Altafulla, 1876-1887

El 1876, l’avís de la celebració de la festa major, l’11 de novembre, a llaor de Sant Martí, va incidir en la plantada de castells pel concurs d’una colla de Xiquets de Valls, entre d’altres números indispensables: “Segun nos escriben de Altafulla, se hacen grandes preparativos para celebrar en aquella villa el próximo sábado [11 de novembre], la fiesta de San Martín, habiéndose contratado al efecto una colla de Xiquets de Valls y la acreditada música de Vendrell, dirigida por el señor Juliachs. / Además se levantará un gran entoldado y habrá varios festejos públicos y particulares. No faltará concurrencia” (La Opinión: 1876. BHMT).

Una correspondència posterior va confirmar-hi l’alçada de castells. A cura de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. No el dia de Sant Martí, la diada de festa major, sinó l’endemà. A l’anada a Ofici. Se suposa que també a la vigília. La pluja va trastocar-hi tots els plans. La colla també devia trobar-se a la població aquella jornada, com els grallers, també ineludibles, que sí s’hi esmenten: “Ha terminado la fiesta mayor y con ella los festejos acordados con dicho motivo. A pesar de haber sido este año mayor el número de diversiones que en los anteriores, no han podido lucir estas á causa de las lluvias, pues el sábado, día de la festividad de San Martín, estuvo lloviendo hasta las cuatro de la tarde. No obstante, los jóvenes que tenían empeño en obsequiar á los pocos forasteros que por el motivo espresado han pasado á esta población, comenzaron, á las seis de la misma, á trabajar con ahínco para levantar el entoldado que habian contratado, principando el baile á las nueve de la noche, que se vió muy concurrido, á pesar del mal tiempo, concluyéndose á las tres de la madrugada. / Al amanecer del domingo y después de la misa primera, las dulzainas y tamboriles, lo mismo que el día anterior, recorrieron las calles de la villa, y á eso de las diez de la mañana, se reunió el Ayuntamiento, el cual precedido de la colla vieja dels xiquets de Valls, la que ejecutaba atrevidas torres, dirigióse á la iglesia con objeto de asistir á la misa mayor que se celebró á grande orquesta. / Por la tarde hubo baile en el entoldado levantado en el punto denominado la Muralla y en la plaza del Pozo; en este último punto verificároslo tambien por la noche á los acorde de la popular dulzaina, siendo casi imposible bailar por la aglomeración de parejas. / Muchos que por la noche pensaban hacerlo en el entoldado quedaron chasqueados, pues no hubo baile” (Diario de Tarragona: 1876. HCT).

Els castells van esdevenir protagonistes de nou un any més tard. El 1877. L’anunci de la celebració de la festa va parlar-ne. Aquest cop, a més, per partida doble. Amb la intervenció no d’una, sinó de les dues colles de Xiquets de Valls del moment. La Vella i la Nova: “Según nuestras noticias la fiesta mayor que tendrá lugar en Altafulla el dia 11 del corriente, dedicada á San Martín, promete ser espléndida, pues la comision encargada de los festejos no omite sacrificio alguno para que aquellos sean dignos de llamar la atención. / Además de las solemnes funciones religiosas que se celebrarán en dicho dia y siguiente, se han contratado ya las dos collas de ‘xiquets de Valls’, no faltando tampoco los consiguientes bailes públicos y otras diversiones populares” (Diario de Tarragona: 1877. HCT).

Uns mots posteriors van confirmar l’actuació de les dues formacions. La Nova i la Vella dels Xiquets de Valls. Els veïns, és clar, dividits entre partidaris d’una o altra, van gaudir de la seva competència. Dels estira i arronsa entre ambdues formacions. Les construccions en pugna, malauradament, esdevenen una incògnita a hores d’ara, com tantes vegades a l’hora de comentar-se diades pretèrites: “Anteayer celebró la villa de Altafulla la fiesta que anualmente dedica á su patron San Martin. Hubo solemnes funciones religiosas, en las que tomó parte la acreditada orquesta de Torredembarra, dos collas de Xiquets de Valls, que levantaron atrevidísimas torres, y grandes bailes dados en un lujoso entoldado levantado al efecto. La afluencia de forasteros fue numerosa” (La Opinión: 1877. BHMT).

El substrat casteller d’Altafulla, al rovell de l’ou de l’àrea primigènia d’aquesta activitat i amb un coixí voluminós d’afeccionats, de tota manera, va possibilitar l’execució de registres reeixits aquells anys. Els castells de nou pisos i d’altres construccions en sintonia. El testimoni de Joan Biscamps, un antic casteller de Torredembarra, entrevistat a l’edat de cent anys pel també torrenc Josep Bargalló el 1978, ho corrobora. La certesa que els Xiquets de Valls, amb l’ajut ingent de veïns, van donar-hi la cara amb castells de nou pisos: “abans a cada Festa Major que anàvem feiem els tres de nou, quatre de nou, torre de set i pilar de set. Aquests quatre castells no fallaven. A Altafulla hi havia tres germans que en deien els germans de l’hort de Pau, tres germans que per Sant Martí, que és la Festa Major, feien els tres de nou tots tres” (Diario Español: 1878. HCT).

La concurrència de les dues colles vallenques de l’època, la Vella i la Nova, s’explicita sense embuts al cap d’un any. El 1878. A l’anunci de la programació. La intervenció d’altres manifestacions dels seguicis festius també: “La fiesta mayor que todos los años celebra el vecino pueblo de Altafulla, en honor de su patron San Martin, dará principio mañana, dia del Santo, continuando hasta el Marte. Segun nos escriben, espérase que la de este año será muy lucida y que aquella poblacion se verá honrada con la concurrencia de muchos forasteros. Como es costumbre todos los años, se celebrarán con toda pompa las funciones religiosas, en las que ocupará la cátedra del Espíritu Santo, el cura-párroco de Clará, de cuyas dotes oratorias hemos oído hacer grandes elogios. / Se ha levantado en la plaza el espacioso entoldado de Vendrell el que, la acreditada orquesta de dicha villa, que dirige el reputado profesor señor Juliachs, tocará en los bailes que en el mismo se darán, la tarde y noche del lunes y martes. Darán gran realce á aquella fiesta, las dos collas de chiquets de Valls conocidas por la nova y la vella, que han sido contratadas al efecto, y las diferentes danzas del país que en aquel pueblo se han organizado y que recorrerán las calles durante los dos días” (La Opinión: 1878. BHMT).

La categoria de la plaça, a més, es ratifica en aquesta ocasió. L’anhel i el compromís dels Xiquets de Valls per dur-hi el millor. Ja no tan sols castells de nou pisos, sinó, per més inri, dels catalogats com gamma extra avui dia. Per reeixir una colla vallenca amb el pilar de vuit, entre d’altres construccions de vertigen. Un dels pocs espadats de vuit vuitcentistes documentats. El cinquè d’un total de nou. No es precisa la resta dels castells a plaça, però s’entén que l’espadat va arrodonir una exhibició de traca i mocador. D’entrada, amb els castells de nou bàsics. Segur. Una gesta que va commocionar als presents i, així, que va provocar l’exposició dels rols socials i simbòlics dels membres de la comunitat. Tres afeccionats locals, prohoms, elements benestants, ben segur, van manifestar el seu estatus recompensant la perícia dels castellers. Aquests darrers, van seguir-lis el joc gelosos i necessitats d’aquestes gratificacions de rigor: “La fiesta mayor de Altafulla, de la que dimos cuenta en nuestro número del domingo, se ha visto en estremo concurrida, habiendo proporcionado las dos collas de xiquets de Valls grato solaz á los aficionados á esa clase de espectáculos, pues se hicieron gran número de torres de las más difíciles y arriesgadas. El entusiasmo por una de las collas llegó á tal estremo,  que por tres aficionados se costearon diferentes obsequios con que dieron pública muestra de la satisfacción que les causó, entre otras cosas, el que hiciera lo pilá de vuit limpio. Mucho hacer es” (La Opinión: 1878. HCT).

L’entrevista a un antic casteller vallenc, Josep Serra Miret, “Pep de Janillo”, aporta dades sobre aquest espadat mític. Publicada el 1936 a la revista Catalunya, editada per la colònia catalana a Buenos Aires i transcrita a diverses publicacions de l’àrea castellera històrica (La Crónica de Valls: 1936. HCT. Baix Penedès: 1936. BPV).

Pep de Janillo” va rememorar-hi haver-lo completat a la festa major d’Altafulla. A terços. Dos germans seus van acompanyar-lo. Joan, a segons. Miquel, a quarts. La seva participació destapa a qui adjudicar la gesta. A la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Després de dues temptatives frustrades aquella mateixa jornada. La primera, amb el concurs d’un casteller local, Mariano d’Altafulla. La segona, amb Anton de Rabassó. El nom d’aquest darrer ratifica el paper de la Colla Vella. Es tracta d’un familiar d’Isidre Tondo Ballart, “Rabassó”, el seu cap de colla: “–Quina és la vostra gesta més important com a casteller? / Fou una que va deixar llarga recordança a totes les contrades tarragonines: l’elevació del pilar de vuit. / A on vàreu alçar-lo? / A Altafulla, per la festa major. Feia molts anys, 30 o 40, que no s’havia aixecat. Aquell mateix dia s’havia intentat dues vegades: la primera, pel Mariano d’Altafulla, i la segona per l’Anton de Rabassó, de Valls. Ambdues vegades havia caigut. Llavors el vam fer nosaltres i en vam reeixir. A segon hi anava el meu germà Joan; a tercer, jo; i a quart el meu germà Miquel … Fou un deliri d’entusiasme. Després vàrem repetir-lo vegades a Vilafranca, a Tarragona i a Valls, per la Candelera. A Tarragona el vam alçar tres o quatre vegades sense fallida. Jo, de segon, l’he parat sovint”.

Un altre testimoni oral també va incidir-hi. Els records d’una àvia de la vila, salvaguardats en darrera instància pel vilafranquí Eloi Miralles fa unes dècades: “També pel que fa a la realització d’aquest espadat de vuit, podem afegir que anys enrera ens fou possible de publicar al periòdic barceloní ‘La Vanguardia’, del diumenge, 26 de febrer del 1984, una informació facilitada pel simpàtic i vehement padrí dels Castellers d’Altafulla i també cordial amic nostre, en Josep Buyreu i Martí, qui, al seu torn la va recollir d’una àvia altafullenca –la de cal Palillo que aleshores tenia 94 anys i feia gala d’una memòria certament envejable. Aquesta venerable senyora aportà alguns noms de castellers locals que havien col·laborat en aquella i d’altres efemèrides castelleres. Segons ella, ‘Eren, en Ferré de casa la Llubina, en Pere i en Josep Ferré de ca l’Esquerrà, en Mariano d’Altafulla, que era coronel carlista, fent el quart del pilar de vuit, i diferents familiars de l’Hort d’en Pau. En Joan de la Xina, també havia fet el pilar de quatre pujat per les escales, des de la plaça del Pou a l’Església. El conjunt de grallers que hi actuaren es deia L’Arengadeta i eren de Vilafranca del Penedès” (E. Miralles: 1990).

L’anciana, doncs, va subratllar el protagonisme dels afeccionats locals. Entre aquests, Mariano d’Altafulla al pis de quarts. Citat per “Janillo” a la primera temptativa fallida i que aquí va atorgar-se-li el rang de coronel de l’exèrcit carlí. La coincidència de la militància política de Mariano amb l’etiqueta política de la Colla Vella rebla l’espadat del costat dels de “Rabassó”. L’àvia també va recordar-se de diversos membres de Ca l’Hort de Pau. Esmentats per Joan Biscamps parant castells de nou pisos a la festa major d’Altafulla. La menció que participessin en el pilar de vuit suma a favor de la Colla Vella els castells de nou que van defensar. El mateix 1878 o en d’altres anys. No se sap. L’acompanyament musical d’uns grallers de Vilafranca del Penedès també va sortir a la llum. La colla de Ramon Roig Font, “Arengadetes”. L’hàbit del pilar caminant des de la plaça del Pou fins dalt l’Església també.

Altafulla va acollir més castells a l’edició següent de la festa major. El 1879. El seu poder de convocatòria va manifestar-se aquell cop per l’excepcionalitat de reunir-se tres colles. Les dues vallenques i una de Montblanc. Això no es documenta massa vegades aquell temps. Dos cops més. A Tarragona per Santa Tecla el 1878. A Torredembarra el 1883: “En el pueblo de Altafulla con motivo de celebrar aquella ayer [11 de novembre] su fiesta mayor anual se reunieron las dos ‘collas del xiquets de Valls’ y ‘la de Montblanch’, rivalizando las tres en levantar al mediodía atrevidas y difíciles torres” (Diario de Tarragona: 1879. HCT).

La notícia següent de castells triga uns anys. Al 13 de juny de 1882. No a la festa major, sinó a l’estrena de la Vil·la Antònia, la casa de Pere de Rigalt. Aquest potentat va exterioritzar el seu rang social disposant una festa grossa per a l’efemèride. El programa d’actes va prendre per model l’esquema de la festa major. Els seus números més rutilants del moment no van fallar-hi. L’actuació dels Xiquets de Valls, entre aquests: “Conseguidos sus deseos, ha querido ponerla al abrigo de la religión, solicitando su amparo por medio de una bendicion, tomando por tutelar á San Antonio, Santo de su señora esposa, compatron de la poblacion, con el nombre de Villa Antonia. A fin de dar á esta funcion y fiesta un impulso que sorprendiera y entusiasmase al vecindario, ordenó que en la iglesia hubiese iluminación completa, que se cantase una misa en accion de gracias, con orquesta, y que hubiese sermón. Mas éste no pudo tener lugar, porque debiéndose atender á otras funciones de iglesia con motivo del Santo del día, y de ser uno de los de la octava de Corpus, se preveia que habiamos de concluir muy tarde, pues sin él se concluyó á poco antes de la una. Invitó á las autoridades, á muchos de sus amigos, á las cofradías y al pueblo entro, y  para amenizar mas la fiesta hizo venir los xiquets de Valls” (Diario de Tarragona: 1882. HCT).

Un any més tard, el 1883, la notícia de castells reapareix a la festa major. L’anunci de la programació va esmentar-los en els instants més destacats de consuetud. El vespre de la vigília de Sant Martí, el 10 de novembre, després de la celebració de Completes, “las collas dels xiquets de Valls levantarán sus atrevidas torres en varios puntos de la población”. L’endemà al migdia, després de l’Ofici de festa major, “las collas dels xiquets de Valls, repetirán sus arriesgados ejercicios” (La Opinión: 1883. HCT).

El 1885, dos anys més tard, també. Aquesta vegada es corrobora la importància de la cita un cop més. Aleshores el programa d’actes va preveure l’assalt al sostre de nou pisos. El migdia de festa major: “A las doce levantarán los Xiquets de Valls sus atrevidas torres entre las que figurarà el famoso ‘castell de nou’”. L’endemà, 12 de novembre, els castellers encara havien de fer de les seves. Per enaltir les obres d’inici d’un equipament: “A las ocho el Municipio, su Secretario y demás expedientes del mismo acompañados del Juez, Xiquets de Valls, y músicas respectivas, se trasladará á la estacion del ferrocarril con objeto de solemnizar de este modo la colocacion de la primera piedra del edificio almacen que en aquellas cercanías trata de construir un opulento comerciante de Tarragona” (La Opinión: 1885. BHMT).

Les dues colles vallenques també van comprometre’s el 1887. A la festa major. El dia 11 de novembre, “A las doce las collas nova y vella, levantarán atrevidas torres por las calles de poblacion”. L’endemà, “A las once volverán á recorrer las principales calles las collas nova y vella, levantadando arriesgadas torres” (La Provincia de Tarragona: 1887. BHMT).

Xavier Güell

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Altafulla i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.