Valls, 1892 i 1893

Els Xiquets de Valls no les van tenir totes el 1892. Els papers testimonien la continuïtat d’una sola colla, la Colla Vella. I també, l’absència de castells a celebracions vallenques de rigor. Ambdós elements van relacionats. Així, aquell any, les notícies a Valls se cenyeixen a l’actuació d’una formació, la Colla Vella, a la Fira de Santa Úrsula: “Ab las funcions relligiosas de costúm se celebrá ‘l divendres passat [21 d’octubre] la festivitat de Santa Úrsula, festa major d’aquesta ciutat. Després del Ofici del matí una colla dels Xiquets de Valls aixecá sos castells en la plassa de la Llibertat. Las firas celebradas lo diumenge, dilluns y dimarts s’han vist molt desanimadas” (La Renaixensa: 1892. AHCB).

La mateixa font que va assenyalar la dissolució de la Colla Nova el 1892 va afegir que aquesta s’estava reorganitzant. L’any següent, el calendari festiu vallenc ho evidencia. El 1893, les dues colles van rivalitzar de nou a la Festa Major, Sant Joan.

El corresponsal a la premsa catalanista de Barcelona va preveure-hi els castells: “Després de las funcions relligiosas poca cosa de particular oferirá la festa major: gegants, nanos, tronadas, castells, balls públichs en varis locals y de societat en lo Centre de Lectura” (La Renaixensa: 1893. AHCB).

L’autor també va ressenyar-hi la intervenció de les dues formacions. Sobre la vigília de Sant Joan va escriure: “Al vespre ‘s celebraren solemnas completas, verificant després las duas collas de xiquets alguns castells en la plassa de la Llibertat [del Blat]”. De l’endemà al migdia:  “Després del ofici ‘ls xiquets aixecaren ab molta seguritat alguns castells de mérit” (La Renaixensa: 1892. AHCB).

Unes línies a la premsa carlina de Tarragona també va explicitar-hi a les “collas”, en plural: La Ciudad de Valls recordará con júbilo las fiestas celebradas en los días 23, 24 y 25 de Junio del año 1893 con motivo de la bendición de una nueva campana y fiesta titular de su Santo Patrono el glorioso San Juan, Bautista. / El dia 23 á las doce del medió día un repique general de campanas anunció la magnífica fiesta que se preparaba. / En la misma hora se disparó una estrepitosa salva de morteretes, los gigantes, enanos, «collas dels xiquets de Valls», baile de «bastonets» y música, recorrieron las principales calles de la ciudad. / A las cinco de la tarde se reunieron frente al banco de Valls todo el clero, autoridades y magnífico Ayuntamiento, juntamente con las danzas arriba mencionadas para recibir al Excmo é Ilmo. señor Arzobispo de Tarragona […] á la estación para dar la bienvenida á S.E.I.” (El Correo de la Provincia: 1893. BHMT).

Els papers municipals també reporten la intervenció de les dues colles. Dos apunts comptables recullen una gratificació municipal a les colles Vella i Nova. Ramon Sanromà i Ramon Serra van recollir els diners d’una i altra, respectivament: “A Ramon Sanromá ptas. 80’00 importe de  hacer los castillos el dia de S. Juan la colla vella […] A D. Ramon Serra ptas 80’00 por el importe de  hacer castillos la collanova el dia de S. Juan” (ACAC).

Una colla va actuar el mes següent a la festa veïnal del Carme: “Diumenge passat [23 de juliol] se celebrá la festa anyal anomenada dels Confrares de la iglesia y barri del Carme. Se dispararen tronadas é hi hagué castells y altras diversions populars. A la iglesia ‘s celebrá solemne ofici, sortint á la tarde la acostumada professó” (La Renaixensa: 1892. AHCB).

Ninguna, però, va concorre més endavant a la Fira de Santa Úrsula. L’Alcalde va ser-ne el culpable, malgrat les ganes dels Xiquets de Valls i el paper d’aquests de consuetud a Valls, segons també va relatar el corresponsal a la premsa catalanista de Barcelona. Aquest va recalcar les ganes de les dues colles, es concreta aquest número, de tocar-hi sostre. La certesa que la Colla Vella va assolir el quatre de nou a la Festa Major del Vendrell, per Santa Anna, indueix a creure que pretenien repetir-hi la gesta dels nou pisos: “Pocas vegadas s’havia vist á Valls una fira tan desanimada com la d’avans d’ahir, diumenge. Qualsevol dia de mercat se veu més gent. Jo crech que á aixó hi contribuí molt lo no haver l’alcalde fet repartir pels pobles dels voltants fullas anunciant la fira, com se venía fent cada any desde sa creació. / Altra ensopegada de nostre alcalde. Las duas collas de xiquets de Valls, que desde algun temps estavan mitj disoltas, han tornat á reorganisarse y en celebració d’aixó volían fer castells los días de la fira, proposantse aixecar los més alts y atrevits. / Donchs, al senyor alcalde se li ocorregué prohibir terminantment que fessin cap castell. Es lo que’ns faltava de veure. ¡Prohibir los castells á Valls y precisament lo dia de la fira en que tan necesarias se fan las diversions pera atreure forasters!” (La Renaixensa: 1893. AHCB).

Xavier Güell

 

 

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Valls i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.