de Gitanes, de’n Serrallonga, xiquets de Valls, gegants, nanos, drach y la banda d’Albuera, treyent al vehinat de son habitual ensopiment, ha fet que tothom s’adonés de que’ns trovavam en plena Festa Major, cosa que no succehía fa molts anys en que qui no fos cassinayre en res podía notarho” (La Sembra: 1903. BCT).

Xavier Güell

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Terrassa i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.