Un castell de nou de pel•lícula

A casa nostra, les primeres exhibicions públiques de pel•lícules daten del 1896. Els documentals quasi van monopolitzar les produccions durant els primers temps. Primer, per motius econòmics. Els films de ficció exigien més despeses. Per exemple, la contractació d’artistes o la construcció de decorats. Segon, per també captivar l’atenció dels espectadors. Per la seva alta capacitat de comunicació. Els documentals esdevenen una finestra oberta a fets de tota índole d’arreu del món. Entre les temàtiques predilectes als inicis del cinema, van adquirir protagonisme les dedicades a festes tradicionals. Al nostre país, és clar, no podien faltar les de castells.

La projecció d’una pel•lícula el 1907 a Valls se situa en aquest context. A la Sala Valls, davant el Teatre Principal, per la fira de Santa Úrsula. El programa de mà conservat a l’Arxiu Municipal de Valls va anunciar-hi l’”estrena de la gran pel•lícola única á Espanya, Festa Catalana – Els Xiquets de Valls fent els castells”. Aquesta cinta, malauradament, no ha arribat als nostres dies. Que se sàpiga (J. Martí: 1996. P. Ferrando: 2003).

AMV

AMV

La premsa vallenca del moment va coincidir en publicitar l’estrena d’uns films a la Sala Valls el diumenge 20 d’octubre i l’endemà, 21, diada de Santa Úrsula, del 1907 (El Porvenir: 1907. ACAC).

L’exhibició d’aquesta pel•lícula a Valls cassa amb una notícia d’uns mesos abans. El 26 de gener de 1907 va exhibir-se també per primera vegada un film de castells a Tarragona. Al “Cinematógrafo Moderno”, a la Rambla Nova. El mateix de Valls. Ben segur. No se n’havien d’estrenar tants de castells en un any aquell temps. De fet, es tracta del primer casteller. A hores d’ara.

L’anunci de la projecció a Tarragona aporta alguna informació sobre el seu contingut: “En el Cinematógrafo Moderno se verificarán hoy [26 de gener] los estrenos de las películas «Los xiquets de Valls», «Guardianes de una niña», «La hechicera», «Excursión á las cataratas del Niágara» y otros. / «Los xiquets de Valls» llamarán poderosamente la atención, pues se levantarán las torres llamadas 2 de 8, 4 de 8, 4 de 9 y «l’espadat», habiendo sido contratados un tamboril y una gralla á fin que el espectáculo se ofrezca al espectador con toda propiedad” (Diario del Comercio: 1907. BPT) […] “En el Cinematógrafo Moderno se estrenará hoy una original película titulada «Els chiquets de Valls», que con seguridad ha de llamar poderosamente la atención del público. / Al objeto de presentar la indicada película con verdadera propiedad, el dueño ha contratado ex profeso unas populares grallas, que secundarán los movimientos de los castellers al formar sus torres” (Diario de Tarragona: 1907. BHMT).

L’empresari del cinema va suplir la mudesa de la cinta, característica de l’època, contractant no a un pianista, com s’estilava, sinó a una colla de grallers. El fil musical habitual en els castells. No costa massa d’imaginar l’èxit de la posta en escena. L’ambient a la sala. La gresca i la participació dels espectadors a l’hora d’interpretar fil per randa també el seu paper en una plaça. Un breu posterior ho insinua: “Por llenos se contaron las sesiones celebradas ayer en el Cinematógrafo Moderno, siendo muy elogiada la magnífica película «Los xiquets de Valls»” (Diario del Comercio: 1907. BPT).

No n’havia per menys. El públic va gaudir-hi d’un número de la terra. Els castells, a més, reeixits. Si no hi figura un error tipogràfic, el dos de vuit, el quatre de vuit, el quatre de nou i el pilar de comiat. No es precisa l’altura d’aquest darrer. Suposadament, gravats en alguna actuació de l’any anterior, el 1906, o no massa més enrere. La cinta no havia de trigar massa temps a interessar, en funció del seu tema, als empresaris de cinema de poblacions castelleres amb una activitat cinèfila ja en marxa. A Tarragona i Valls, el 1907. A Tarragona, a primers d’aquell any.

Uns castells, doncs, de pel•lícula. Més tractant-se de l’època. La Decadència castellera. Amb els castells a vigília d’abocar-se a un estat catatònic. A banda del quatre de vuit, el sostre documentat aquells anys, se cita la construcció de dos castells folrats. El dos de vuit i el quatre de nou. Ambdós inabastables aquell temps amb la informació a hores d’ara a la mà. El darrer castell de nou fefaent és al Vendrell el 1893.

Aquest quatre de nou filmat a primers del segle XX, de tota manera, es relaciona amb els avisos de castells de nou aquells anys. Almenys, a Tarragona el 1899 i 1901. A Vilafranca del Penedès el 1900. A l’Arboç el 1903. Un còctel que insinua l’èxit en aquella fita algun cop aleshores. No necessàriament en aquestes ocasions i places.

La troballa de la cinta en qüestió, és clar, molt improbable també, desvetllaria l’entrellat. Si realment va assolir-se encara el sostre de nou pisos a primers de segle XX o, com a molt tard, en una data posterior al 1896, any de l’arribada del cinema a Catalunya. Un notícia excepcional. O també, com es deia més enrere, si tot parteix d’un error de tipografia. En el supòsit afirmatiu, la cinta també ajudaria a descobrir l’arquitectura dels folres a l’època vuitcentista. Avui dia encara desconeguda.

Xavier Güell

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Tarragona, Valls i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.