El Catllar, 1881

El 1881, la festa major d’estiu del Catllar va fer lloc als castells. Aquests, una vegada més, a cura de la Colla Nova dels Xiquets de Valls.

El programa d’actes va atorgar-lis un lloc preeminent els tres dies de gresca. El 28, 29 i 30 d’agost. Als seguicis per acompanyar les autoritats a celebracions religioses. Completes i Oficis de festa major. A les exhibicions després d’aquestes. Aquí va anunciar-se el repertori contret per la Colla Nova. De nou una “torre de nou” pisos, com el 1879. Es parla del quatre de nou, acomboiat de construccions en sintonia. Per arrodonir l’exhibició. El cinc de vuit, el tres de vuit aixecat per sota, la torre de vuit i el pilar de set: “Dia 28. Al mediodia repique general de campanas. Por la tarde recorrerán las calles la colla nova y las dulzainas. / Por la noche el Ayuntamiento, acompañado de los mismos, asistirá á completas en cuya funcion tomará parte la orquesta de San Saturnino de Noya. Al salir la corporación de la iglesia la colla nova levantará sus más atrevidas torres. / Dia 19. Por la mañana recorrerán la poblacion la colla nova haciendo matinadas. La musica de San Saturnino hará lo propio. / A las diez el municipio se trasladará con asistencia dels xiquets, dulzainas y música á la iglesia. Se celebrarán los divinos oficios á toda orquesta […] Al mediodia la colla nova levantará las torres de 4 de á 9, 5 de á 8, los tres de á ocho levantados, los 2 de á 8, y el espadat de á 7 […] Dia 30. Matinadas, misa, torres como el dia anterior” (La Opinión: 1881. HCT).

La Colla Nova va complir. Una crònica de Ramon Roca Vilà va ressenyar-ho: “Catllar 30 agosto 1881 […] Muy señor mio: en la creencia de que usted deseará saber si se ha cumplido el programa de la fiesta mayor de esta villa, debo manifestarle que en el dia 28 no hicieron por la noche las torres de costumbre muy bien y se bailó mucho. / El dia 29 hubo matinadas y la orquesta de San Saturnino de Noya se lució con unas pasacalles de lo más moderno, que gustaron en estremo. / Las funciones de iglesia buenas. La orquesta se portó muy bien. El Rdo. Dr. don José María de Barberá estuvo á la altura de su fama, sin meterse en honduras, como los otros predicadores. / A la una en punto la colla nova empezó levantando los 3 de á 9 muy bien. En seguida levantó los 4 de á 9 limpios y cuando el anchaneta acababa de llegar á lo alto se derrumbó. Probaronlo nuevamente y volvió otra vez al suelo. Seguidamente hicieron los 3 de á 8 levantados con una destreza y seguridad cual nunca se haya visto. Luego se hizo la torre de 2 de á 8 como sabe hacerla dicha colla, y por último se hizo por Armengol, de esta, el espadat de 7 perfectamente bien […] Durante el dia 30, todo se ha practicado conforme al programa y con mucho entusiasmo y animacion. Al medio dia se han levantado torres con gran aplomo y seguridad, sin caer ninguna; de modo que dudo pueda haber otro pueblo que las haga mejores, debiendo advertir que los 3 de á 8, los 2 de á 8, 4 de á 8, 5 de á 7, 2 de á 7 y el espadat de á 6 los han hecho varios vecinos de Catllar; pero quien se ha llevado la palma del triunfo ha sido el heredero Barraqué con el espadat de á 6, pues más soltura, equilibrio y seguridad no pueden creerse sino viéndolo; de modo que Catllar no tiene rival escepcion hecha de Valls […] En resúmen: la fiesta mayor buena, tranquila y alegre, torres en grande, muchos bailes y diversiones, y hoy si bien continua la algazara, hay mucho sueño y cansancio. / Resúmen de las torres de empeño. / 3 de á 9 … 1 / 2 de á 8 … 2 / 3 de á 8 levantados limpios … 1 / 3 de á 8 comunes … 3 / 4 de á 8 … 4 / 5 de á 7 … 4 / 4 de á 7 con agulla … 2 / Espadats de á 7 … 1 / Espadats de á 6 … 2 / [Total] 20” (La Opinión: 1881. HCT).

La Colla Nova, doncs, va descarregar, per aquest ordre, un castell de nou, el tres de nou, el tres de vuit aixecat per sota (“levantados”), la torre de vuit i el pilar de set el migdia de festa major. El dia 29. Les tres últimes construccions, anunciades al programa d’actes. L’adjectiu “limpio” en el tres per sota suggereix dues interpretacions. Si va executar-se amb pulcritud. O, net després de l’última alçada. Aquest supòsit darrer situa el castell com un assaig del tres de nou net dut a plaça poc després, a Tarragona a les festes de Santa Tecla.

Al Catllar van fallar dues construccions de les anunciades. El cinc de vuit i el quatre de nou. El cinc de vuit no va ni intentar-se. El quatre de nou sí. Després del tres de nou.

El quatre de nou va afrontar-se amb un repte superior. Net. Sense el reforç del folre. Dues vegades. La segona, va fracassar. La primera, va arribar més lluny. La crònica diu que va fer llenya “cuando el anchaneta acababa de llegar á lo alto”. L’ambigüitat del text suggereix dos resultats. Un, que va carregar-se. El castell va esfondrar-se després de coronar-lo l’anxaneta. L’altre, que no. L’anxaneta no va concloure l’ascensió. L’estava acabant en el moment de la llenya (X. Brotons i J. Beumala: 2000). Carregat o no, si queda palesa la valoració pretèrita de les construccions tan sols carregades. Distinta de l’actual, en què sí s’hi contempla un èxit, encara que parcial. Això va provocar el segon intent. De fet, Roca no va mencionar cap èxit en el quatre de nou net en el còmput final.

La memòria oral també ha llegat la notícia de l’assalt al quatre de nou net. Mitjançant el ressò de la vivència d’un dels seus segons. Joan Farré Guasch, el “Jan de la Casa Roja”, (1856-1949), fill de les Masies de Sant Miquel, un nucli de cases del terme municipal de Banyeres de Penedès, però molt lligat a Llorenç del Penedès. Pere Ferrando va recollir fa uns anys diversos testimonis del relat del “Jan de la Casa Roja”d’haver intentat el quatre de nou al Catllar (P. Ferrando: 1998).

L’endemà al migdia, 30 d’agost, la Colla Nova va rebaixar els seus objectius. La seva anada a la festa major de Vilafranca del Penedès va contribuir-hi. Aquesta circumstància va propiciar-hi un major protagonisme dels afeccionats locals. Un fet també general arreu en aquests instants. L’endemà de festa major. Més distesos amb els plans ja assolits. Aleshores van descarregar-se per aquest ordre, se suposa, el tres de vuit, la torre de vuit, el quatre de vuit, el cinc de set, la torre de set i el pilar de sis. Els afeccionats locals, doncs, no hi van desentonar. Tot al contrari. Un veí, de fet, ja va lluir-se amb el pilar de set la vigília. Al 1932, molt de temps després, a més, encara es recordava l’excel·lència d’un casteller catllerenc. Entre els grans. El Pujades (Diari de Tarragona: 1932. HCT). Qui sap, qui va parar aquest pilar de set!

Xavier Güell

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Catllar i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.