La Colla Nova va actuar a Reus el 1932

La Colla Nova dels Xiquets de Valls va exhibir-se a Reus el 30 de juny de 1932. A la festa major. Cinc anys després d’ençà de l’última presència castellera a la població. El 1927 a la fira.

L’empresa va atorgar les bases d’una cita castellera regular a la població. D’aleshores ençà van plantar-s’hi castells sovint a la festa major. Reus reuneix uns atributs singulars. Suma haver fet costat molt als castells en el passat, dels més, durant el segle XIX i bona part del segle XX. Però alhora, sense centrar-ho en una jornada concreta, com ocorre arreu del territori, sinó de manera esparsa a cavall d’iniciatives diverses. La de Santa Anna, la més puixant al segle XIX.

L’Associació d’Iniciatives, l’entitat governamental responsable de la festa durant els anys de la Segona República, va recordar-se dels castells, i d’altres propostes lúdiques, per dinamitzar la festa a partir del 1932. L’empresa, amb tot, no va sumar la complicitat de tothom. Per impregnar-se del tarannà laic vigent aquell temps arreu de l’Estat i que va comportar el menysteniment de la significació religiosa de la festa major. El programa d’actes municipal no va honorar Sant Pere, el patró local, i va renunciar a d’altres expressions religioses de consuetud.

Els veïns dretans i conservadors, així, van lamentar aquest oblit “del bondadós Sant Pere qui dóna peu a la Festa Major” i dels “acte[s] religios[os] […] precisament aquells números més genuïnament reusencs, com les tronades, les completes, l’ofici i la processó” (Semanario Católico de Reus: 1932. ACBC). A les mateixes files també va boicotejar-se la festa, ordenant-se treballar aquell dia: “Ahir [30 de juny] el comerç tancà les portes a primeres hores de la tarda, el qual junt amb la típica nota que donaven els gegants, Ball de bastonets y Xiquets de Valls, completà el caire festiu de la diada, malgrat que algunes fàbriques i establiments treballaren tot el dia” (Diario de Reus: 1932. ACBC).

El programa d’actes va anunciar l’”Arribada dels Xiquets de Valls, els quals es dirigiran a l’Ajuntament començant les seves actuacions aixecant les típiques Torres” a les deu del matí del 30 de juny. Després havien de fer cap a d’altres indrets. Es concreta a les dotze del migdia a la plaça Prim i a les tres de la tarda a la plaça Catalunya (ACBC). Els actes van publicitar-se en altaveus d’arreu. De Reus, Tarragona, Barcelona o Valls (Foment: 1932. ACBC. Diari de Reus: : 1932. ACBC. La Crónica de Valls: 1932. ACAC. Lluita: 1932. ACAC. El Dia Gráfico: 1932. AHCB. Diari de Tarragona: 1932. HCT).

La premsa vallenca va restar atenta a la presència castellera més endavant.

La Crónica de Valls va resumir el millor del fer de la Colla Nova de Valls: “La colla nova de castells i el ball de bastonets de nostra ciutat el passat dijous es traslladaren a Reus per tal de cooperar a la Festa major de dita ciutat. / Els castellers aixecaren, entre altres, en la seva principal exhibició, el tres i quatre de set, no reeixint amb el quatre de set amb el pilar al mig. Aixecaren també varis pilars de cinc demés castellers corrents” (La Crónica de Valls: 1932. HCT).

El Temps va incloure més informació. La plantada d’un tres de sis net i un pilar de cinc protocol•lari a la plaça Mercadal, davant la Casa de la Vila, a l’arribar a Reus. Les incidències dels castells a la millor exhibició. A la plaça Prim, al migdia. El tres de set, el quatre de set amb la figuereta, el tres de sis aixecat per sota i net, la torre de sis i el pilar de cinc. La dissort en el quatre de set amb l’agulla per oblidar-se l’enxaneta de coronar el pilar central després de carregar-se el quatre: “Dijous passat, dia 30, la Colla Nova es trasl•ladà a la ciutat de Reus. A l’arribada saludaren a l’Ajuntament juntament amb el Ball de Bastonets. Després de fer dues ballades el dit Ball de Bastonets, els castellers aixecaren el tres de sis net, i el pilar de cinc. / A dos quarts d’una es presentaren a la Plaça de Prim, punt anunciat pel plat fort. / Començaren amb un tres de set, que va ésser igual o millor que el del 14 d’Abril i 24 de juny prop-passat; després intentaren fer el quatre de set amb el pilar de cinc al mig, però en baixar l’enxaneta, per descuit s’oblidà de posar-se dins el pilar, havent de pujar altra volta castell amunt, i en entrar al pilar va donar una forta sotregada als terços que va ocasionar l’enfonsada del castell. Seguiren amb un formidable quatre de set que va ésser fet i desfet amb tota seguretat, fins l’aixecador hi va fer la figuereta (el millor castell que hem vist aquest any); després aixecaren el tres de sis deixant-lo net com es costum de la Colla Nova, torre de sis, i pilar de cinc. Llàstima que aquesta Colla no tingui un petit Miquelet per enxaneta que de tenir-lo no dubtem que probaria castells d’altra categoria” (El Temps: 1932. HCT).

La Colla Nova va poder amb el tres de set, el tres de sis aixecat per baix, la torre de sis, el quatre de set amb l’agulla i el pilar de cinc aquell 14 d’abril a Valls i amb el tres de set, el quatre de set, la torre de sis, el tres de sis aixecat per sota, el cinc de set i el pilar de cinc el migdia de Sant Joan, també a Valls. El cronista també va esmentar a un dels cracs de l’època. A Miquel Terreu Espès, “Miquelet”, l’enxaneta de la colla rival, la Colla Vella de Valls, la millor formació del moment.

El Temps també va estar al cas del paper durant la resta de la jornada: “Per la tarda els carrers plens a vesar seguien darrera els castellers. / Es feren castells de sis per les societats recreatives, i molts pilars de cinc, sense caure’n ni un. / A les sis de la tarda es trasl•ladaren al camp de futbol [del Reus Esportiu], on jugaven el [F.C.] Barcelona i el Reus Deportiu, i a la mitja part aixecaren varis castells, portant després un pilar des de mig camp fins davant mateix del president de la Generalitat, senyor Macià, qui encaixà la mà de varis castellers, felicitant-los i encoratjant-los a tots”.

Francesc Macià, acompanyat d’Eugènia Lamarca, la seva esposa, i de Maria, la seva filla, i de Joan Alavedra, el seu secretari, va ser-hi present, convidat pel govern municipal. L’assistència de la màxima autoritat política del país, la figura aleshores en tota la seva efervescència, havia de prestigiar el rumb de la renovada festa major.

Finalment, El Temps va comentar: “A quarts d’una del vespre sortiren de Reus, deixant bon record en tota la ciutat. / Segons rumors, sembla que dos alcaldes de pobles comarcans de Reus parlaren per contractar-los per la festa major”. Un d’aquests, segur, el de Mont-roig, doncs, la Colla Nova hi va fer cap poc més endavant, el 7 d’agost.

Xavier Güell

Revisió del treball publicat a: El Vallenc, Valls, 26 de novembre de 2004, pàg. 34.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Reus i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.