Josep Mercadé Torres, “Cordetes”

Josep Mercadé Torres, “Cordetes”, és un dels noms que conforma l’extensa nòmina d’antics grallers vendrellencs. Blai Fontanals, a la seva ingent obra Nosaltres, els grallers, ha documentat el seu naixement al Vendrell el 8 d’agost de 1864 i la seva defunció a Calafell l’1 de març de 1935 (B. Fontanals: 2010). El renom “Cordetes” deriva del material bàsic emprat durant la seva etapa d’espardenyer, tal com ens havia comentat Salvador Mercadé Bo, nét seu, de Vilanova i la Geltrú.

Diverses fonts asseguren que “Cordetes” va obrar de manera discreta en el món de la gralla. Bé, s’aclareix, durant els seus darrers temps, l’època que se n’ha parlat. Tres antics grallers del Vendrell, de la generació que van mantenir i llegar la tradició fins els nostres dies, el recordaven al Vendrell, sol, fent ballar els nans. Així ens ho havien comentat Joan Domingo Puigibet, “Macari”, i Jaume Vidal Vidal, “Submarino” o “Carboner”. L’investigador vendrellenc Salvador Arroyo Julivert va recollir el mateix del també graller vendrellenc Anton Mañé Mercader, “Ton de la gralla”, en el seu article ‘Els grallers del Vendrell: les colles de la Renaixença Castellera (1926-1936)’: “L’Anton Mañé «Ton de la Gralla» el recorda tocant darrera els Nanos, durant l’etapa dels anys 30” (S. Arroyo: 1990).

Diversos papers de l’època, de celebracions del Vendrell, ratifiquen a “Cordetes” amb els nans al Vendrell aquells anys.

Una nota manuscrita de la Festa Major del 1930. Aquest conté l’anotació: “Grallé pels nanos Cordetas”. El paper també inclou cinc noms, se suposa, els dels portants dels quatre nans (ACBP). Aquests nans eren uns de llogats per a l’ocasió (Baix Penedès: 1930). Uns de la vila, quatre, juntament amb una parella de gegants, no van estrenar-se fins poc més endavant, durant la Fira de Santa Teresa del mateix any.

Un rebut signat pel mateix “Cordetes” del 2 d’agost 1931 de 35 pessetes també. Aquest fa referència “per tocár la gralla dels gegants”, i amb ells els quatre nans, a la Festa Major del Vendrell aquell any (ACBP). Millor dit, signat per algú en nom seu, atès que el que ve a continuació assenyala que no en sabia.

Aquest altre rebut és sobre la commemoració del primer aniversari de la proclamació de la Segona República el 14 d’abril de 1932. Aquest, datat l’endemà, concreta la despesa de 20 pessetes per “la gralla les tocades de les comparses dels gegants i nans el dia 14 de Abril, Festa Nacional”. Josep Vallés va signar-lo “A prec i presencia de Josep Mercadé Torres, que no sap” (ACBP).

No queda clar, però, si els tres documents acabats de presentar confirmen que “Cordetes” actués en solitari. Les quantitats en dansa no quadren amb el catxé de l’època. Són massa diners per a un de sol. Potser “Cordetes” sí va obrar sol a la gralla, però acomboiat d’un timbaler, com col•legues contemporanis. A més, Pere Olivé Borrut, “Feliu”, va rebre també 20 pessetes “per el treball de donar les matinades amb los gegans el 14 de Abril” de 1932, suposadament en nom dels “Felius”, una colla sí admesa per tothom de referència (ACBP).

El testimoni de familiars seus, de tota manera, també coincideix en què “Cordetes” no feia colla amb ningú. Bé, també situant-lo als seus darrers temps d’actuació. Salvador Mercadé Bo, el seu nét, diversos cops ens havia rememorat la vivència d’haver fet el llevant de taula de “motu proprio” de l’avi el 1931 o 1932 a la Festa Major de Sant Pau Sant Pere de Ribes. L’avi sonava la gralla i els néts ballaven amb uns nans i després passaven la safata entre els curiosos. L’instrument de l’avi, també deia el nét, era una gralla senzilla, la seca, que més endavant sembla va acabar a les mans del graller vilanoví Salvador Musté Sanjuan, “Garrut”, una de les moltes que aquest darrer va adquirir i “fondre’s”.

Aquests nans, una parella, també assegurava el seu nét, pertanyien a l’avi. La circumstància que “Cordetes” acompanyés sovint els quatre nans del seu Vendrell natal aquells anys, estrenats feia poc, per Santa Teresa el 1930, planteja si va agenciar-se’ls per l’anada a Ribes. Aquesta incògnita potser la resoldria una fotografia de l’època de la col•lecció familiar del ribetà Xavier Miret Mestre que queda pendent de consultar. Aquest ens va manifestar fa molt de temps que hi apareixen uns “cabessuts”, com diuen a Ribes i comarca, fent el llevant que no són els del Redós de Sant Pere i Sant Pau de Sant Pere de Ribes, els que aleshores s’exhibien de manera oficial a la vila i també a la comarca.

Tot el fins ara exposat, però, no fa justícia a “Cordetes”. La visió vista fins ara només pot circumscriure als seus darrers anys d’activitat, doncs, havia seguit una línia més ambiciosa i plena abans. Així, va organitzar una colla amb tots els i uts, es recalca, la seva, la dels “Cordetes”, que, a més, no va defugir contractes de compromís, com per exemple un concert. Diversos documents ho constaten.

Pel vespre del dissabte 2 d’agost de 1919 va anunciar-se una audició de la colla de grallers del Vendrell del “Cordetes” davant l’estatge del Centre Català de Vilanova i la Geltrú, a la Rambla Principal, avui dia el Teatre Principal, s’entén dins la programació de Festa Major de l’entitat. La Festa Major d’estiu local esdevé el 5 d’agost: “Sabemos que esta noche [dissabte, 2 d’agost de 1919] frente al local del «Centre Catalá», darán un concierto los célebres «cordetes de Vendrell» con sus típicas «gralles»” (Diario de Villanueva y Geltrú: 1919. BMVB).

La colla, sobre el paper, sembla que va reeixir-ne. Una correspondència a la premsa catalanista de Barcelona, amiga dels promotors de l’esdeveniment, va parlar-ne: “Al davant del Centre Català, els tan celebrats grallers «Els Cordetas del Vendrell», hi varen donar un concert amb llurs típiques i característiques gralles, que fou sorollosament aplaudit” (La Veu de Catalunya: 1919. AHCB).

La notícia d’una altra actuació poc després, els dies 25, 26, 29 i 30 d’octubre i 1 i 2 de novembre de 1919 a les Fires de Reus, aporta més consistència a la trajectòria de “Cordetes”. La certesa que va restar alerta a les solucions musicals del moment. La seva colla va estructurar-se seguint la fórmula estrella de l’època: tres gralles, primera, segona i veu baixa, i dos tabals, primer i segon. A saber, una mena de “banda de butxaca” que assumia qualsevol papereta musical d’una festa major del territori. I també, arran d’això darrer, atent a les innovacions tècniques. Els grallers van adoptar gralles llargues, amb claus, per ampliar la tessitura, per avall de l’instrument, i així enriquir l’arranjament a tres veus dels temes en cartera. Els tabalers, tabals de llautó i amb les pells tensades amb femelles d’orelles que possibilitaven un so més concís.

La participació de la colla de “Cordetes” a Reus va generar la redacció de diversos documents comptables, rebuts, avui dia a l’abast dels investigadors, que ratifiquen les afirmacions darreres.

Un, datat aquell 2 de novembre, acredita que uns grallers del Vendrell que van acompanyar els gegants van rebre 350 pessetes, més la despesa de 14 pessetes de viatges. El document el signa Josep Martí, el responsable del bestiari local (ACBC).

Un altre, de Delfí Martí del Cafè Fortuny, plaça de Prim núm. 5, datat el 3 de novembre, la despesa de 26 pessetes “por varios servicios de personal grallas del Vendrell” (ACBC).

Un tercer, de la fonda de Ceferino Argany, plaça Boada núm. 1,  esdevé el més sucós. Aquest concreta el nom de la formació actuant, els “Cordetes”, el número dels seus components, cinc, i els dies d’actuació, poca broma, almenys set. Aquest paper diu: “Octubre 25 por 7 camas alquiladas por 8 dias á 3 pesetas cada 168 pesetas / Octubre 26 por 5 gralles Cordetes de comer á 7 pesetas cada 35 pesetas / Octubre 29 por 4 gralles Cordetes de senar 12 pesetas / Octubre 30 por 5 gralles Cordetes de comer 35 pesetas / Noviembre 1 por 17 Esbar Catala y 5 gralles 22 personas á 7 pesetas 154 pesetas / Noviembre 2 por 17 Esbar Catala y 5 gralles 22 personas á 7 pesetas 154 pesetas / Noviembre 3 por 17 almolzas á 1 pesetas cada 17 pesetas / total 575 pesetas” (ACBC).

Un altre, de 50 pessetes, del 2 de novembre, de Josep Martí, abans citat, també palesa la contractació d’un timbaler de Castellvell del Camp, a tocar de Reus, també per fer ballar els gegants. Qui, segons això, va poder sumar-se a la colla dels “Cordetes” aquell cop (ACBC). Aquest músic, possiblement, Josep Nolla Virgili, “Pep Timbales” o “Pepet de Castellvell”, timbaler (R. Solana Valls: 1987. B. Fontanals: 2010).

O no, doncs, un altre i últim rebut, del 3 de novembre, testimonia que Josep Cortès Girona, graller de Reus, l’ànima de la colla habitual dels gegants de Reus aquelles dècades, company de fatigues del timbaler “Pepet de Castellvell”, fa un moment citat, també va intervenir en l’afer dels grallers dels gegants aquell cop. Aquest va rebre 25 pessetes “para un viaje de buscar un grallé del cual dará cuenta detallada” (ACBC). Potser Cortès no va deixar passar l’oportunitat de tocar una vegada més pels gegants, tornant a fer colla amb “Pepet de Castellvell”.

El concurs de l’Orfeó Català la tarda de l’1 de novembre va traduir-se també en que un dels seus expedicionaris captés algunes instantànies de la jornada. Una d’elles mostra la comparsa de gegants municipals, hi apareixen els Vitxets i els Moros, desfilant al compàs d’una colla de grallers de cinc músics, tres grallers i dos tabalers. És clar, la colla del “Cordetes”. La placa és dipositada a l’Arxiu de l’Orfeó Català.

La fotografia també evidencia els instruments dels músics. Els timbals, un ja de llauna i tensat amb femelles amb orelles, i l’altre, encara l’antic de fusta tensat amb corda i cuirs. Les gralles, llargues. La postura dels grallers, acotant el cap endavant, delata el tipus de gralles. Les majors dimensions i pes de les gralles amb claus condiciona aquesta posició.

L’aplec de tres gralles llargues duu a entendre que sonaven a tres veus, primera, segona i baixa. La posició dels dits a la fotografia també. El primer per la dreta, mirant la fotografia, és el primera veu. Els arranjaments de les peces a l’època, molts cops encara avui dia, predisposen que el primera veu es mogui en els registres més aguts. A la pràctica, és qui destapa més forats a l’instrument. El segona veu sol anar una tercera per sota. Aquest tapa dos forats més que el primer. La baixa amalgama els sons anteriors movent-se pels registres més greus i encara tapa més forats.

La disponibilitat de dos tipus de timbals reporta que un sobresortia, el de llautó, i l’altre, el de fusta, l’acompassava per treure un so més fondo.

Cordetes1919 Reus

Xavier G. Cendra

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Reus, Vendrell i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.