Tarragona, 1849

Tarragona va fer lloc als castells el 1849 en ocasió dels festeigs de consuetud a Santa Tecla. Enrere va quedar l’esmorteïment del món casteller dels darrers anys. Entre el setembre de 1846 i el maig de 1849. Durant la Segona Guerra Carlina, també anomenada Guerra dels Matiners. Aquest conflicte va enfrontar a carlins i isabelins. Els carlins, seguidors de Carles, germà del rei Ferran VII; opositors dels isabelins, els partidaris de la reina Isabel II, filla primogènita del rei Ferran i que va accedir al tron espanyol a la mort del seu pare enlloc de Carles. El plet, alhora, va abraçar una altra dimensió. Els carlins també van defensar la tornada del règim de l’Antic Règim. Els liberals, els aliats d’Isabel II, en canvi, la implantació del liberalisme.

Si l’esclat d’un conflicte bèl·lic ja de per si sempre altera la quotidianitat, a casa nostra entre d’altres, el desenvolupament habitual dels castells. Les carlinades van afectar encara més a aquests darrers arran de les etiquetes polítiques de les dues colles castelleres vallenques, les puntes de llança del món casteller en temps pretèrits. La colla dels Pagesos, més endavant la Muixerra, va identificar-se amb el bàndol realista, primer, i carlí, desprès. La dels Menestrals, més endavant la Roser, amb el liberal.

Tarragona, es deia, va acollir la plantada de castells el 1849 per Santa Tecla. Una correspondència a la premsa de Madrid palesa que van esdevenir el súmmum una vegada més. Un dels puntals de la programació. Molt del gust dels veïns i, àdhuc, dels forasters. L’alçada de les construccions tampoc no va desentonar. De vuit pisos. El sostre aquella època i fins el moment. En consonància a l’exigència de la plaça i, per això mateix, també a allò aconseguit abans de la carlinada. El 1846 per Santa Tecla també van completar-se castells de vuit pisos: “De Tarragona nos dicen el 28 de setiembre: –Acabamos de tener la fiesta de Santa Tecla (llamada mayor) con la mas completa tranquilidad y alegria. La afluencia de forasteros fue numerosísima; hubo algunos bailes alegóricos para divertir al pueblo y sobre todo las torres ó castillos de hombres hasta levantarse ocho pisos los unos sobre los hombros de los otros, cosa que es la admiración de todos los forasteros. La fiesta de iglesia y procesion del santo brazo fueron lucidas como siempre. El general Manzano fue pendonista y le acompañó una numerosa oficialidad. Por fin de fiesta luego de haber entrado la santa reliquia en la catedral nos regaló el cielo una abundantísima lluvia que cuasi duró toda la noche y parte del dia siguiente. Con este rocio la tierra ha quedado en razon para una escelente sementera” (El Heraldo: 1849. BNE. La España: 1849. BNE).

La premsa de casa també va parlar-ne, encara que més somerament. Sobre la realització de l’exhibició del migdia del dia 23, Santa Tecla, a la plaça de les Cols. Ca la Ciutat era a tocar. Al penúltim edifici del carrer Major. Aquest carrer desemboca a la plaça de les Cols. La plaça de la Font no va acollir aquesta diada fins el 1863. El govern municipal tampoc no va mudar-s’hi fins el 1852. La publicació, a més, va coincidir en usar la veu les “torres” per referir-se als castells, freqüent a l’àrea primigènia dels castells abans de reeixir arreu la de “Xiquets de Valls” d’ençà del mateix 1849. Un fet que evidencia la gestació dels castells a partir de les “torres” dels “balls de Valencians”: “La fiesta mayor que celebra esta ciudad en obsequio á su patrona Santa Tecla, principió el sábado con maitines cantadas por la capilla de la Santa Iglesia Catedral. El dia 23 por la mañana la funcion fué tan lucida como los años anteriores, á pesar de que habian corrido voces de que no se diferenciarían de cualquier otro domingo del año. Al medio dia tuvieron lugar las torres en el llano de la Catedral” (Diario de Barcelona: 1849. AHCB).

El llibre d’acords municipals també conté una referència. L’aprovació, aquell 25 de setembre, de la gratificació municipal destapa la identitat d’almenys una colla participant. La dels Pagesos. Una notícia que no ha d’al•ludir obligatòriament a la colla dels Pagesos de Valls abans citada. Les colles tarragonines de Pagesos i Pescadors van manifestar-se amb veu pròpia encara aquella dècada i la següent. Si de cas, com a molt, a la participació d’elements vallencs afins. Enrolats també en busca de lleure i recompenses materials. L’esment a que es tractava de “la danza de Valencianos ó Castellérs” també ratifica la gènesi dels castells: “Se acordó pagar á la danza de Valencianos ó Castellérs de los Labradores, la gratificación de ochenta reales vellon” (AHCT).

Xavier Güell

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Tarragona i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.