El Clot, 1892

L’estudi de la festa possibilita la coneixença de les comunitats. La seva història, configuració social, pols de poder, idees o conflictes. Per tractar-se d’una expressió de la humanitat que s’alimenta dels condicionants del dia a dia.

L’establiment de molts camptarragonins i penedesencs al Pla de Barcelona en busca de millors condicions econòmiques i socials durant la segona meitat del segle XIX també es destapa amb l’aplicació d’aquesta norma. Perquè els nouvinguts no van renunciar a les seves expressions pròpies. Entre elles, els castells durant els moments de gresca. Això explica la proliferació d’actuacions castelleres o la fundació d’agrupacions castelleres al Pla de Barcelona d’aleshores ençà.

Així, una colla castellera va emparaular-se el 1892 al Clot, un nucli poblacional de Sant Martí de Provençals. A la festa major, l’onze de novembre, Sant Martí. Els Xiquets de la veïna Gràcia. O millor uns genuïns Xiquets de Valls. La Colla Vella. La colla acudia contractada. La gent de “Rabassó” va poder lligar el tracte a Barcelona mateix poc abans, el mes anterior, en ocasió d’actuar a Barcelona en la commemoració del quatre-cents aniversari del descobriment d’Amèrica per Cristòfor Colom. La pluja persistent els dies d’actuació, però, va frustrar la presència castellera. Això va dur que la bossa contractual es destinés a obra benèfica: “Anteayer tarde [10 de novembre], en la plaza mercado, la Comisión de festejos de la barriada del Clot distribuyó entre los pobres de este pueblo 500 panes de tres libras, 500 tercias de carne é igual número de libras de arroz, todo de buena calidad, á cuyo efecto la citada comisión encargóse de la compra de los comestibles y de ponerlos en las propias manos de los necesitados. Si bien la lluvia de estos días ha puesto cariacontecidos á más de cuatro industriales, en cambio ha hecho que los xiquets de Valls permaneciesen en sus moradas, quietecitos, para emplear el importe de su venida en un aumento de bonos á favor de los pobres vergonzantes. No hay mal que por bien no vengan, dirán ellos” (La Dinastía: 1892. AHCB).

Xavier Güell

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Barcelona, Clot, Sant Martí de Provençals i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.