Castells per a la reina Isabel II a Tarragona el 1844

Tarragona va homenatjar la presència de la reina Maria Cristina, acompanyada de les seves nebodes, els dies 9 i 10 de març de 1844 amb l’actuació d’exercicis de seguicis festius. Entre aquests, els castells, suposadament, aleshores també coneguts com ball de Valencians.

El programa va repetir-se poc després, dos mesos més tard. Els dies 29, 30 i 31 de maig, i 1 de juny. De nou per festejar l’estada de la reina Maria Cristina. Aquest cop acompanyada de les seves dues filles, la reina Isabel II i la seva germana, la infanta Luisa Fernanda.

La família real va fer-hi cap el 29 de maig a les 10 del vespre. Per mar. Amb el vapor de guerra Isabel II. Procedent de València. A l’arribar, va dirigir-se a la Catedral. A la celebració d’un Tedèum. En concloure, cap a les 2 de la matinada, va traslladar-se al seu allotjament. El Palau Arquebisbal. Els exercicis festius van encapçalar els trajectes. Tant en un, com en l’altre. La premsa va parlar-ne, sense concretar la identitat de les manifestacions participants. S’assenyala el seu concurs amb la veu genèrica “los bailes del país”: “Por fin desembarcaron felizmente las augustas viajeras á la luz de mas de cien hachas de cera, y fueron recibidos por todas las autoridades municipales, militares, eclesiásticas y civiles, en medio de las mas entusiastas aclamaciones de un numeroso concurso, que cuatro horas hacía estaba aguardando el feliz momento de disfrutar la vista de su Reina, con los bailes del pais y un coro de hermosas niñas vestidas, de blanco con prendidos de crespon azul celeste trabajados con esquisito gusto, que derramaban elegantes cestitos de flores á los pies de SS.MM. y A. La guarnicion de la plaza estaba tendida en dos alas. / Toda la larga carrera desde el puerto hasta el palacio arzobispal estaba perfectamente iluminada y adornados los balcones con colgaduras de mucho gusto” (El Heraldo: 1844. BNE).

Una altra publicació va assenyalar-hi el nombre de “danzas del país”, entre els integrants d’aquest seguici de benvinguda: “Dos ó tres danzas del país abrían la marcha precedidas de los gigantes, unas cien hachas llevadas por otros tantos senyores la mayor parte empleados del gobierno, el coche de SS.MM. con los senyores baron de Meer y comandante general, la correspondiente tropa” (El Clamor Público: 1844. BNE).

L’endemà, 30 de maig, la família real va romandre a la ciutat. Al matí va acudir de nou a la Catedral. A la celebració d’un Ofici i per visitar la Capella del Corpus Cristi. Aleshores s’hi custodiaven les restes de Jaume I i d’altres monarques catalans. A la tarda, al Convent de Santa Clara. Tant en un lloc, com en un altre, va desplaçar-se precedits d’exercicis festius, com a la vigília. Ara sí la premsa va citar alguns noms. Al matí i a la tarda, de balls de Valencians. Aleshores sinònim de castells. Dues colles almenys, doncs, s’esmenten “danzas llamadas de Valencians”. En plural. A la tarda, també dels gegants: “Hoy [30 de maig], precedidas de los gigantes y las danzas llamadas de Valencians, han asistido á la misa mayor y á visitar la capilla de Corpus-Christi, donde yace depositado el cuerpo del invicto Rey de Aragón, que tanto anhelan los valencianos. Esta hermosa catedral, llena de ricos sepulcros, es muy á propósito para una función regia. Por la tarde precedidas también de gigantes han ido á las monjas de Santa Clara” (La Posdata: 1844. BNE).

Aquesta presència castellera, de tota manera, ha estat comentada els darrers temps. D’ençà que Joan Climent va divulgar-ne un document. Aquest va localitzar una carta, a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Camp, amb la contesta del govern municipal de Valls, del 28 de maig, la vigília de l’arribada de la família real, del prec de l’Ajuntament de Tarragona de comptar amb les colles castelleres vallenques a Tarragona aquells dies:“Carta al M.Y.S. Gefe Supremo Población De esta Provincia. En vista del muy atto. Oficio de V.S. y deseosa esta Corporación, en cuanto de ella depende de cooperar se tributen a SS. MM. y Alteza, los obsequios y demostraciones de júbilo posibles, ha mandado comparecer los Directores de las Torres ó Castells vulgo los valencianos, resultando no ser posible reunir con la perentoriedad que necesita los sugetos a proposición para formar dichas Torres ó grupos, pues a más de necesitar un crecido número de ellos, no se encuentran los más en esta Villa, ni por consiguiente dispuesto a poder pasar a esa. Dios que V.M.S. Valls, 28 de Mayo de 1844” (J. Climent: 2000).

La demanda, tal com diu la missiva, no va ésser satisfeta. Sí en una ocasió similar recent? Just dos mesos abans. Arran de visitar la reina Maria Cristina Tarragona els dies 9 i 10 de març de 1844. Per manifestar els caps de colla vallencs, suposadament, de la Muixerra i la Roser, les dues del moment, de no disposar del temps necessari per aplegar als seus components. Molts, entre ells dels més valuosos, no eren de Valls. Una circumstància que, amb tot, palesa la capitalització per part dels vallencs de bona part de les sinèrgies castelleres d’arreu del territori ja aquell temps. Les colles de Xiquets de Valls, citades així abans d’acabar la dècada. I també, que la negativa no va impedir la plantada de castells a l’hora de la veritat. Uns balls de Valencians, els castells, ja s’ha dit, van comparèixer-hi al final. Com? Els vallencs van manegar-s’ho finalment? O, els tarragonins per si sols? Les seves colles de pagesos i pescadors van gaudir de veu pròpia encara aquella dècada i la següent.

El dia 31 de maig, la família real va dirigir-se a Reus. Allí també va gaudir de l’actuació de diversos exercicis festius. El matí de l’1 de juny va embarcar-se de nou en el vapor Isabel II, camí de Barcelona.

Xavier Güell

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Tarragona i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.