Xató a Sant Gervasi i Sant Cristòfor

Una gasetilla a la premsa de Vilanova els primers dies de desembre de 1908 va lamentar l’esvaniment de la tradició dels veïns d’esbargir-se els diumenges a Sant Gervasi i Sant Cristòfor per trastocar-se els esquemes arran de la irrupció de la novetat de les sessions de cinema: “El furor cinematógrafico que hace tiempo invade nuestra villa, ha dejado, en las tardes de los domingo, las carreteras y caminos contiguos á la población, antes tan concurridos en la mayor tristeza. / No hay que buscar tampoco, en esas tardes apacibles, en San Gervasio ni en San Cristóbal, aquellas cuadrillas de hombres y mujeres que iban á comer el «xató» y la consabida tortilla en esos merenderos; todo se lo ha llevado el cine á quince céntimos./ Son los tiempos” (Diario de Villanueva y Geltrú: 1908. BMVB).

Sant Gervasi i Sant Cristòfor són els dos turons amb les corresponents ermites que emmarquen la platja de Vilanova i que antany ja esdevenien espais de lleure. Les jornades més assenyalades eren les de les seves festivitats, respectivament, Sant Gervasi, el diumenge proper al 19 de juny, i Sant Cristòfor, el 10 de juliol. Les ermites acollien les diverses celebracions religioses, i les placetes del davant els balls amb subhasta de coques. Els assistents s’escampaven pels voltants per menjar, divertir-se o relacionar-se. La primera projecció d’imatges en cinematògraf a Vilanova va succeir el 13 de febrer de 1897 al «Tívoli», a l’espai actual de la Casa d’Empara. La programació estable d’aquest divertiment a Vilanova va iniciar-se el març de 1902 al Teatre Principal.

Les línies, doncs, palesen la quotidianitat pretèrita a la població d’aquest tipus d’amanida no els dies de Carnestoltes, però sí en temps de fred, la gasetilla és del 2 de desembre, també de disponibilitat d’escarola, com va perviure i transcendir el xató amb tota la seva intensitat a les poblacions penedesenques costaneres. I també, la seva associació amb la ingesta de truites, “la consabida tortilla” es diu al text, tal com encara s’entén avui dia.

La vinculació pretèrita del xató a Vilanova amb el temps de Carnestoltes sorgeix en d’altres testimonis locals. Un text del 1931, per tant, molt abans d’esclatar la disputa absurda sobre la paternitat del xató, que evoca episodis de la Vilanova del vuit-cents va situar l’habitud del xató a redós de la comparsa dels boters, una pantomima documentada a hores d’ara a la població amb continuïtat fins el 1873 i revivificada puntualment el 1894: “Després de ballar per les places es reunien en algun cafè o botiga de boter, on berenaven, no poguent-hi faltar mai el típic xató” (Diario de Villanueva y Geltrú: 1931. BMVB). El sermó de Carnestoltes de la societat vilanovina Casino Artesà del 1903, que va passar revista a aquella edició de la celebració, també va mencionar el consum de consuetud del xató aquells dies a Vilanova: “¿Ahont es aquella comuna / per ‘n’a á desbotar la farda / y xató, de l’altra banda?” (ACGAF).
Xavier Güell

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Vilanova i la Geltrú i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.