El 1845, la premsa va publicar el següent sobre la festa de la marededéu trobada a Montserrat. El 8 de setembre se celebra la festa de les marededéus trobades en què s’honora la nativitat de la Mare de Déu. Les ermites i santuaris de marededéus són llocs de trobada d’aplecs i romeries que atreuen a la població del voltant el dia de la festa. Entre les marededéus trobades ressalta la de Montserrat, la patrona de Catalunya, que compta a més amb una diada pròpia el 27 d’abril: “Hemos oido referir que el lunes [8 de setembre] por la mañana hubo un homicidio en la montaña de Monserrate en ocasion de salir la procesion del monasterio. Parece ser que entre las oleadas de gente que interceptaba el paso al baile de paloteo ó de valencianos, que precedia á dicha procesion, dos personas entraron en contestaciones, y uno de ellos sacudió al otro un fuerte garrotazo en la cabeza dejándole tendido en el suelo” (El Heraldo: 1845. BNE).
Aquests mots, com tants pretèrits, destapen el desinterès de la gent lletrada, els periodistes i, de retruc, els lectors, per les manifestacions en mans del poble ras. En aquesta ocasió, un ball de bastons o un de valencians. El cronista va interessar-se’n, no per l’essència de la manifestació, sinó per la desgràcia que va ocorre-hi al voltant. La seva apatia es ressalta de nou quan també va defugir de discernir si en un ball de bastons o de valencians.
Xavier Güell
El blog de Xavier Güell 