Vilafranca del Penedès, 1866

El 1866 no van faltar Castells a la Festa Major de Vilafranca del Penedès de la mà dels habituals Xiquets de Valls. Així, el programa d’actes, transcrit a diverses publicacions d’arreu del territori, va anunciar la seva participació, entre la d’altres exercicis del territori, els tres dies de consuetud a la festa, el 29, 30 i 31 d’agost: “saliendo á recorrer las calles los «chiquets de Valls» y las danzas de diablos, pastoralas, gitanos, bastoneros y mogiganga y los gigantes, caballitos y drach, etc.” (Diario de Villanueva y Geltrú: 1866. BMVB. Diario de Barcelona: 1866. AHCB. Diario de Reus: 1866. ACBC).

La presència a la festa de Manuel Gasset Mercader, l’aleshores Capità General de Catalunya i amb lligams estrets amb Vilafranca del Penedès ja des de la seva etapa de Cadet i, sobretot, per comandar la guarnició local durant els anys de la Segona Guerra Carlina, va afavorir la publicació d’algunes cròniques que van tocar el tema d’alguna manera, de puntetes com la majoria de vegades a l’època.

Unes primeres línies van assenyalar la salutació dels castellers i de la resta d’actors festius a l’honorable militar. Tots els actors participants, és clar, van avenir-se a honorar-lo, entre d’altres raons, per esperar-hi les recompenses materials de consuetud antany: “Desde su llegada hasta á las once de la noche [del dia 29 d’agost] en que S.E. [el Capità General Manuel Gasset Mercader] y demás familia [l’esposa i les tres filles] concurrió á los lucidos fuegos artificiales, se presentaron sucesivamente en la puerta de su casa morada [la residència de Ramon Olivella] los chiquets de Valls, distintas comparsas de bailes del país y la música de la poblacion y coro del Panadés, que dieron una brillante serenata á S.E.” (Diario de Barcelona: 1866. AHCB).

Unes altres van ressaltar la participació excepcional d’un avi al cinquè pis d’un “Castell de valencians”. El gasetiller va recorre a l’arcaisme “valencians” encara vigent aquells anys: “En la fiestas mayor de esta última citada población un anciano de 85 años tomó parte en la formación de un llamado «Castell de valencians», subiendo hasta el quinto piso del mismo. Robustez y buen humor nos parece que no le habrán de faltar al tal sugeto” (Diario de Villanueva y Geltrú: 1866. BMVB. Transcrit a: Diario de Barcelona: 1866. AHCB).

La identificació del pis cinquè amb el de quints i la no citació d’algun ensurt, una llenya, poden insinuar-hi la consecució almenys del sostre de vuit pisos, registre factible aquell temps. Però no és menys cert que poden extreure’s d’altres suposicions. Ves a saber els coneixements castellers del gasetiller, a l’època els cronistes no n’anaven sobrats, més aviat n’anaven curts, per no dir que eren uns ignorants, i què es va comptar, si, literalment, el cinquè pis d’un castell (per exemple, en un Castell de set es parlaria dels dosos) i no necessàriament a partir del pis a terra.

Xavier Güell

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en castells, Vilafranca del Penedès i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.