Els Romees a Tàrrega el 1930

Tàrrega celebra la Festa Major el setembre en honor de Sant Eloi. Al programa d’actes destaca l’aplec a l’ermita dedicada a aquesta devoció. Antany, amb les curses, els cóssos. L’exaltació de l’estat del lleure i la despesa extraordinària que implica una festa es reforçaven, entre d’altres elements, amb la intervenció de consuetud de grallers. La música de gralla, el tararot que diuen a Tàrrega, també accentuava i dinamitzava l’evolució dels cóssos.

Al 1930, la colla de grallers cridada va ésser la dels Romees del Vendrell. Una nota d’última hora a la premsa local va parlar-ne: “Gairebé podem avui com a cosa enllestida l’organització del programa de festes de Setembre. / A més dels actes religiosos i tradicionals, ens visitarà enguany el típic «Tararot» de les Cabanyes de Vilafranca del Penedés” (Crónica Targarina: 1930. ACUR).

La menció a les Cabanyes fa referència al protagonisme de músics d’aquesta població a la formació. Els dos grallers. Josep Bruna Mestre, “Caterina”, i Joan Vidal Mestres, “Romea”, fill de Cunit, però veí de les Cabanyes. Les Cabanyes també apareix en el currículum del graller que va rellevar a Joan Vidal aquell mateix estiu, el 1930. Sebastià Sendrós Fontanals, “Ros de les Cabanyes”, era de Llorenç del Penedès, però se’l va reconèixer per la seva residència a les Cabanyes. Josep Bruna també va ser substituït aquell temps. Per Josep Mañé Torrents, “Gros de Llorenç”, fill de Llorenç del Penedès i veí del Vendrell (B. Fontanals: 2010).

El programa d’actes va anunciar el paper dels Romees. El 13 de setembre, a les set de la tarda, “Arribada del típic TARAROT, el qual, amb les seves alegres tocades, seguirà tots els carrers”. L’endemà, 14 de setembre, a les cinc del matí, “Diana pel Tararot”. A les set, a la processó des de l’Església a l’Ermita de Sant Eloi. A les 8, al passeig de la Serra, als cóssos.

Tres comentaris de la crònica de la festa confirmen la intervenció dels Romees. Els vuitanta i tants anys que s’atribuïa el timbaler. El vendrellenc, Anton Claramunt Mañé, “Ton Francàs”, l’ànima de la colla. En realitat en tenia setanta set. El nombre de músics. Tres. Dos grallers, un primera i segona veu, i un timbaler. La plantilla bàsica d’una colla de grallers. L’esquema defensat pels Romees. La reivindicació dels “instruments gairebé primitius”. Les gralles seques. Una altra bandera dels Romees. Per distingir-se de la resta de colles d’anomenada que van decantar-se per les gralles de claus, una evolució de les seques: “Dies esplèndits els que ens ofrenà Natura en la passada Festa Major. / Com cada any la ciutat s’engalanà amb els seus millors joiells i per places i carrers tot era alegria i gatzara, especialment durant el matí del diumenge a la Serra de Sant Eloi, on hi acudí una inmensa gernació, atreta pel dringar argentí de la campana de l’ermita i la festiva diana de popular «Tararot» […] Després de la processó es celebraren les curses pedestres […] Mercés a la generositat d’un entusiasta targarí i a l’incansable agutzil Sr. Cortada, enguany els infants i els vells pogueren delectar-se amb la típica música del «Tararot» format per tres músics de les Cabanyes de Vilafranca del Penedés, d’edat ben avançada (el timbaler té 84 anys) els quals amb instruments gairebé primitius executaven boniques tocades que foren aplaudides arreu” (Crónica Targarina: 1930. ACUR).

Xavier Güell

 

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Vendrell i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.