Falset, segona meitat del segle XIX (I)

Falset celebra festa major al setembre. El dia 7, en honor de Santa Càndia, la seva patrona. L’endemà, 8 de setembre, la festa de les marededéus trobades, recordant la nativitat de la Mare de Déu.

La premsa vuitcentista conté alguns textos que insinuen l’esplendor de la cita en temps passats. El rol determinant i els protocols que un conjunt exercicis de seguicis festius hi guardaven, com succeïa a comarques veïnes del Camp de Tarragona i, una mica més enllà, del Penedès. Aquestes manifestacions entretenien a la població i també, s’arrengleraven per engruixir els seguicis de consuetud al territori. Per acomboiar les autoritats a les celebracions i processons religioses.

Al 1861, la transcripció del programa d’actes a la premsa de Reus assenyala el concurs d’alguns d’aquests exercicis. Figures festives, els gegants i uns nans. Balls, el de diables i el de “Cíclopes de la Pata de Cabra”. Aquest darrer, sobre els ciclopes, un éssers mitològics gegantins d’un sol ull, d’aquí prové el seu nom, i imaginats amb potes de cabra per magnificar el seu aspecte inusual. Al final de tot, els castells. Suposadament, a cura dels Xiquets de Valls. La plantada de castells o la citació de colles de Valls es documenta a Falset amb certa freqüència almenys durant la segona meitat del segle XIX. A diferència de la resta de poblacions del Priorat, on no va cridar-se als Xiquets de Valls per qüestions d’agenda o mentals derivades de la geografia. La situació geogràfica del Priorat, a l’extraradi de l’àrea tradicional castellera, i la seva orografia van frenar les expectatives de sumar actuacions de colles de Valls. L’anunci del seguici d’anada a Completes, el vespre del 6 de setembre, esmenta que aniria “precedido de los gigantes y enanos, varias danzas del país, entre ellas la de diablos y la que lleva el título de los Cíclopes de la Pata de Cabra, con mas las torres ó castillos de Valls, y una banda de música”. La generositat del foc dels diables, característica a la població també s’esmenta, atès que va precissar-se “sin que en toda la carrera deje la comparsa de diablos de disparar con profusion carretillas y cohetes”. La seva intervenció també abraçava l’endemà. A la matinal, als seguicis d’anada i tornada d’Ofici i processó (Diario de Reus: 1861. ACBC).

A Reus va comentar-se més endavant que la festa “se cumplió conforme al programa que anunciamos y que estuvo concurridísima como nunca” (Diario de Reus: 1861. ACBC).

El programa d’actes de l’edició següent, al 1862, recull la presència de més exercicis del país i reitera la presència i la peculiaritat d’altres d’un any enrere. Sobre el seguici d’anada a Completes, el 6 de setembre, va subratllar-se: “Por la tarde saldrán á recorrer las calles de la villa los enanos, al son de cinco gaitas [gralles]. A las ocho de la noche el Ayuntamiento, precedido de los antedichos personajes y de las danzas tituladas de los Diablos, Pastorcillos, San Isidro, Mosen Joan de Vich y Serrallonga, y bajo una lluvia de fuego, pues se dispararán dos mil carretillas irá á completas” (Diario de Reus: 1862. ACBC).

De nou va comentar-se gasivament després de la festa a Reus que “Por no ser difusos en sus detalles, diremos que se cumplió en un todo el programa publicado en nuestro DIARIO” (Diario de Reus: 1862. ACBC).

El programa d’actes d’un any més tard, el 1863, no va enumerar els números participants. La despesa de foc dels diables sí no va obviar-se. Sobre els seguicis de Completes va avançar-se: “á las cuales asistirá la corporación Municipal y Autoridades precedidas de las gaitas, gigantes, enanos y timbales asi como de las danzas del pais y comparsa de diablos que á la ida y regreso de la Iglesia dispararán cientos de carretillas” (Diario de Reus: 1863. ACBC).

Una crònica de la festa de dues edicions més endavant, el 1865, tampoc no aporta massa cosa. La notícia de la intervenció d’una parella de gegants i una banda de música: “El jueves dia de la patrona, Santa Cándida, celebráronse con gran pompa solemnes oficios, con música, en la citada iglesia parroquia, concurriendo á ellos el Ayuntamiento con sus dependientes […] terminando tan solemne funcion de iglesia á eso de las doce en que el cuerpo municipal, acompañado de una pareja de jigantes y de una música, como en su ida á la iglesia se retiró con el ceremonial acostumbrado á la casa capitular” (Diario de Tarragona: 1865. BHMT).

Unes línies sobre l’edició del 1866 resulten més generoses. Assenyalen la desfilada dels gegants i nans al so d’una colla de grallers. La crema de carretilles, és clar, pels diables. I una referència més de castells a la festa. A l’anada a Completes. De manera críptica. S’entén l’execució d’un pilar caminant, el castell es movia obrint pas a les autoritats, o d’un castell, a peu parat, molt bellugadís: “el presagio de que podíamos divertirnos si nos agradaba, nos la trajo el chirrido cuasi estridente de la dulzaina y tamboril que acompañaban á la pareja de gigante y cabezudos ó enanos […] En el tránsito se dispararon carretillas y se formó una torre de hombres, que pareciendo una babel con movimiento venia formando parte en la fiesta, y á manera de gastadores con gigantes y cabezudos abrian paso á la música que á su frente traía la municipalidad” (Diario de Reus: 1866. ACBC).

Del mateix 1866 es coneix una altra actuació d’exercicis de seguicis festius amb substrat casteller. Un mes abans. La tarda del 7 d’agost. Per solemnitzar la visita pastoral de Francesc Fleix Solans, l’aleshores Arquebisbe de Tarragona. La crònica esmenta l’actuació d’infants habillats de Valencians. La tria d’aquesta vestimenta delata la familiaritat de la dansa, precedent dels castells, al territori. No, però, amb certesa que es ballés en aquella ocasió: “A las 7 menos cuarto emprendió su marcha la comitiva hacia las afueras de la población, llevando delante los gigantes y una comparsa de mas de cincuenta niños vestidos de valencianos que ejecutaban bonitas danzas, siguiendo la música de la villa y las personas antedichas”. Als seguicis també van incorporar-se els diables de consuetud: “Después de revestir de pontifical y entonar los cánticos de costumbe, la comitiva se dirigió procesionalmente á la iglesia parroquial, presidida por el prelado bajo del pálio. / Al entrar en ella se disparó una ruidosa salva de morteretes, á mas de las continuas carretillas que disparaban los inmemorables diablillos” (Diario de Tarragona: 1866. BHMT).

Al 1868, l’avanç de la festa major va avisar de la sortida dels gegants i nans i dels incombustibles diables, aquests darrers amb la seva crema ingent de pólvora habitual: “Se anunciarán las fiestas al medio dia con repique general de campanas y tiros en la torre que dispararán á los gigantes y enanos, y saldrán inmediatamente á dar una vuelta para emboarse de la concurrencia. A las siete y medía habrá solemnes completas, á las que asistirán el ayuntamiento acompañado de los gigantes y de una diabólica comparsa que disparará las carretillas á centenares” (Diario de Tarragona: 1868. BHMT).

Xavier Güell

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Falset i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.