El Coll, 1904

La tarda del diumenge 25 de setembre de 1904, l’endemà de la diada de la Mare de Déu de la Mercè, l’Unió Republicana, un partit fundat el 1903 que va reunir als republicans d’arreu d’Espanya, va celebrar un acte polític al Coll, a Barcelona, al nord de Gràcia, durant el qual va plantar-se un om com a símbol de la Llibertat. La cerimònia va comptar amb la presència dels dos líders de la formació, Nicolás Salmeron Alonso, el seu president, i Alejandro Lerroux Garcia, en campanya a Catalunya aquell setembre i octubre. Una colla castellera, suposadament, els Xiquets de Gràcia, també va fer-hi cap.

Els castellers actuaven aquell dia arreu de Barcelona en ocasió de la celebració de la festa de la Mercè. Després de dinar ja van homenatjar als dirigents republicans en sortir del seu allotjament: “La multitud se apretujaba sin poderse rebullir y en el centro se destacaron los gorros y las fajas llamativas de los «Xiquets de Valls» que hacían una torre en obsequio al Sr. Salieron. / La tenora tañida por uno de los «Xiquets» dejaba oir sus notas estridencias sobreponiéndose á todos otro ruido, teñiendo el cuadro, iluminado por el sol, todo el color, todo el ambiente de las fiestas provenzales descritas por [Alfons] Daudet en sus novelas. / Los «Xiquets» saludaron al Sr. Salmerón quién les estrechó la mano. Antes de ponerse en marcha el Sr. Salmerón hicieron los «Xiquets» un spadat, aplaudiendo el señor Salmerón cuando el más pequeño de aquellos hizo la enxeneta” (La Publicidad: 1904. AHCB).

Els Xiquets de Gràcia també van deixar-se a veure a la trobada del Coll poc més tard. Per aprofitar, és clar, les expectatives de fer bossa entre la gernació reunida: “Y gent de totas las condicións socials; el barret y la gorra, l’americana y la brusa confossa y agermanadas en una mateixa alegría encesa en els cors y radiant en la naturalesa. Y familias enteras esplayantse, com sab esplayarse ‘l poble catalá, comedidament, sense perdre may els sentits. Ni una disputa, ni una quesito, ni un regany, ni una queixa, ni una mala paraula. Y sobre tot, ni un sol borratxo. Aquí una rodona, y al mitj un orador enanltint els ideals republicans; allá unas quantas parellas entregantse als goigs de la dansa; de repent sonan las grallas y’ls Xiquets de Valls alsan en un instant un ferm castell” (La Campana de Gràcia: 1904. AHCB).

L’aparició d’aquesta colla castellera ja l’any anterior en una trobada republicana, a Gràcia mateix, de tota manera, també insinua la simpatia política de molts dels seus integrants. El 15 d’agost de 1903, va actuar en l’acte de col•locació de la primera pedra de la seu del Centre Republicà Popular al Camp d’en Grassot.

Xavier Güell

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Barcelona, Gràcia i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.