El Concurs de Gralles de 1936

La Casa del Penedès de Barcelona, que aplegava a penedesencs veïns de Barcelona, va dur a terme la seva Segona Festa Major Penedesenca – Diada de les Comarques el 14 de juny de 1936 al Poble Espanyol de Montjuïc de Barcelona, com un any enrere, sota el patronatge de la Junta de Museus de Catalunya –qui tenia cura de l’indret que acollia l’esdeveniment– i la Federació Comarcal de Catalunya –l’entitat que arrecerava l’associació penedesenca i d’altres del seu perfil–.

D’entre els actes ideats per a l’ocasió destaca l’organització de tres concursos de manifestacions tradicionals al Penedès: el «Casa del Penedès» de Castells, el «Generalitat» de Ball de Bastons i el «Pau Casals» de Gralles. Aquest darrer, és clar, va honorar la figura del músic vendrellenc Pau Casals Defilló, de qui era pública la seva estima i coneixement dels acompanyants musicals imprescindibles dels Castells, una altra de les passions del músic vendrellenc.

El Concurs de Gralles va desenvolupar-se al matí, dels tres va ésser el primer a ocorre, després d’unes matinades a càrrec de cinc colles de grallers, les cinc que van concursar; la passada de tres colles de Ball de Bastons –els Vells de Sitges, Nous de Sitges i Gelida–, la Moixiganga de Sitges i dues colles castelleres –els Nens del Vendrell i els Mirons, també del Vendrell–; i la representació d’unes noces de muntanya, sota la direcció del folklorista Joan Amades Gelats. Totes les manifestacions festives presents van participar a l’espectacle darrer.

El programa de mà de la diada conté les bases del Concurs de Gralles: “Reunides les COBLES DE GRALLERS assistents a la Festa pendran part al Concurs Pau Casals, de Gralles sota les següents bases: 1ª: Ordre d’execució de cada colla prèviament sortejat. 2ª: Execució de tres peces obligatòries i una de lliure elecció. 3ª: S’executaran tres peces obligatòries: les MATINADES, el TOC DE PROCESSÓ i una TOCADA DE CASTELL. 4ª: Les «matinades» i el «toc de processó» seran executats tot caminant; la «tocada del castell», junt al castell que aixecaran els castellers; i la peça de lliure elecció, els grallers asseguts davant del jurat. 5ª: Podran prendre-hi part la colla de grallers composta d’un mínimum de dues gralles i un timbal i, en igualtat de circumstàncies, seran preferits els executants amb gralla seca o de forats. / Hom competirà una COPA, DIPLOMA I PREMIS EN METAL•LIC. / El JURAT estarà integrat pels senyors: Pau Casals, Enric Morera, Antoni Català, Robert Gerhard i Eduard Toldrà” (ANC).

Les colles participants, doncs, havien d’interpretar quatre temes, tres d’obligatoris i un de lliure. La convocatòria va prioritzar la descoberta de les maneres dels grallers en el seu àmbit funcional més habitual, l’acompanyament d’exercicis de seguicis festius, els Castells per ser més concrets. Les mostres de virtuosisme van quedar relegades al quart tema, el de lliure elecció. Els tres temes obligatoris eren tres de funcionals, ineludibles en el repertori d’una colla de grallers per acompassar una jornada castellera. Les “Matinades”, que sonen a primera hora del dia arreu d’una població per avisar de l’inici d’una jornada de festa major o castellera. El “Tomb de la Processó”, la melodia respectuosa que acompanya la desfilada d’una colla castellera la tarda de festa major a la processó. I el “Toc de Castells”, que pauta l’alçada d’una construcció. Els grallers no només les havien de tocar, sinó que havien de reproduir la situació en què estan pensades perquè el jurat acabés de comprovar les seves qualitats interpretatives. Les “Matinades” i el “Tomb de la Processó”, caminant, com si participessin en el seguici respectiu de festa major. El “Toc de Castells”, acomboiant l’enlairament d’un Castell; es recorda que hi eren presents els Nens del Vendrell i els Mirons, també del Vendrell. Les bases també van regular el número d’integrants i els instruments de les colles. Aquí va prevaler el criteri defensat entre la intel•lectualitat del Penedès, entre ells, del mateix Pau Casals Defilló, a qui es dedicava el Concurs. El punt va establir que havien d’integrar-les dos grallers –un primera i un segona veu– i un tabaler com a mínim, la fórmula entesa com clàssica al Penedès, i que s’afavorien les que empraven instruments secs, el model primigeni, sense claus, no l’evolucionat amb claus. La identitat dels components del jurat també va determinar-se, tots músics de renom, la majoria del Penedès, i coneixedors de les tradicions del país. El mateix Pau Casals Defilló, del Vendrell; Enric Morera Viura, de Barcelona; Antoni Català Vidal, de Sitges; Robert Gerhard Ottenwaelder, de Valls; i Eduard Toldrà Soler, de Vilanova i la Geltrú.

La premsa va ressenyar l’esdeveniment. Totes les publicacions, en català o castellà, contenen unes línies, la primera el Full Oficial del Dilluns de Barcelona en català, que devia facilitar-los-hi la comissió organitzadora: “Organitzada per la Casa del Penedès, i sota el patronatge artístic de la Junta de Museus de Catalunya i de la Federació Comarcal de Catalunya, ahir, al Poble Espanyol de Montjuïc, se celebrà la Segona Festa major Penedesenca, dita Diada de les Comarques. / Els diversos actes que formaven el magnífic programa assoliren un gran èxit, palesant-se la bellesa i l’interès que tenen algunes de les més típiques i antigues manifestacions del folklore de les comarques penedesenques. / El públic hi afluí d’una manera extraordinària en els actes del matí, i si bé els de la tarda es veieren força concorreguts s’observà una retracció per part del públic, degut a l’amenaça de pluja, la qual, a última hora de la tarda, malmeté els darrers actes de la diada. / Al matí hi hagué repic de campanes, tronades, matinades, la celebració d’unes noces típiques de muntanya, amb els consegüents balls, actes d’honor als nuvis, concurs de gralles, gran desfilada, balls de bastons, etc. / A la tarda es verificà el recorregut cercavila i el gran festival de balls penedesencs. Després es portaren a cap el Concurs Casa del Penedès, de Castells, i el de la Generalitat, de Ball de Bastons. / El Jurat, format pels senyors Enric Morera, Antoni Català, Robert Gerhard, Eduard Toldrà, Joan Amades, Joan Ferret, Francesc Pujols, Marià Roig i Josep Maria Puig i Roig, va emetre els següents veredictes. / Concurs de gralles: Primer premi, a la gralla Romeies de Viloví; segon premi, als Bastons de Sant Vicenç de Calders, i els altres premis repartits a les gralles Romeies del Vendrell, Catarí del Vendrell i Felius del Vendrell” (Full Oficial del Dilluns de Barcelona: 1936. AHCB. Unes línies similars a: La Publicitat: 1936. AHCB. La Rambla: 1936. AHCB. Última Hora: 1936. AHCB).

Les publicacions que van inserir aquest text al castellà van esmentar la relació de colles participants així: “Primer premio a la «gralla Romeies de Viloví»; segundo premio, los bastones de San Vicente de Calders, y los otros premios repartidos a la «grallas Romeies del Vendrell», Catarí del Vendrell y Felius del Vendrell” (La Vanguardia: 1936. AHCB) […] “a los bastoneros de Sant Vicente de Calders” (El Día Gráfico: 1936. AHCB. La Noche: 1936. AHCB).

Al Vendrell, cap de la comarca d’on eren la majoria de grallers participants, també va parlar-se del Concurs: “Diumenge passat va celebrarse al Poble Espanyol la segona Festa Major del Penedès a Barcelona. Fou una festa plena d’emocions comarcanes i durant la mateixa s’hi celebraren diferents concursos, entre ells un de gralles i altre de castellers. Del comportament dels castellers trobarà el lector en altre lloc del present número una complerta ressenya: del de gralles guanyà el primer premi els Romeies, de Viloví i a seguit i per ordre, els següents; Astons, de Sant Vicens de Calders, Romeies, Catarins i Felius de la nostra vila” (El Baix Penedès: 1936. AHCB).

Cinc colles, doncs, van concursar. Els “Romees” de Vilobí del Penedès van endur-se el triomf. La formació era integrada per Josep Nin Mañé, de “Ca la Noia”, graller de Sant Jaume dels Domenys; Sebastià Sendrós Fontanals, “Ros de les Cabanyes” o “Titot”, graller de les Cabanyes del Penedès; i Ventura Almirall Puig, “Tabola”, timbaler de Vilobí del Penedès. La copa que se’ls va lliurar la guardava el primer, Josep Nin Mañé. La colla va adoptar la denominació “Romees” per servir-se de la fama incontestable dels mítics “Romees” Vendrell a partir que Sebastià Sendrós Fontanals va formar-me part el 1930. La formació també va reproduir la seva fórmula: dues gralles seques i un timbal (B. Fontanals: 2010).

Els “Romees” de Vilobí van presumir d’aleshores ençà d’haver-se endut el primer premi. Així va anunciar-se la seva participació desinteressada a la cercavila per recaptar fons per al País Basc el diumenge 27 de juny de 1937 a Barcelona i organitzada pel Comitè Central de Socors Roig Internacional. La Guerra Civil havia esclatat l’any anterior i el País Basc es trobava assetjat per tropes insurgents: “en la qual prendran part el notable ball de bastons conegut per Bastoners Joves de Sitges, i els grallers del Vendrell [sic], guanyadors del primer premi de l’últim concurs celebrat al Poble Espanyol, i els quals s’han ofert graciosament a prendre part en el dit acte” (La Publicitat: 1937. AHCB).

Els “Astons” del Vendrell van quedar en segon lloc. Els “Bastons” i, en castellà, els “Bastones” o “Bastoneros”, a la premsa de Barcelona. El desconeixement del renom i la seva similitud amb el mot “bastons” van conduir a la confusió. Els seus integrants eren Josep Mestre Mestre, “Carnisser de Roda”, primera gralla, de Roda de Berà; Isidre Borrut Colla, segona gralla, de Sant Vicenç de Calders; Josep Mercader Ramon, “Astor”, gralla baixa i qui donava nom a la formació, del Vendrell; i Pau Mercadé Valls, “Salvet”, timbaler, de Torredembarra (B. Fontanals: 2010).

Que sonessin gralles amb claus per maximitzar l’arranjament dels temes a tres veus –també va especialitzar-se en les sessions de ball i concerts– i també, la seva qualitat –se l’ha considerat una de les millors colles de tots els temps– fan pensar que els va penalitzar el seu ús de gralles llargues. Dit d’una altra, que potser es van merèixer també el primer premi.

Uns altres “Romees”, aquest del Vendrell i que també aplega dues gralles curtes i un timbaler, van obtenir el tercer lloc. La seva denominació “Romees” obeeix a que un dels seus integrants, Josep Mañé Torrens, “Gros de Llorenç”, també va incorporar-se als mítics “Romees” del Vendrell el 1930, com Sebastià Sendrós Fontanals, “Ros de les Cabanyes” o “Titot”, abans citat. N’eren els seus components: Francesc Castellví Romeu, “Pelegrí”, primera gralla, de Bellvei del Penedès; Josep Mañé Torrens, “Gros de Llorenç”, segona gralla, de Llorenç del Penedès; i Salvador Castellví Romeu, “Pelegrí”, timbaler, de Llorenç del Penedès i germà del primera gralla (B. Fontanals: 2010).

El quart lloc va adjudicar-se als “Catarins” del Vendrell. La identitat dels seus components ha generat molts dubtes. El vendrellenc Salvador Arroyo Julivert ha considerat que deu el nom per citar-se els seus integrants a la taverna, al Vendrell, de Pau Mercadé Sanabra, “Caterí”, del Vendrell, fill del graller Isidre Mercadé Vidal, “Isidre Caterí”, del Vendrell (S. Arroyo: 1994). Unes fotografies de la Segona Festa Major Penedesenca aclareixen que va reunir a dos grallers, ambdós esquerrans i amb gralles de claus. Isidre Guixens Mañé, “Arlà”, de Sant Vicenç de Calders, o “de Sabadell”, per establir-se a Sabadell, primera gralla; Josep Amorós Marrugat, “Ros de l’Arboç”, graller segon, de Castellet però veí de l’Arboç d’ençà de casar-se, gralla llarga; i Joan Sans Sonet, “Janet de l’Aleix”, timbaler, de la Bisbal del Penedès. A Montjuïc també van acompanyar l’escenificació del casament de muntanya (ANC. B. Fontanals: 2010).

Els “Felius” del Vendrell van ocupar la cinquena i última posició. Aquesta colla també aplegava a tres grallers a tres veus i amb gralles llargues. Macari Domingo Tort, primera gralla, del Vendrell; Carles Mañé Jané, “Arlà”, segona gralla, del Vendrell; Pere Olivé Borrut, “Feliu”, gralla baixa, del Vendrell; i Joan Olivé Borrut, “Feliu”, timbaler, germà de l’anterior, del Vendrell (B. Fontanals: 2010).

Les cròniques també revelen qui va actuar de Jurat al final. Entre ell, no el vendrellenc Pau Casals Defilló al final.

El Jurat sí va integrar-lo algunes de les personalitats anunciades. Els músics Enric Morera Viura (Barcelona, 1865 – Barcelona, 1942), Antoni Català Vidal (Sitges, 1891 – Sitges, 1978), Robert Gerhard Ottenwaelder (Valls, 1896 – Cambridge, Anglaterra, 1970) i Eduard Toldrà Soler (Vilanova i la Geltrú, 1895 – Barcelona, 1962). A més, van sumar-s’hi d’altres intel•lectuals i dirigents de l’associació organitzadora de la Festa. Joan Amades Gelats (Barcelona, 1890 – Barcelona, 1959), folklorista; Francesc Pujols Morgades (Barcelona, 1882 – Martorell, 1962), filòsof; Marià Roig Roqué (Haro, Rioja, 1872 – Barcelona, 1940) amb forts vincles a Vilafranca del Penedès i Vallbona d’Anoia; Joan Ferret Navarro (1888, El Vendrell – Mèxic DF, 1956), President de la Casa del Penedès; i Josep Maria Puig Roig (Sant Pere de Ribes), Vocal al Consell Central de La Casa del Penedès.

Xavier Güell

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Barcelona, Sant Pere de Ribes i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.