Damià Torrents va immortalitzar un quatre de vuit de la Colla Vella el 1901 a Vilanova

Multitud de dificultats sorgeixen a l’hora d’esclarir les passes de l’activitat castellera pretèrita. Massa dades s’han esvanit en el transcurs del temps. A més, molta de la poca documentació a l’abast aporta poc. Massa esdevé irrellevant o no s’acompanya de la informació essencial.

Aquestes mancances obeeixen al desinterès de les classes il•lustrades, qui monopolitzava la cultura oficial, per les manifestacions dels seguicis de carrers. Aleshores, no detentaven la consideració de cultura popular i tradicional d’avui dia.

Una fotografia d’un quatre de vuit a la plaça de la Vila de Vilanova i la Geltrú en una edició de la festa major a llaor de la Mare de Déu de les Neus a cavall dels segles XIX i XX s’emmarca en aquesta problemàtica. Esdevé un atzucac escatir-ne les dades.

El castell apareix quasi al zenit. L’enxaneta és a l’alçada de l’aixecador. A punt de cavalcar-lo. El públic, expectant-ho. Els components del pom de dalt són força grans, atenent-se a les disposicions de Reformes Socials de finals del segle XIX que prohibien la participació d’infants en els castells. La reglamentació va aprovar-se per magnificar-s’hi la part crematística. Els castells van entendre’s una feina, per haver-hi una bossa a repartir. Una prerrogativa que va dur molts pals a la roda. Que les construccions fossin més feixugues. La mateixa posició de l’aixecador en aquest quatre de vuit de Vilanova és prou il•lustrativa: acotxat fins no poder per facilitar el pas de l’enxaneta.

La instantània va ser presa per Damià Torrents Brunet (1883-1965). Jordi Torrents Codina, el seu fill, és qui l’atresora en negatiu (en placa de vidre). Francesc Jasanada Montesinos, “Fisher”, qui va donar l’avís de la seva existència. Josep Pascual Massana, qui ha positivat el vidre.

Damià Torrents reuneix els ingredients d’un segment significatiu dels fotògrafs de l’època. Inquietuds artístiques, atenció a les novetats i pertànyer a una família benestant. La fotografia exigia unes despeses no assumibles pel poble ras en general. L’altre bloc el composaven els fotògrafs professionals.

Damià Torrents és fill de l’advocat i alcalde de Vilanova, Joan Torrents Marquès, de la nissaga dels Onclet, emparentada amb d’altres famílies locals no menys importants. Els seus anhels artístics van manifestar-se de manera polièdrica. Escultura, dibuix, caricatura, música, poesia o aforisme. Amatent, fins i tot va residir 14 mesos a París, la palestra de l’època, a partir del 1905, per perfeccionar l’escultura.

La premsa vilanovina, malgrat la inconcreció habitual, insinua quan i qui devia alçar aquest quatre de vuit a la festa major de Vilanova. El Diario de Villanueva y Geltrú va parlar de l’execució del quatre de vuit el 1897 i el 1901, en ambdues ocasions, citant a la Colla Vella.

Un breu del 1897 va anunciar: “Sabemos que ha sido contratada la colla vella de los Xiquets de Valls para practicar sus arriesgados ejercicios desde el día de la próxima Fiesta Mayor. Según nuestras notícias verificarán la torre de ocho que en muchos años ha no verificado en nuestra villa” (P. Ferrando: 1988). Anunciava, atès que l’exemplar de la col•lecció local és extraviat avui dia, com tots els d’aquest any.

El 1901 també va preveure’s el concurs de “la renombrada colla Vella dels Xiquets de Valls” i que “Los aficionados estarán de enhorabuena, pues, según nuestras notícias, la colla viene completa para poder levantar la atrevida torre de vuyt” (Diario de Villanueva y Geltrú: 1901. BMVB).

L’edat de Damià Torrents presenta més plausible la data del 1901. Aleshores era a punt de complir 18 anys. El 1897, tan sols quasi 14. Encara que això darrer no ho descarta.

De tota manera, el comentari encertat i sempre generós de Pere Ferrando, avui dia la primera autoritat en fotografies castelleres històriques, acaba de reblar el clau per afirmar que ha de ser del 1901 i a cura de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Aquest autor ha tingut present l’existència d’una fotografia del mateix castell i de la Colla Vella pressa des del mateix angle poc després de la festa major de Vilanova. El setembre de 1901 a la festa major de la Pobla de Montornès. Ambdues construccions, la de Vilanova i la de la Pobla, òbviament, devien dur alineacions similars, si no la mateixa. Que és el que s’aprecia, observant que les posicions naturals dels castellers es repeteixen en les dues imatges.

La fita, doncs, se situa en el context d’una dinamització de l’activitat. A partir del juny de 1895. Arran de l’aparició d’una tercera colla de Xiquets de Valls. La de l’Escolà. Una escissió de la Colla Vella. La pugna que va encetar-se aleshores entre antics companys, de la Colla Vella, el paper de la Colla Nova va esdevenir secundari, va dur que es bastissin de nou, sobretot la Colla Vella, el quatre de vuit, la torre de set i el pilar de sis el mateix 1895 i, almenys, fins el primer lustre del segle XX a les places de compromís. Els darrers cops de cua dels protagonistes del període d’apogeu de feia no massa temps conegut com la Primera Època d’Or (1851-1885). Els castells ja travessaven aleshores el període conegut com la Decadència Castellera (1885-1926).

La construcció d’aquest castell a Vilanova, per tant, referma el lideratge de la Colla Vella de Valls a cavall dels segles XIX i XX. El que es constata en d’altres poblacions. Els mateixos 1897 i 1901 a la festa major del Vendrell. Una cita veïna, en el calendari i geogràfica, i on les notícies són més precises i abundants.

El 1897 va poder-hi amb un castell de vuit pisos, el tres de set aixecat per sota, la torre de set, el quatre de set amb l’agulla i diversos pilars de cinc, alguns amb la filigrana del porró, a banda d’un pilar de sis carregat: “Una de las notas més típicas de nostra festa es sens dupte ‘ls Xiquets de Valls. La ‘colla vella’ era la que s’havia contractat travallant ab bastanta sort. Va presentar-nos d’una manera acabada ‘l castell de vuyt ab aquella magestat y fermessa propia dels bons temps; lo castell de set alsat per sota; la torra de set; lo pilá de sis que caygué després d’estar tot ell carregat; varis pilans de cinch, alguns d’ells tan ferms que ab lo castell fet los castellers begueren del primer fins al últim ab porró, y’ls quatre de set quedant després de desfet lo pilá de cinch al mitj” (La Renaixensa: 1897. AHCB).

El 1901, amb el castell de vuit i la torre de set carregada: “Los Xiquets de Valls, á la surtida dels Oficis, aixecaren sos castells, fent lo primer dia lo castell de vuyt, molt fort, provant després la torre de set que caygué al trobarse carregada, deixant de provar l’esbelt pilá de sis, que duptém puguin fer may més” (Lo Vendrellench: 1901. BPV). D’altres retalls de premsa de la celebració hi esmenten la intervenció de la Colla Vella.

La temptativa d’un quatre de vuit a Vilanova, per un altre cantó, destapa el pòsit de la plaça. En sintonia a les exigències de l’afecció local. Aquesta, com en d’altres poblacions, engruixia i animava els rengles dels Xiquets de Valls. Les notícies castelleres se succeeixen a Vilanova en totes les etapes amb nota alta d’ençà de l’últim terç del segle XVIII. A cavall dels segles XIX i XX, sumava una ratxa ininterrompuda d’actuacions des del 1892. Entre les festes majors de Vilanova i de la Geltrú. Algun any per partida doble. A contracorrent de la regressió galopant de l’activitat.

Xavier Güell

Publicat a: Diari de Vilanova, Vilanova i la Geltrú, 30 de maig del 2008, pàg. 31.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Vilanova i la Geltrú i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.