Castells per a la reina Maria Cristina el 1844 a Tarragona

La reina Maria Cristina va exiliar-se a França el 17 d’octubre de 1840, després de lliurar la Regència d’Espanya i la custòdia de les seves dues filles, una d’elles la reina Isabel, al general Baldomero Espartero. Arran del triomf de la revolució liberal a les principals ciutats de l’estat. La renúncia també va deure’s al rebuig social del seu matrimoni morganàtic amb Fernando Muñoz.

La reina mare no va tornar a Espanya fins el febrer de 1844, amb el derrocament d’Espartero i l’aprovació de la seva unió conjugal per part del Papa Gregori XVI. En el seu camí cap a la cort de Madrid, va hostatjar-se uns dies a Tarragona. Acompanyada de les seves nebodes, va arribar-hi a les 9 del vespre del 9 de març, després de romandre uns dies a Barcelona. Dues hores abans havia passat pel Vendrell. El vespre de l’11 va embarcar-se camí de València: “la reina madre y las Sermas. Infantas habían llegado á aquella plaza á las nueve de la noche de dicho dia sin novedad en su importante salud, siendo recibidas con el mayor entusiasmo; que al dia siguiente descansaban en aquella capital, y que el 11 pensaba embarcarse en el vapor Lavoisier para llegar á Valencia el 12 por la mañana” (El Católico: 1844. BNE).

La població va celebrar la visita. Entre les mostres de benvinguda, els tarragonins van disposar l’actuació d’exercicis dels seguicis festius. Les comunitats d’arreu del territori han recorregut d’antany a aquestes expressions en aquests casos per exterioritzar la seva estructura i identitat. El programa d’actes organitzat pel govern municipal, datat el 2 de març, va preveure la intervenció dels gegants, nans, valencians, gitanes i moixiganga per obrir el pas de la reina. El dia de la seva arribada. Des del Portal de Santa Clara fins el palau arquebisbal, on s’hostatjaria. Els valencians, és clar, els castells: “La entrada de S. M. será precedida de las danzas del país, por el orden siguiente: Gigantes, enanos, valencianos, gitanas y mogiganga. Seguirán los comisionados de las corporaciones y el ayuntamiento. / La carrera será por la Rambla, Portalet, Cos del bou, Pescaderia, calle del Cementerio, plaza de la Enseñanza y calle de san Pablo hasta el Palacio, donde será recibida S. M. por las autoridades y corporaciones provinciales, ayuntamiento, gefes y empleados de todas las dependencias” (Museu Valls. El Heraldo: 1844. BNE. Diario de Barcelona: 1844. AHCB. El Imparcial: 1844. AHCB).

La programació també va incloure l’organització de seguicis l’endemà de l’arribada, per assistir a un Tedèum a la catedral, i  el dia següent, per acomiadar a la reina: “Al día siguiente de la entrada de S. M. se cantará en la iglesia catedral un solemne Te-Deum en accion de gracias al Todopoderoso, á cuyo acto asistirán las autoridades, ayuntamiento y corporaciones […] Las salvas de artilleria y repique de campanas anunciarán la salida de S. M.; y en la puerta de San Francisco ó en el muelle en caso de embarcarse, se hallarán como á la entrada reunidas las comisiones y ayuntamiento, cuyo presidente manifestará á S. M. la satisfacción de los habitantes de esta capital por haberse dignado honrarles con su presencia, deseándole un próspero y feliz viaje que le colme el satisfactorio momento de abrazar á sus augustas Hijas”.

Dies després, la premsa també va avisar del paper de consuetud d’aquestes manifestacions. De la plantada de castells i, notícia excepcional, de l’estrena d’uns nans, els primers de la ciutat que se sàpiga. No sorprèn. Aquestes figures festives arrelen a casa nostra a primers del segle XIX: “Queda suspendida la eleccion de ayuntamiento en esta capital, medida acertadísima, por cuanto los ánimos en estos momentos están preocupados de una sola idea, cual lo es la venida de S. M. la Reina madre, que todos desean con avidez y noble impaciencia. / Al efecto se está hermoseando el palacio arzobispal, cuyas grandiosas piezas quedarán lujosamente adornadas á la par que varias calles de la ciudad por donde transitará la Régia comitiva, en las que se levantan magníficos arcos de triunfo. Se ha contratado un brillante árbol de fuego cuyo coste no bajará de 6000 reales vellón, saldrá una comparsa de enanos cosa enteramente nueva en esta provincia, sin perjuicio de las varias danzas y castillos de costumbre, que tanto admiran los estrangeros y habrá otras mil diversiones en las que tomarán parte las varias clases del pueblo todo” (Diario Constitucional de Palma: 1844. BNE).

Uns altres mots de premsa insinuen més informació dels exercicis de seguicis festius participants. Sobre la procedència de “las danzas del pais”. De Valls, entre d’altres poblacions de la rodalia de Tarragona. La moixiganga anunciada al programa? O els Valencians, també citats? De fet, va mirar-se de lligar la intervenció de les colles castelleres vallenques poc més endavant en una efemèride similar. L’Ajuntament de Tarragona va sol·licitar la intercessió del govern municipal de Valls en aquesta gestió en ocasió de visitar membres de la família real de nou Tarragona. Els dies 29, 30, 31 de maig, i 1 de juny. Sí va pensar-se en els balls de Valencians de Valls aleshores, perquè no just dos mesos abans!: “Al objeto de pagar el tributo de gratitud á la Reina Madre, se preparan en Tarragona varios regocijos dirigidos por dos juntas de obsequios titulada la una de hospedage y á otra de festejos esteriores, presididas por los Sres. D. Francisco de Cortada y D. Antonio de Castellarnau. Fuegos artificiales, carro triunfal, adornos de todas las calles y las danzas del país que concurrirán de Valls y otros pueblos comarcanos revelarán á la escelsa Maria Cristina los sentimientos monárquicos del pueblo Tarraconense” (El Heraldo: 1844. BNE).

La documentació municipal recull el cost material de la visita. El govern de la ciutat va aprovar, l’1 d’octubre, la despesa de 65.388 reales “gastos hechos con motivo del transito de S.M. la Reyna Madre por esta Capital, el mes de marzo actual” (AHCT). Suposadament, entre d’altres punts, per gratificar l’actuació dels castellers.

Xavier Güell

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Tarragona i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.