Un castell de vuit a Vilafranca del Penedès el 1912

Un dels enigmes de la història dels castells gira a l’entorn del darrer castell de vuit del període de la Decadència. Albert Parés Güell, “Esbert de Parés”, antic membre de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, va deixar dit que la Colla Vella de Valls va descarregar encara un quatre de vuit el 1905 a la festa major de Vilafranca del Penedès. Basant-se en el testimoni del seu pare, Albert Parés Güell, “Esbert de Parés”, també component de la Colla de Rabassó.

Aquesta afirmació s’ha aparellat amb un altre testimoni oral sobre el tema. El vendrellenc Emili Miró Fons va sostenir que un quatre de vuit carregat el 1908, també de la Colla Vella de Valls a la festa major de Vilafranca del Penedès, va resultar la darrera aleta en un castell de vuit durant la Decadència. A partir també dels records del seu pare, el casteller Salvador Miró Ramon, primer enrolat a la Colla Vella vallenca i després traspassat a la Colla Nova de l’Escolà.

Una crònica, en canvi, reporta que el sostre de vuit pisos va atansar-se encara uns anys més tard. El 1912 també a la festa major de Vilafranca del Penedès. A l’exhibició del migdia de Sant Fèlix, davant la Casa de la Vila, després de l’Ofici de festa major. Es parla d’haver-se coronat el “castell de vuit”, sense afegir-s’hi cap comentari a una llenya posterior. Suposadament, doncs, va veure’s el quatre descarregat: “Després tingué lloc a la plassa un festival popular, en el que les danses o balls populars han evolucionat o executat llurs arguments a semblanza dels mitgevals autes sagramentals, el drac engegant alenades de foc, els gegants ballant, els diables evolucionant y les colles dels atrevits Xiquets de Valls aixecant, en competencia, les arriscades torres, castells, espadats y pilans, mentre les gralles, tabals y músiques coronaven l’arribada de l’enxaneta al cim del castell de vuit” (El Poble Català: 1912. AHCB).

Aquesta crònica també concreta la presència de dues colles a la plaça. Els Xiquets de Valls van obrar “en competencia”. Aquest comentari possibilita adjudicar l’èxit encara del costat de la Colla Vella vallenca. Una afirmació qüestionable si es recorregués al programa d’actes a la mà. Aquest va anunciar-hi als “Xiquets de Valls (colla nova)” (Acció: 1912. VINSEUM).

La notícia, d’altra banda, contextualitza les intencions dels Xiquets de Valls a l’edició de l’any següent. La repetició d’aquesta fita. Aleshores s’esperava de nou el “castell de vuit”. Una vegada més allò que feia uns anys era impossible: “Enguany, a més, sembla que allí els catalaníssims Xiquets de Valls volen fer-hi un va-hi-to, i tornaràn a aixercar-hi el grandiós «castell de vuit», la dificilíssima «torre de set» i altres castells que anys hà no podíen fer-se” (La Veu de Catalunya: 1913. AHCB).

Sorgeix, però, una pega, tal com Pere Ferrando ens ha precisat. Un document molt fefaent no corrobora tot això darrer. Es tracta del film sobre la festa major de Vilafranca del Penedès el 1912 que es guarda a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès. Aquest no recull l’erecció de cap castell de vuit pisos i sí diverses instantànies de la plantada d’un quatre de set i un tres de set el migdia de Sant Fèlix a la plaça de la Vila per la Colla Nova de l’Escolà, la formació anunciada al programa i que tenia menys números que la seva rival, la Colla Vella, per reeixir en castells de vuit aquell temps (P. Ferrando: 2003).

Sigui com sigui, tot plegat, ratifica el rol de Vilafranca en els castells. Un paper, d’altra banda, no assumit per tots els veïns a l’època. El 1912 a Vilafranca també va defensar-se la substitució de les manifestacions dels seguicis festius per activitats més llustroses i de moda: “solo faltaba que con los centenares de pesetas que cuestan los Xiquets de Valls y las otras danzas, se hubiese contratado otra música para hacerla tocar en otras plazas y calles, es decir, repartirla por todos los distritos del pueblo porque todos contribuyen con su alegria y sus cuartos; entonces se hubiese notado un desbordamiento de satisfacción y encauzado la fiesta por el sendero práctico de su triunfo total” (Fructidor: 1912. VINSEUM).

Vuit-centes vint-i-cinc pessetes van lliurar-se als Xiquets de Valls des de l’organització. 675, per “Xiquets”. 125, per “Preu de contracte Grailles”. 25, per “Local acompanyar y grailles” (ACAP).

Xavier Güell

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Vilafranca del Penedès i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.