La decadència castellera al 1885

L’escriptor Cosme Vidal Rosich, també conegut amb el pseudònim de “Josep Aladern”, va publicar la narració ‘Tres dies a muntanya’ el maig de 1889 a La Ilustració Catalana. Aquí es comenta l’activitat castellera del moment de passada, arran de sorgir Valls a la trama: “Valls, semblant á un munt de fitxas de dominó, també apareix á la vista, cantats é immortalissats per en Clavé, puix que axís que ells van decayent, la cansó del mestre va prenent més grans vols” (Ilustració Catalana: 1889).

Cosme Vidal no va referir-se als castells a la babalà. Els coneixia prou bé per ésser originari de l’àrea històrica. Havia nascut a Alcover vint anys abans, el 1869. El 1895, va ratificar saber-ne a Costums típicas de la ciutat de Valls.

Es recalca el seu domini del tema perquè a La Ilustració, es recorda, el maig de 1889, va deixar dit que els castells ja experimentaven una davallada, tot i encara veure’s fites pròpies de la gloriosa Primera Època d’Or. La Colla Vella dels Xiquets de Valls encara va assolir el quatre de nou almenys el 1893 a la Festa Major del Vendrell.

Aquest punt es destaca perquè s’ha situat la fi, sobre paper, de la Primera Època d’Or primer, al mateix 1889, a partir d’uns suposats darrers castells de nou pisos vuitcentistes, a les Festes Majors de Vilafranca del Penedès i Tarragona, i després, al 1896, barallant-s’hi elements estructurals socials i econòmics i la descoberta posterior i fefaent d’un castell de nou al Vendrell al 1893.

L’afirmació de Cosme Vidal, per contra, reporta que ja es palpava la grisor el 1889. Això coincideix en la idea d’un servidor de fixar la fi de la Primera Època d’Or i, en conseqüència, l’inici del període posterior, la Decadència Castellera, al 1885, a partir de la fundació de la colla de la Mercè, uns antics Xiquets de Tarragona. La colla local més coneguda del munt del túnel de la decadència. Un element significatiu de la travessa pel desert de la Decadència és l’atreviment de molts col·lectius locals de valer-se per si sols. Davant la desestructuració i la davallada de les colles vallenques per la desafecció general del poble ras. Aquest era seduït cada cop més per les propostes culturals i lúdiques de la burgesia, el seu mirall social. El poble menut constituïa el segment més nombrós de la població i, alhora, el consumidor e intèrpret dels castells i la resta de manifestacions de carrer en temps pretèrits.

Xavier Güell

 

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Alcover i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.