Vilanova i la Geltrú, les Neus de 1821

Els papers de la Milícia Nacional a Vilanova i la Geltrú durant el Trienni Liberal aporten alguna dada sobre el calendari popular i tradicional de la vila, en sintonia a la dispersió de la informació en aquest apartat en els documents d’època.

Així, una anotació del 2 d’agost de 1821 insinua la consolidació de la festa major de la Mare de Déu de les Neus a la vila aquell temps. Un estatus que havia adquirit no feia massa, a la darrera dècada, com se sap. La notícia apareix de retruc. En acordar el govern municipal el paper de la Milícia a la festa aquell any. La Milícia havia de garantir-hi la pau. Aquarterada a la Casa de la Vila. Patrullant de dia i de nit. Prevenint incidents a la sessió pública de ballables al vespre a la Sala. O a la processó de la tarda. La cita, se sobreentèn, havia adquirit ja els galons que li coneixem. Ja havia esdevingut molt més que la celebració dels vinaters locals. Per ésser capaç d’atraure masses ingents de veïns i forasters i amb el reclam d’una programació exitosa: “Este Ayuntamiento ha determinado, que desde el amanecer del 5 al del 6 del corriente haya en las Casas Consistoriales de ese comun un principal de Milicia Voluntaria, que vigile de dia y expida patrullas á la noche para la seguridad de la quietud pública. / Tambien ha resuelto, que se ponga en la Casa teatro durante el bayle publico, que ha de darse en ella, otra partida de la misma Milicia, pudiendo la que V. estime conveniente si en seguimiento de la procesion de la Virgen de las Nieves en la tarde de su fiesta todo lo que comunico á V. de acuerdo de este Cuerpo Municipal para los efectos consecuentes esperando aviso. / Sr. Capitan Comandante de la Milicia Voluntaria de esta Villa” (ACGAF).

Les Juntes Locals i Provincials van armar als ciutadans, anhilitat l’exèrcit regular, per combatre l’invasor estranger durant la Guerra del Francès. Durant el conflicte bèl•lic que va enfrontar Espanya i el Primer Imperi Francès entre el 1808, per l’entrada de les tropes de Napoleó al país, i el 1814, fins la restauració del rei Ferran VII al tron espanyol. Aquestes unitats militars van rebre el nom de Milícia Nacional.

La Milícia Nacional, doncs, va perseguir anhels patriòtics de defensa del país. Però també, la implantació d’unes metes polítiques. L’ideari liberal. En soscavar-se els fonaments de l’Antic Règim, el règim vigent al país fins aleshores, amb l’esclat de la Guerra.

Aquest accent polític va comportar la dissolució de la Milícia Nacional el 1814, juntament amb la derogació de la constitució liberal de Càdis de 1812, per l’absolutisme sobrevingut amb el retorn de Ferran VII. I per la mateixa raó, la seva reinstauració durant el Trienni Liberal de 1820 a 1823, període en què també va restaurar-se la constitució gaditana.

Xavier Güell

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Vilanova i la Geltrú i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.