Castells per afeccionats a Rodonyà

La situació geogràfica, a tocar de Valls, a l’epicentre del territori casteller històric, és clar, va predisposar l’existència d’activitat castellera a Rodonyà ja en temps pretèrits. La celebració de la Festa Major per Sant Joan, com a la veïna Valls, de tota manera, va dur que els afeccionats locals assumissin l’empresa. Les colles de Xiquets de Valls era més natural que no es comprometessin fora de casa en aquella diada. Unes notes de premsa esparses en dibuixen unes línies.

Diversos documents palesen la bastida de castells a la Festa Major el 1895.

Una transcripció de la programació a la premsa els va anunciar sota la veu genèrica “xiquets de Valls”. Els tres dies de gresca, el 23, 24 i 25 de juny, s’esperava el següent: “Los xiquets de Valls levantarán todos estos días atrevidas torres”. En relació al 25 va precissar-se la seva participació a dos instants de consuetud, la matinal i, el súmmum, l’exhibició del migdia després d’Ofici: “A las seis de la mañana el alegre toque de diana dispertará al vecindario, siguiendo luego los xiquets en sus arriesgados ejercicios. A las nueve solemne procesión, á la cual asistirá la orquesta dirigida por el Sr. Camps, de Villafranca, siguiendo después los divinos oficios, en los cuales la citada orquesta ejecutará una bonita misa de su abundante repertorio, repitiendo luego los xiquets sus atrevidos ejercicios” (La Verdad: 1895. ACBE).

La circumstància que un prohom de la vila, Pau Teixidor Tarrida, el metge local, convidés a diversos correligionaris seus del Centre Excursionista de Catalunya, aquest professava idees catalanistes, va propiciar la publicació de cròniques extenses sobre aquella edició de la festa a diversos llocs.

El mateix Pau Teixidor al Vendrell va recalcar l’autoria local de les construccions. A cura del jovent, el grup social més atrevit en moments de gresca, i dels afeccionats, aquests elements bregats. Tampoc no va estar-se d’afirmar la contribució dels veïns en la formació de la tradició. Aquesta va originar-se al territori: “ab la senzillesa propia d’un poblet, solament que, com en la generalitat dels pobles del camp, en semblant diada y en moltes d’altres d’entre any revifen y entusiasmen l’esperit públich les típiques gralles ó dolçaines y tambals, aixecant per altra part, los fadrins y aficionats, los atrevits y tradicionals castells, devent fer la justicia de consignar que’ls executen ab tota netedats, cosa que no es d’estranyar atesa la circunstancia d’esser Rodonyà lo breçol de tan popular espectacle, al cual no han deixat may aquestos vehins de rendir fervorós culte y conservar boja afició” (El Vendrellense: 1895. BPV).

Una correspondència a la premsa catalanista de Barcelona també va parlar del protagonisme i el virtuosisme dels veïns en els castells. Poca broma, almenys van reeixir amb el pilar de cinc. Els obsequis durant els llevants també s’esmenten: “Lo dia de Sant Joan al dematí l’espinguet de la gralla y’l repicar del timbal escamparen la animació per aquets carrers y acompanyaren al ardits joves de Rodonyá que ab una destesa admirables aixecavan atrevits castells al estils dels ‘Xiquets de Valls’. Feren prodigis d’habilitat devant de la casa del senyor [Pau] Teixido, ahont s’hi allotjaven los excursionistas [del Centre Excursionista de Catalunya], aixecant diferents castells y un ayrós pilá de cinch (tots ells fadrins) rematat per la anxaneta, un valent y xamós y guapo xiquet de 7 ó 8 anys. A totas las casas los regalavan llargas cocas y licors que ab gran gatzara se las repartian al bell mitj del carrer.” Aquesta correspondència també esmenta l’erecció d’”un atrevit pilá de cinch” durant el seguici d’anada a Ofici (La Renaixensa: 1895. AHCB).

Una altra crònica a Barcelona també va recalcar el rol dels locals, l’assoliment del pilar de cinc i la rellevància de la visita dels amics del doctor Teixidor: “La fiesta mayor de este pueblo ha transcurrido en medio de una animación inusitada. Ha contribuido á ello la venida de una comisión del Centre Excursionista de Cataluña, compuesta de los señores Maspons, Brosa, Torres y Reystó, Pagés, Canals, Galvany, Vintró, Robert, Arnau, Viladomat, Nogué y Andreu, galantemente invitados por su consocio delegado el entusiasta catalanista é ilustrado médico de este pueblo don Pablo Teixidó, quienes visitaron el antiguo castillo ó mansión señorial del barón de Rodonyá, la Casa de la Villa en donde se conserva el antiguo Llibre de la Cort, la iglesia y cuanto de notable encierra este pueblo. / El domingo se celebraron solemnes completas con asistencia del magnifico Ayuntamiento, y baile en el entoldado al son de las grallas á dulzainas y tamboril. El día de San Juan los sones de esos tipicos instrumentos dieron una alborada anunciando el comienzo de la fiesta y los atrevidos jóvenes rodoñenses levantaban por esas calles difíciles y peligrosos castilos ó torres al estilo de los Xiquets de Valls, Frente al domicilio del señor Teixidó, donde se hospedaban los excursionistas, hicieron prodigios de intrepidez y habilidad que fueron muy aplaudidos. / A las diez se dirigieron á la iglesia, precedidas de las banderas de las cofradías y al son de la música las xicas del pá-beneit, elegantemente ataviadas, cubriendo su linda cabeza la graciosa mantilla llevando sobre blanquísimas y ricas toallas las tortas adornadas completamente de claveles de todos colores. Pocos momentos después el Ayuntamiento en corporación acompañado de la cobla y de la guardia civil se dirigió al templo, donde se organizó la procesión. Recorrió esta, las principales calles de la población y al llegar á la plaza mayor el cuadro que presentaba era soberbio de sencillez y hermosura. Las campanas echadas al vuelo, los alegres sones de las grallas y tamboril, el estampido de los petardos … la solemne marcha que tocaba la cobla, el esbelto y atrevido pila de Quatre y anxaneta que levantaron los jóvenes del pueblo, los cantos religiosos de los sacerdotes, la imagen de San Antonio, la reliquia de San Juan llevada bajo palio, el Ayuntamiento con sus bandas rojas, las xicas del pá-beneit, la abigarrada multitud encuadrada en aquella típica plaza inundada de un espléndido sol de junio cobijado por un cielo del más puro azul entusiasmaban si menos admirador de nuestras fiestas populares” (La Vanguardia: 1895. AHCB).

Al 1904, van anunciar-se de nou castells a la festa. Els migdies del 24 i 25 de juny, després de l’Ofici. Se suposa, de nou a cura dels veïns, encara que no es pot descartar la intervenció dels castellers vallencs. En aquella ocasió no s’esperaven castells a Valls: “Muy señor mio: Durante los días 23, 24 y 25 celebrará esta villa solemnes fiestas con arreglo al siguiente programa: / Dia 23, á las doce y á las catorce, repique general de campanas, salva de morteretes y pasacalle por las músicas y bailes del país. A las cinco, baile público en la plaza Mayor. / A las ocho, solemnes Completas á toda orquesta, con asistencia del magnifico Ayuntamiento, y á la salida grandes iluminaciones y baile en los entoldados. / Dia 24, á las cuatro, pasacalle por las músicas y disparo de morteretes. / A las once, solemne oficio á grande orquesta con sermón; á la salida, los atrevidos «Xiquets de Valls» levantarán sus torres. / Por la tarde, á las cinco, solemnes Vísperas, y terminadas, saldrá la procesión, que promete ser lucida, como todos los años. / A las diez se darán serenatas en diferentes puntos de la población. A las once, baile en los entoldados y conciertos corales en los cafés y sociedades. / Día 25, á las cuatro, toque de diana y salva de morteretes. / A las diez, oficio á grande orquesta con sermón. / A la salida disparo de fuegos artificiales y se levantarán torres por los «Xiquets de Valls». / Por la tarde, baile en los entoldados, conciertos en el Centro Tradicionalista y serenata á las diez en la plaza de la villa. À las once, disparo de fuegos artificiales. / Dia 26, bailes y corridas (cossos)” (Diario del Comercio: 1904. BHMT. La Vanguardia: 1904. AHCB).

Més notícies apareixen una dècada més tard, altra vegada a la Festa Major.

El programa d’actes del 1913 assenyala més castells el mateix dia de Sant Joan a cura dels veïns: “Dia 24. Missa i professó acompanyada amb música, i castells a l’estil dels xiquets de Valls, pels afeccionats de Rodonyà” (La Veu de Catalunya: 1913. AHCB).

El 1914, a la vigília de Sant Joan, al vespre, després de Completes i pels veïns. Se sobreentén atesa les referències precedents. Tampoc no podien ser els mateixos Xiquets de Valls per exhibir-se les seves dues colles en pròpia plaça aquells dies. Recordem que Valls també honora el patronatge de Sant Joan: “Avui, dia 23 de juny. Completes. Tronades. Xiquets de Valls. / Demà, dia 24. Ofici amb música. Passada. Concert a la plaça. Miting de vinyaters amb oradors del poble i de Barcelona. Balls de tarde a la Sala Papiol i a l’envelat. Focs artificials. Serenada. Balls de les toies. / Dijous, dia 25. Passada. Ball a la plaça. Cós de bicicletas. Balls de tarde i nit, amb l’acostumat ball de toies” (La Veu de Catalunya: 1914. AHCB).

Xavier Güell

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Rodonyà i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.