El 1883 va preveure’s la participació de les dues colles de Xiquets de Valls a la festa major del Vendrell. El programa d’actes va anunciar que “algunos bailes que se están organizando, entre los que se cuentan «diablos, palitrocas, Xiquets de Valls de las collas vella y nova» y otros, acompañados de las músicas que les son propias, como gaitas, dulzainas, pilos y tamboriles” (Diario de Tarragona: 1883. BHMT).
Cap publicació consultada, malauradament, no va ressenyar fil per randa els detalls essencials de la presència castellera. L’atenció dels gasetillers va dirigir-se a d’altres temes. Com tantes vegades a l’època, van anomenar els castells de passada. En aquesta ocasió, el 1883 al Vendrell, a l’hora de descobrir el pols freqüent aleshores entre les autoritats religiosa i civil. El Rector no va tolerar que la processó de la tarda de festa major tornés a desfilar pel carrer del Sol, al carrer dels cafès. L’Alcalde ho va disposar. El Rector va evitar l’exhibició de les imatges religioses en aquest escenari, al seu parer, tan irreverent. Els Xiquets de Valls, al cap de la comitiva, van seguir l’itinerari previst. El Rector, a la cua, va modificar-lo quan va voler. El govern municipal, fora de joc, va acatar el criteri del Rector aquest cop: “Lo rector del Vendrell, feya algun temps que havía mudat lo curs de la professò, deixant de passar pél carrer del Sol, ahont hi ha quatre cafés.–L’arcalde nou demanà als amos dels cafés que retiressin las taulas del carrer, donant avís de que la professò faria ‘l curs antich.–Arribá l’hora y ‘ls Xiquets de Valls, ball de bastons y de diables que anavan davant, seguirán lo curs marcat pèl alcalde, pero ‘l talem y ‘ls capellans va’n desviarse, y lo mès bonich es que tambè va desviarse l’Ajuntament que anava detrás del tálem. ¿Y donchs què ‘n farém de la seva autoritat, senyor [Ramon] Fontana?” (La Campana de Gràcia: 1883. AHCB).
Xavier Güell
El blog de Xavier Güell 