Els Nens del Vendrell a Sant Joan Despí el 1932

Els Nens del Vendrell van actuar a la festa major de Sant Joan Despí el 1932. El 29 d’agost. Tres documents ho acrediten. Tots tres de la comissió organitzadora de la festa.

El primer, una nota de despeses, evidencia l’anada al Vendrell dues setmanes abans, el 14 d’agost, de membres de la comissió de la festa major per “contractar ‘Xiquets de Valls’”. Dit de pas, van gastar-se 62,40 pessetes, és a dir, no van estar-se de res aquell dia (AMSJD).

El segon, una carta de Pau Figueras Solé, el cap de colla dels Nens del Vendrell, a l’Ajuntament de Sant Joan Despí, datada el 26 d’agost, exposa part de les condicions pactades aquell dia al Vendrell. L’encàrrec de tenir “la bondad de decir al dueño de Bar que seremos de 35 á 38” a dinar. El número de castellers mobilitzats. L’arribada d’aquests a Sant Joan Despí “á las nueve de la mañana del lunes” 29 d’agost. El seu concurs començava una hora després, a les 10. La compareixença dels grallers la vigília. A les nou del vespre del 28 d’agost, “con el tren de la siete de la tarde del Domingo de Vendrell”. Per no fer tard l’endemà. A les matinades. A les sis del matí. Atesa la disponibilitat del transport públic, el mitjà utilitzat per la majoria de la població aquell temps (AMSJD).

El tercer, el rebut del mateix Pau Figueras Solé a compte “de CINC CENTES CINQUANTA PESETES, per assistir els Xiquets de Valls a la Festa Major el dia 29 del corrent”. Signat a Sant Joan Despí el mateix dia de l’actuació, el 29 d’agost de 1932 (AMSJD).

El rebut de Sebastià Sendrós. A Sant Joan Despí, també del 29 d’agost de 1932, de “QURANTA PESSETES, despeses de les gralles de la festa major el dia 29 del corrent”, palesa la contractació dels grallers els “Romeas de Viloví” (AMSJD). Els seus integrants, Sebastià Sendrós Fontanals, “Ros de les Cabanyes”, graller de les Cabanyes; Josep Nin Mañé, “de ca la Noia”, graller de Sant Jaume dels Domenys; i Bonaventura Almirall Puig, “Tabola”, tabaler de Vilobí. Aquesta colla va adoptar la marca “Romeas”, desapareguts feia poc, per beneficiar-se del seu prestigi incontestable, amb el pretext que un d’ells, Sebastià Sendrós, va formar-ne part el 1930 (B. Fontanals: 1996).

El programa d’actes aporta més informació. El paper dels Nens del Vendrell. Una exhibició protocol•lària a l’arribar davant la Casa de la Vila. La seva desfilada arreu de la ciutat durant la resta del dia: “A las diez [del matí], frente a la Casa Consistorial, los ‘Xiquets de Valls’ levantarán sus atrevidas torres, recorriendo las principales calles de la población”. Hores abans, “a las seis de la mañana”, s’havia de dur a terme el “pasacalle por las típicas grallas, seguidas de una inmensa ‘tronada’ que anunciará las fiestas” (Las Noticias: 1932. AHCB). La menció als Xiquets de Valls va obeir per esdevenir sinònim de castells a l’època.

Res se sap del procedir dels castellers. La premsa poc va ressenyar: “el temps va ésser plujós i va destorbar un xic, de totes maneres hi hagué sardanes, Xiquets de Valls, focs artificials i xaponesos que foren l’alegria de la mainada” (El Correo Catalán: 1932. AHCB).

Sí és convincent dir que el món casteller va dinamitzar-se entre el 1926 i 1936. Durant aquests anys, la primera dècada del període conegut com la Renaixença Castellera, l’activitat no només va reprendre’s a poblacions on s’havia esvanit els temps darrers, sinó que va extendre’s a llocs inèdits. Més enllà de l’àrea primigènia dels castells.

Un cas molt fefaent, el Baix Llobregat. Aleshores diverses poblacions van acollir la plantada de castells per primer cop. Molins de Rei el 1927, el Prat de Llobregat el 1931, Sant Joan Despí el 1932, Esparreguera ciutat el 1934. Sant Feliu de Llobregat el 1930. Les tres primeres, a cura dels Nens del Vendrell. La quarta, dels Mirons del Vendrell. L’última, dels Xiquets de Tarragona. Aquesta empresa, doncs, sobretot, a cura de colles vendrellenques, fundades aquells anys i qui van empènyer-hi la revivificació del món casteller. En sintonia al seu neguit de treure el nas on fos. A places històriques o de tradició escassa o nul•la.

Les actuacions, això sí, no van guardar massa compromís: van entendre’s com assajos. Amb castells modestos. De sis pisos, els més reeixits. En correspondència a un conjunt de factors. Fruit de la inexistència de tradició a les places. Poca exigència dels veïns. Aquests van acontentar-se amb l’al•licient de tastar un divertiment desconegut. Nombre reduït d’efectius participants. Tots forasters. La plantilla de la colla castellera contractada. Una trentena de castellers per no sumar-se l’ajut d’afeccionats locals. Baix catxet. Els castellers van estirar el braç en sintonia als diners en litigi.

Xavier Güell

Revisió del treball publicat a: Diari del Baix Penedès, El Vendrell, 20 de desembre del 2002, pàg. 33.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Sant Joan Despí i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.