L’Arboç, 1908

Els castells no van faltar el 1908 a la festa major de l’Arboç. Aquell cop, els dies 22, 23 i 24 d’agost, divendres, dissabte i diumenge.

Una correspondència a la premsa catalanista de Barcelona ho ratifica. Aquí també van exaltar-se els valors patris dels castells i de la resta d’exercicis dels seguicis festius de la festa, també de la mateixa celebració, i el sentit de pertinença a una comunitat que aporten, afavorit per evolucionar lliurement pels espais públics. La incorporació de la sardana a l’edició anterior tampoc no va obviar-se: “Hem celebrat nostra festa major, que sense cap MENA de dubte és una de les més típiques de Catalunya, donchs, conserven encara ‘ls tradicionals balls de gitanes, bastons, diables, etc.; els Xiquets de Valls, gegants, etc., els que constituysen ab sos cuadres y ballerugues una diversió amena, honesta y atractívola pera la gent gran y menuda del poble y forasters, resultant que bona part de la festa és al carrer, lo que fa que sense necessitat de gastos, tothom pugui divertirse. Desde l’any passat que aquestes diversions de carrer hem d’afegirhi les sardanes que’s ballen a la Plaça y Rambla” (La Veu de Catalunya: 1908. AHCB). El document també esmenta la presència castellera en els instants més destacats del programa. Amb descripcions vagues que no aporten cap dada.

Els comptes municipals també testimonien el concurs casteller. Anotats el 31 d’agost del mateix 1908. Un veí, Fèlix Mañé Marcé va rebre 25, 30 pessetes de “subvención Xiquets, fiesta mayor”. Molts pocs diners. És clar, la resta de cabals necessaris van haver d’obtenir-se en llevants i mangueles. La resta d’exercicis festius presents van recollir quantitats similars de mans municipals. Josep Urpí Domingo, 25, 30, pel ball de bastons; Pau Ribas Miravent, “Pau Arsís”, 20, 24, pel ball de diables; Antoni Tuset Olivella, 15, 18, pel ball de les gitanes; Josep Mitjans Calaf, 35, 42, per dur els gegants (ACBP). Aquests números i noms també apareixen aprovats en el resum de la sessió municipal d’uns dies abans, el 20 d’agost (ACBP).

Un altre altaveu catalanista també va fer lloc a un repàs de la festa. Aquests mots sintonitzen amb els de la crònica anterior. Aquí, però, s’aclareix que no hi va intervenir cap colla vallenca. Com en d’altres ocasions, els afeccionats locals van valer-se per si sols per plantar castells amb dignitat: “pasades ja les festes d’aquest any, y en plé període de pau y de descans, vaig a relatar lleugeríssimament als llegidors d’EL POBLE CATALA ’l desenrotllo y l’aire catalanesc que’ls arbosencs han sapigut donar a la seva típica festa Major. […] En la mateixa tarda, com de costum en tal diada l’Ajuntament repartí bonos a les famílies necesitades, afortunadament poc nombroses en aquesta vila, y a la nit ‘els diables’, ja coneguts de Barcelona, jugaren una de les seves carretillades les fantástiques explosions de les quals ompliren de goig al nostre públic aficionat per tradició als focs d’artifici. / A l’endemá, dia primer de les festes, el bullici arribá al comble. Tots els balls populars dels carrers, ab les gralles y els timbals y tres orquestres ompliren d’alegria. Arreu se ballaven sardanes, en qual ball han arribat a ésser mestres els arbosencs, els salons dels casinos, vessants de Gales, eren concorregudissims, la ‘Joventut Arbosenca’ presentá un quadro dramátic den Crehuet y una comedia den Rusiñol, ab la companyia del Romea de Barcelona. El poble mostrá les seves simpaties al pendonista, assistint en gran nombre a les professons, que resultaren lluidíssimes y no haventhi aquest any xiquets de Valls. / Hi hagueren xiquets de l’Arbós, que ’ls emularen molt dignament, fentse ’ls Castells y torres de costum. / El segon dia fou continuació de la festa ‘en crescendo’, y tant s’allargava la cosa, que al cap de Quatre dies encara la cobla olotina omplia de goig al poble, tocant cardanes en diferents punts de la vila y en els jardins de la ‘Vila Antoñita’, residencia d’estiu dels senyors [Laureà] Moreno”, el pendonista aquell any (El Poble Català: 1908. AHCB).

Xavier Güell

 

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Arboç i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.