El Catllar, 1876 i 1877

L’alegria col·lectiva al 1876, per l’estabilitat social, econòmica i política, arran la finalització de la Tercera Guerra Carlina i l’auge de la viticultura, va traduir-se en una profusió de les actuacions castelleres arreu de l’àrea castellera històrica els anys posteriors.

El Catllar, al rovell de l’àrea primigènia dels castells, no va esdevenir una excepció. Els castells van apuntalar-hi les programacions de festa major. A la festa major gran, a l’estiu, el 29 d’agost, en honor de la Degollació de Sant Joan. A la petita, a l’hivern, el  14 de desembre, a llaor de Sant Nicasi.

Al 1876, les notes de premsa no van concretar la plantada de castells a la festa major d’estiu. Se suposa que la veu “festejos populares” va poder incloure’s: “El 29 del corriente [agost] celebrará su fiesta mayor la villa del Catllar habiéndose dispuesto algunos festejos populares, además de las funciones religiosas, pues tenemos entendido que se levantarán dos entoldados en donde habrá baile todas las noches de la referida fiesta” (Diario de Tarragona: 1876. BHMT).

La premsa, en canvi, sí ja va parlar-ne a l’anunciar la festa major d’hivern: “El dia 14 [de desembre] tendrá lugar en Catllar la fiesta de San Nicasio que se proponen celebrar aquellos vecinos con la mayor animación. Según se nos ha dicho, se proyecta levantar un entoldado, se darán bailes en el casino y amenizarán dicha fiesta cuadrillas de Xiquets de Valls. No faltará concurrencia” (La Opinión: 1876. BHMT. Diario de Tarragona: 1876. BHMT).

L’any següent, el 1877, els castells ja es documenten fefaentment a la festa en honor de la Degollació de Sant Joan. La lectura del programa d’actes, a més, palesa el seu protagonisme en l’èxit de la cita. L’apartat profà va sustentar-se en les reunions de ball a l’envelat i la construcció de castells arreu de la població durant els tres dies de gresca. L’animació de les també indispensables gralles també es feia valer: “El pueblo de Catllar celebrará con varios festejos públicos y funciones religiosas la fiesta anual dedicada á la degollación de San Juan, 29 del que cursa. / El dia 28 á las seis de la tarde las dulzainas, tamboriles, la ‘colla de xiquets de Valls’ y la música saldrán de sus respectivos puntos dirigiéndose á la casa capitular para acompañar el Ayuntamiento á la iglesia en donde se cantarán solemnes completas. / A las siete de la mañana del 29 las dulzainas y tamboriles recorrerán todas las calles junto con ‘La colla dels xiquets de Valls’ y la música. A las nueve acompañarán el Ayuntamiento á la iglesia para oir el oficio divino que se cantará á toda orquesta. / A las dos de la tarde se celebrará un gran baile en el entoldado con su correspondiente música, mientras las dulzainas y tamboriles tocarán en la plaza en donde se organizará otro baile público. / La procesion saldrá á las seis recorriendo el curso de costumbre y asistiendo el ayuntamiento y autoridades locales. / A las ocho de la noche volverá á organizarse otro baile en el entoldado. / Al día siguiente se verificarán los mismos festejos que en el anterior” (Diario de Tarragona: 1877. BHMT).

La premsa va assenyalar l’autoria dels castells a cura de la Colla Nova dels Xiquets de Valls. La formació amb més ganxo a la vila aquells anys: “El dia 29 del actual celebrará su fiesta mayor el pueblo de Catllar, en el cual, segun nuestras noticias, se levantará un magnífico entoldado, habiendo además baile público en la plaza llamada de Tetuan; está contratada la colla nova de xiquets de Valls y se celebrarán las correspondientes fiestas religiosas cantándose un oficio acompañado de una buena orquesta. La fiesta, pues, promete ser en estremo lucida” (La Opinión: 1877. BHMT).

Un text de Ramon Roca Vilà, el cronista casteller més destacat del vuit-cents, descriu generosament el procedir de la Colla Nova vallenca. Es tracta de la seva primera ressenya castellera que, aquest cop, va incloure en una correspondència sobre incidències diverses al Catllar els dies de festa major: “Catllar 6 de setiembre de 1877. / Muy señor mio: no escribí á usted oportunamente el haberse celebrado en esta, con grande animacion, la fiesta mayor, por que esperaba el resultado de la de Torredembarra, en donde debia lucir sus habilidades la Colla vella dels xiquets de Valls, y demostrar, como arrogantemente propalaban algunos, que se portaria mejor que la Colla nova que trabajó en esta poblacion durante los dias de fiesta felizmente terminados. / Ahora que ya se han realizado mis deseos y he podido comparar entre las dos collas, debo manifestarle que en esta se hicieron las siguiente torres: / Una de quatre pilans de vuit; dos de tres pilans de vuit; dos de dos pilans de set; tres de cinch pilans de set; una de un pilá de set; cuatro de un pilá de sis; cuatro de quatre pilans de set ab agulla al mitg; veinticinco de tres pilans de set; una de un  pilá de cinch bevent; una de un pilá de cinch, sense aguantar ningú, y veinticuatro de un pilá de cinch, aguantant; total: 68. / Hiciéronse además los tres pilans de nou, que no llegaron á deshacerse, por haber tenido la mala suerte de resbalársele al cuarto un pié, á causa del sudor; hiciéronse tambien una infinidad de torres de menos importancia y por último, se hizo ‘l pilá de mas mérito que pueden hacer las dos collas, el pilá de cinch, sin sostener ni ayudar nadie al primero ó sea al que va abajo, cosa que nunca habia llegado á realizarse. / Es de advertir, pues no deja de ser una particularidad, que todos los cinco pilans de set que se hicieron, fueron sostenidos por cinco vecinos de Catllar, uno de ellos de sesenta años. / Sirva esto de contestacion á las burlas que dirigieron los de la colla vella á algunos vecinos de esta poblacion, al pasar por los afueras de la villa el dia 4 del actual, dirigiendo algunas frases poco convenientes á las mugeres que se hallaban á orillas del Gayá” (La Opinión: 1877. BHMT).

L’autor, doncs, no va ocultar-hi la seva afinitat per la Colla Nova. Aquest neguit va animar-lo a enumerar-hi fil per randa la totalitat de les construccions per subratllar l’excel·lència de la seva colla predilecta. Qui va concorre a la festa. Amb un rigor, d’altra banda, digne dels temps actuals. Roca es destapa com un gran entès i afeccionat en la matèria. Amb la previsió de quantificar i especificar totes les construccions, tret de les menors (inferiors al tres de set). Qui sap, però, la seva resposta aquesta primera vegada si la Colla Vella hagués excel·lit pocs dies més tard, el 4 de setembre, a la festa major de Torredembarra. Roca va postergar el seu relat a la finalització de la festa major de la Torre.

La Colla Nova, segons Roca, va carregar-hi el tres de nou. No va descarregar-se per relliscar un quart. L’anotació d’aquesta aleta atorga un reconeixement significatiu a les construccions només carregades. Si no fos que obeís a l’interès de Roca de ressaltar a la seva colla amiga. Es tracta de l’únic castell de nou pisos a la festa. El “castell de nou”, el tres de nou, el súmmum aquell temps la majoria de vegades. La resta de construccions a plaça són els castells de vuit bàsics (el quatre i el tres), de set habituals a l’època (dos, tres, quatre amb l’agulla i cinc) i un ventall ric de pilars. Destaca l’èxit en el pilar de set (la Colla Vella no va sortir-se’n a la Torre), de sis i de cinc net (Roca li atribueix una importància desmesurada). A banda del de cinc amb la filigrana de beure del porró. La intervenció d’afeccionats locals, consubstancials a l’època, tampoc no va obviar-se. Cinc veïns van parar el cinc de set al pis de segons totes les vegades.

La Colla Nova també va ésser emparaulada aquell any a la festa major  petita. El seu lloc de consuetud a la població va reconèixer’s a l’avís a la premsa: “Mañana [14 de desembre] tendrá lugar en Catllar la fiesta mayor pequeña, que todos los años atrae á aquel pueblo una numerosa concurrencia. Además de las funciones y bailes propios de la mencionada fiesta, lucirá, como de costumbre, sus arriesgadas habilidades la colla nova dels xiquets de Valls” (La Opinión: 1877. BHMT).

Xavier Güell

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Catllar i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.