L’Aplec de Sant Pau a Ribes

La localització de noves referències m’ha dut a refer un text publicat el 21 de gener de 2012.

Sant Pere de Ribes celebra festa major el 25 de gener, diada de la Conversió de Sant Pau. La cita també va ser coneguda com l’Aplec de Sant Pau fins la segona meitat del segle XIX per atreure a multitud d’habitants de les poblacions del voltant, de la comarca natural, delerosos de divertir-se i relacionar-se.

Els comptes del Batlle de Vilanova i la Geltrú, a l’època els papers del Batlle de la Universitat de la Vilanova de Cubelles i la Geltrú, de Vilanova i Geltrú o Vilanova i la Geltrú, en presenta notícies ja a la primera meitat del segle XVIII, les primeres a hores d’ara. La documentació de l’ermita ja al segle XV, de tota manera, fa pressuposar la seva celebració en dates anteriors.

La comptabilitat del Batlle de Vilanova conté el capítol de despeses d’ordre i seguretat pública, entre elles, les derivades del trànsit de veïns i forasters a cites tant a punts del terme municipal com del voltant. En aquest sentit, figuren diversos apunts per la prevenció d’incidents en ocasió de l’anada a l’ermita de Sant Pau a Sant Pere de Ribes el dia de la seva diada gran, el 25 de gener. La gernació de tant volum gent suscitava la mobilització d’una ronda des de Vilanova per mirar de garantir l’ordre a les rutes d’anada i, se suposa, també al lloc en qüestió. Això manifesta de retruc, és clar, l’organització de la cita i el seu èxit ja aquell temps.

La primera referència és del 1740. Aquesta assenyala inequívocament el lloc de la trobada, el motiu que la motivava, la Festa Major, la procedència dels assistents i el volum ingent d’aquests: “a vintisinch de dit mes de Jane de dit any quaranta dia de Sant Pau Festa Major de Ribas ahont sí y fa Gran aplech de gent de difarents Poblas los quals van a la armita de dit Sant pera rondar lo terma y camins ab quatre fadrins y cavalcadura tot lo dia y part de la nit a gastat per dits fadrins y cavalcadura una lliura nou sous” (ACGAF).

Dues anotacions posteriors també al•ludeixen a la diada. El 25 de gener de 1768 van destinar-se 2 lliures, 14 sous i 8 diners “per ferse un aplech a una hermita de Sant Pau distant una hora y mitja per Cavalcadura y fadrins … 2 lliures 14 sous 8 diners” (ACGAF). Un apunt de pocs anys endavant, del 25 de gener de 1775, precisa quina era aquesta ermita a una hora i mitja de Vilanova. Aleshores van gastar-se 1 lliura, 16 sous i 10 diners “per haver rondat per lo terme ab los fadrins per un aplech que fa en una hermita de Sant Pau de ribas distant mes de una hora de la vila” (ACGAF).

La comptabilitat del Batlle de Vilanova conté d’altres anotacions d’una festa gran en una ermita dedicada a Sant Pau durant el segle XVIII, alguna d’elles anteriors al 1740. La familiaritat de la citació de l’ermita, s’omet la seva geografia, fa suposar que no es refereixen a l’ermita de Sant Pau de Ribes, sinó a la del coll de Gallifa, a tocar del nucli de Cubelles, una altra cita que va reunir a vilanovins durant el segle XVIII. Cal recordar els vincles històrics entre Cubelles i Vilanova, l’antiga Vilanova de Cubelles.

Als comptes del Batlle de Vilanova va anotar-se el 1723: “á vint y sinch de dit [gener] dia de Sanct Pau per rondar lo terma ab fadrí y cavalcadura … 8 sous” (ACGAF). El 1724: “á 25 de dit [gener] de 1724 día de Sanct Pau per rondar lo terme ab 2 fadrins y cavalcadura per ferse molta plech de Gent en la ermita de dit Sanct ha fet de gasto per dins fadrins y cavalcadura … 12 sous” (ACGAF). El 1732: “á vint y sinch de dit [gener] dia de Sanct Pau per rondar lo terma ab fadri y cavalcadura he gastat per dit fadri y cavalcadura set sous” i “dit die [25 de fener de 1732] per rondar la vila a la nit ab tres fadrins he gastat per dits fadrins tres sous” (ACGAF). El 1763: “dia vint y cinch de Janer mil setcents seixanta y tres dia de Sant Pau per haver rondat lo terme ab quatre fadrins tot lo dia per raho de un aplech ques fa en una hermita de Sant Pau per lo gasto de cavalcadura y fadrins dos lliuras quatre sous y dos” (ACGAF).

L’aparició de premsa a la comarca a mitjans del segle XIX, a Vilanova i la Geltrú a partir del 1850, aporta notícies de les bases i de la continuïtat en el temps de la celebració a l’ermita de Sant Pau de Sant Pere de Ribes. La trobada s’estructurava d’acord a les formes d’organització i mobilització social en períodes preindustrials.

Un breu del 1858 al Diario de Villanueva y Geltrú constata la vigència de la trobada a la comarca. La presència de vilanovins destacava malgrat que molts d’ells també acudien a la capella a Solers, a mig camí de Vilanova i Ribes, Sant Pau xic, també dedicada al sant barbut, més propera geogràficament: “Muchas fueron ayer [25 de gener] las personas de nuestra poblacion que insiguiendo general costumbre en semejante dia y aprovechando lo templado y apacible de la temperatura, acudieron á la romeria que se celebra en la ermita de San Pablo de Ribas y á la semi de San Pablo de Solés. A este último punto concurrieron villanoveses casi exclusivamente, pero al primero Villanoveses, Suburenses, Ribatanes y Cañellenses” (Diario de Villanueva y Geltrú: 1858. BMVB).

La disjuntiva dels vilanovins de triar entre anar a Sant Pau o Sant Pau xic el 25 de gener apareix referenciada algun cop més durant el vuitcents. Una d’elles el 1888: “Aprovechando el magnífico día de ayer –como pocos años se observa– fueron en gran número los vecinos de esta localidad que se trasladaron en distintos vehículos y pedibus andando, al vecino pueblo de San Pedro de Ribas, al objeto de disfrutar de las fiestas religiosas y profanas, con motivo de la festividad de la conversión de San Pablo Apóstol. / También fueron muchas las personas que se dirigieron á la vecina heredad que posee D. Casimiro Girona [Agrafel], conocida por Masía de Solés, habiendo sido muy visitada la magnífica capilla-oratori, en cuyo altar se venera la imagen de San Pablo, conocida, según tradición popular, con la denominación de San Pau Xich” (Diario de Villanueva y Geltrú: 1888. BMVB).

La reunió de tanta gent de punts diversos de la comarca en diades del perfil de la de Sant Pau no ha sorprendre. La població les esperava amb expectació necessitada de trencar el constrenyiment de la rutina diària. En lògica, els assistents havien de provenir d’indrets en què l’anada i la tornada no els suposés massa trastorn. La durada, tot plegat, unes quatre hores a peu, com a molt. La premsa vuitcentista de Vilanova també presenta el pes dels mitjans de transport de l’època per establir el radi d’influència geogràfic: “Hasta muy entrada la noche estuvo llegando gente de la romería á la Ermita de San Pablo, de Rivas. Estuvieron allí la mayoría de nuestros paisanos, y en tartanas, caballerias y borricalmente montados, o bien «pedibus andando», infinidad de prójimos y prójimas fueron á buscar y hallaron algunas horas de solaz en la concurrida romeria. Es escusado consignar que, como todos los años, el artículo zanahoria [per a les bèsties] fue el que en mayor cantidad se presentó allí al consumo” (Diario de Villanueva y Geltrú: 1859. BMVB).

El seu transcurs es disposava com una jornada campestre, acomboiada d’un programa d’actes que tant tocava les tecles religioses com les profanes. L’Ofici de festa major al matí a l’ermita. Els balls amb subhastes de coques a la tarda a la plaça del davant. Amb el menjar també calia pensar. Al migdia, la gent dinava escampada pels voltants. La premsa vuitcentista de Vilanova també va resumir-ho: “Aunque a medida que pasan los años, la gente se muestran más reacia á salir de Villanueva con el fin de pasar un día de campo y visitar de paso, lugares piadosos y también de jolgorio, son bastantes las personas que este año han continuado tan antigua costumbre, desplazándose á San Pedro de Ribas y á la antedicha ermita, donde, con morcilla o sin morcilla, han pasado una jornada agradable” (Diario de Villanueva y Geltrú: 1854. BMVB).

L’organització de la programació, és clar, requeria la inversió d’uns diners. En un principi, per costejar les despeses de l’Ofici. El sacerdot, l’orador sagrat que lloava les virtuts del sant patró, els escolans, la cera i els músics. Aquests darrers, els mateixos que animaven les ballades a la tarda, un acte també principal que, alhora, finançava la festa.

La subhasta de balls i coques a la tarda a la plaça de l’ermita proporcionava els cabals necessaris. Les coques havien estat beneïdes al matí a l’Ofici. L’incentiu de l’encant girava en què qui se l’enduia triava la noia amb qui ballar. A canvi li oferia la coca. Aquesta fórmula, doncs, afavoria les relacions socials en un temps en què els canals estaven molt encotillats. Els balls a les festes aplanaven les relacions entre els joves. Sense establir compromisos o ferir susceptibilitats. Lesionar l’honorabilitat de les noies. Tothom els presenciava i hi participava. Tothom més o menys es coneixia i hi podia iniciar coneixences o estrènyer-les. Grans i petits. Casats i solters. Veïns i forasters.

L’obtenció de la coca també proporcionava prestigi social. La festa és temps de lluïment. D’afirmació del lloc de cadascú a la societat. Al ballador, per exterioritzar el seu potencial econòmic o les seves habilitats de dansa. A la balladora, per poder presumir d’ésser sol•licitada.

Les notícies més reculades dels músics contractats assenyalen el concurs de formacions reputades de Vilanova i la Geltrú. La solvència de les seves capelles de música parroquials va traduir-se en què no els faltés feina arreu. La festa també comporta negoci. Al costat dels que hi gaudeixen, n’hi ha d’altres que treballen per garantir-hi la gresca. Entre ells els músics, a qui la festa els resulta un temps de treball per excel•lència. Al 1856 va concorre-hi la formació de Jaume Puig Torrents, també mestre de la capella de música de la parròquia de Santa Maria de la Geltrú, segons també informa el Diario de Villanueva y Geltrú. Aleshores el programa d’actes també va abastar una sessió de ball al vespre a la vila tal com ocorria a l’època: “ROMERIA.- Háceme hoy buen número de habitantes de Villanueva y Sitges, con objeto de visitar la ermita de San Pablo en la vecina villa de Ribas, en celebridad de la fiesta que hoy celebra la iglesia. La orquesta de nuestro paisano D. Jaime Puig asiste á esta funcion, y creemos está tambien encargada de tocar en el baile que por la noche se dará en la citada villa” (Diario de Villanueva y Geltrú: 1856. BMVB).

La Festa Major a llaor de Sant Pau a Ribes ha sobreviscut el pas del temps. Aquesta, però, “ha anat evolucionant, adaptant-se a les necessitats i voluntats de cada temps, incorporant nous escenaris, nous actes”, entre d’altres motius, per perdre poder de convocatòria durant la segona meitat del segle XIX, com Pere Coll Milà ha exposat exquisidament (P. Coll: 2012).

L’increment de l’activitat industrial a la comarca va dificultar l’assistència, fins aleshores de consuetud, de molta gent, sobretot, dels treballadors fabrils de les poblacions del voltant de Ribes. Els seus calendaris laborals no van conciliar continuar fent festa cada 25 de gener.

Així, la diada va restar relegada majoritàriament a l’àmbit local, al gaudi dels ribetans d’aleshores ençà. Qui també van acabar canviant d’hàbits per renunciar de passar tot el dia al camp per preferir el dinar de festa major còmodament a casa com els “senyors”. La conformació de la societat burgesa durant el vuit-cents va dur que les festes acabessin “civilitzant-se”.

D’altra banda, la composició dels seguicis d’anada i baixada de l’ermita de Sant Pau són els instants que singularitzen la festa avui dia arran l’esvaniment de passades campestres similars arreu del país. La continuïtat de la celebració de l’Ofici religiós de la Festa Major a l’ermita i la necessitat de conduir-hi protocol•làriament les autoritats i, després, retornar-les a la vila, fa entendre-hi l’organització d’aquestes comitives amb els elements materials i mentals d’una desfilada de festa major del territori, de fet, com ja deu ocorre-hi des d’antany. Entre els elements materials, és clar, els exercicis de seguicis. Entre els mentals, l’escenificació de l’acceptació de l’ordre establert per part de la comunitat, un peatge a que els actors de les comparses se sotmetien antany per les recompenses materials que obtenien a canvi.

Així, unes comparses de seguicis de festa major ja són esmentades a Sant Pau el 1862 també segons una gasetilla del Diario de Villanueva y Geltrú. A banda també el paper dels músics de Vilanova i la Geltrú, Jaume Puig Torrents, citat una mica enrere. En aquella ocasió, els intèrprets provenien almenys també de Vilanova i la Geltrú, ben segur, per identificar-se amb la festa com tants dels seus conciutadans i, alhora, atrets per la possibilitat de fer-hi caixa per la reunió de tanta gent: “La romería que con motivo de la fiesta de S. Pablo tiene lugar mañana en el vecino pueblo de Rivas promete este año ser concurridísima, atendidos los preparativos que se hacen. Se nos ha dicho que concurrirán algunos bailes populares de nuestra fiesta mayor [de Vilanova i la Geltrú], y que, en los divinos oficios, se cantará la tan justamente celebrada misa pastoril de nuestro apreciable compatricio D. Jaime Puig y Torrents” (Diario de Villanueva y Geltrú: 1862. BMVB).

Xavier Güell

P.D.: A cadascú el que li pertoca. Fa quasi vint anys ja vaig divulgar algunes de les referències documentals del Diario de Villanueva y Geltrú a que he recorregut (X. Güell Cendra: ‘Lligams del Ball de Bastons de Sant Pere de Ribes amb Reus’, La Porra, Agrupació de Balls Populars de Vilanova i la Geltrú, Vilanova i la Geltrú, gener de 1996, pp. 5-9). La circumstància que algú obviés la meva feina de recerca poc més endavant, com l’al•ludit practica almenys en la meva persona, i que les línies d’aquest darrer hagin gaudit de més publicitat a Sant Pere de Ribes (J. Cuscó Clarasó: Les músiques de la festa, Separata de la Festa Major de Sant Pau, Ajuntament de Sant Pere de Ribes, Sant Pere de Ribes, 1999) han propiciat que el meu nom no aparegui i sí el d’aquest darrer a les citacions del treball de Pere Coll Milà (P. Coll Milà: La Baixada de Sant Pau. Apunts històrics, Separata de la Festa Major de Sant Pau, Ajuntament de Sant Pere de Ribes, Sant Pere de Ribes, 2011), i també, que algun error meu de transcripció al meu treball del 1996 es repeteixi al dels dos altres autors esmentats que, seguint camins diferents, s’han refiat d’allò escrit per mi.
Publicat a: https://balldexiquetsdevalls.wordpress.com el 15 de març de 2015. Revisió del treball publicat a: https://balldexiquetsdevalls.wordpress.com el 21 de gener de 2012.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Sant Pere de Ribes i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.