Plàcid Vidal amb el ball de Pastorets el 1894 i 1895

Plàcid Vidal Rosich, poeta i novel·lista, nascut a Alcover el 1881, germà de Cosme Vidal Rosich, “Josep Aladern”, va publicar aquest relat autobiogràfic, ‘Invocació’, a la premsa el 1927. Més endavant, el 1934, van incloure’l al llibre de memòries Assaig de la vida: “Cada any, per la festa major del poble, es llogaven grallaires i els Xiquets de Valls, i s’organitzaven balls o danses populars amb recitats. Quan jo era noi, jo i uns companys meus, a Alcover, vàrem ballar el ball que en déiem dels Pastorets. Anàvem vestits de pastor, peró de pastor en forma pintoresca i cada u de nosaltres guarnits segons la seva fantasia. Ballàvem i recitàvem a la Plaça Nova, dalt d’un empostisat, i també davant de la processó. Jo representava el Majoral de la nostra colla, i tots els petits pastors, en recitar el seu, parlament, tots es dirigien a mi. Els parlaments d’aquella dansa eren tradicionals ja dels avis i fins dels besavis, i per adquirir-los tal com es devien conjuminar, el pare d’un noi que representava la Pastoreta va indicar-nos un vell alcoverenc conegut pel nom genèric «el jaio Bardina», qui era un pagès ric i molt avariciós. Aquell, vell ens va escriure els parlaments tal com ell els recordava i ens els va fer a mans cobrant-nos cinc pessetes, que per nosaltres, llavors, aquesta quantitat significava una fortuna. L’endemà del lliurament i de la paga dels escrits, el jaio Bardina va anar a trobar el nostre conseller, reclamant una pesseta més, queixant-se que nosaltres li havíem causat molt de treball. Li vàrem donar la pesseta d’escreix, disgustant- nos en gran manera a tots els jovenets aquella migrada especulació. Al cap de poc temps, a Alcover, es van celebrar unes festes extraordinàries, en ocasió d’inaugurar-se unes fonts públiques, i tornàrem a ballar el ball dels Pastorets. Llavors jo (que amb decidida precocitat vaig escriure uns parlaments nous per a la nostra dansa), amb entremaliadura de noi ressentit, vaig improvitzar uns versos contra el jaio Bardina, explicant el cas del pagès ric amb el qual havíem tractat. La meva intenció venjativa fou rebuda amb tanta gràcia, donant-se a conèixer ocasionalment en forma d’ingènua ironia, que per tot arreu on anàvem a ballar tothom sol·licitava que jo recités aquells versos. Vàrem tenir un éxit formidable. Després de les festes, dels guanys que havíem obtingut passant de casa en casa a cobrar el subsidi, a l’hora de dinar, fent «llevant de taula», vàrem anar a un hort a celebrar un gran àpat, sacrificant un anyell. Comptats els guanys i les despeses de tot el conjunt, encara ens sobrava una pesseta, i es va acordar donar-me-la a mi, en paga d’haver escrit els parlaments o «motets», que d’ambdues maneres se’ls nomanava. Llavors, entre els meus companys, hi va haver algun noi que directament em mostrà enveja, no per l’èxit que jo havia aconseguit amb els meus versos satiritzant el jaio Bardina, sinó per la pesseta que m’havien donat” (El Dia: 1927. BCT).

Plàcid Vidal, doncs, va evocar-hi haver ballat el ball de Pastorets quan era un noi un any a la Festa Major del seu poble, Alcover, i poc després en unes festes extraordinàries en ocasió de l’estrena d’unes fonts públiques. La Festa Major, el 1894, els dies 20, 21 i 22 d’octubre. Les festes extraordinàries, l’1 i 2 de febrer de 1895.

Les línies destapen alguns trets de la dansa. Les robes, amb llicències, la figuració de les de qui exercien aquest ofici. Els personatges de l’elenc, un majoral, una pastoreta i la resta, diversos pastorets rasos. Tots nois. Les noies no va començar a actuar en els seguicis de festa major fins fa quasi quatre dècades. Els eixos de la dansa, uns quadres de ball i el recitat d’uns versos. Cadascú adreçava uns rodolins al majoral. El paper preeminent de la declamació suscitava l’exhibició en escenaris preferents, en aquest cas, un empostissat a la Plaça Nova. La consuetud de l’exercici al territori. Els versos mateixos es remeten al temps dels avis i els besavis. L’autoria d’aquests, autors anònims i no tant anònims. Sovint també, creadors contemporanis. L’aportació de Plàcid Vidal n’és un exemple. L’ingredient econòmic a la palestra. Els balladors es rescabalaven de les despeses parant la mà durant els llevants de taula.

Vidal també esmenta, d’entrada, la condició d’Alcover de territori històric dels castells i dels seus músics ineludibles, els grallers.

Una gasetilla a la premsa de Tarragona situa la participació del ball de Pastorets a la Festa Major d’Alcover el 1894; els dies 20, 21 i 22 d’octubre. Els Xiquets de Valls i diverses colles de grallers de renom, a més d’altres exercicis, no fallen tampoc. La data quadra amb l’edat suposada de Vidal fent els Pastorets. Uns tretze anys. Aquest va néixer el 1881: “El sábado, domingo y ayer lunes [dies 20, 21 i 22 d’octubre] tuvo lugar en Alcover, la anual y espléndida fiesta mayor. / Se anunció la misma con una salva ó disparo de morteretes, recorriendo las calles de la villa las típicas grallas y característicos bailes de pastorets, otro de damas y viejos, el de Serrallonga y los aplaudidos Xiquets de Valls, todos los cuales, en unión de la acreditada orquesta del maestro Sr. Austrich, qne estuvo aumentada con algún reputado profesor de Barcelona, acompañaron á la Corporación municipal á la iglesia parroquial á las solemnes completas, que se dijeron al anochecer. / El domingo al amanecer y durante la celebración de los religiosos oficios, á les que acudió el Ayuntamiento en corporación, se repitieron las salvas de morteretes, recorriendo las calles tocando diana, al apuntar el alba, los grallers de Roda, San Vicente y Valls. / Por la tarde salió una lucida procesión y por la noche hubo espléndidos bailes. / Se ejecutaron dos grandes misas á toda orquesta y con sonoras voces, de los reputadísimos Mtros. señores Badía y Puig. El sermón estuvo á cargo del elocuente y conocido orador sagrado, señor cura párroco de Vallmoll” (Diario de Tarragona: 1894. BHMT. La transcripció del programa d’actes a: El Progreso Vallense: 1894. HCT).

Un altre breu tarragoní reporta la intervenció del ball de Pastorets i altres elements del país poc després, l’1 i 2 de febrer de 1895, a les festes d’inauguració de les fonts públiques: “El Ayuntamiento de Alcover ha dotado á la población de fuentes públicas, mejora que tanto se hacía sentir no habiendo como no había más que una sola fuente en uno de los estremos de la villa. / Cinco son las fuentes nuevamente construidas las cuales abastecerá un muy capaz depósito construido también al efecto. / Ayer [1 de febrer] tuvo lugar la inauguración, celebrándose fiestas extraordinarias hasta mañana. Habrá las danzas de «Damas y Vells» de «La Rosaura», de «Bastonets», de «Serrallonga» y de «Pastorets»; habrá «torres», «grallas», músicas y coros etc., etc. y por la noche del día 2 se disparará un magnífico castillo de fuegos artificiales que correrá á cargo de un pirotécnico de Reus” (Diario de Tarragona: 1895. BHMT).

Xavier Güell

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Alcover i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.