Vilafranca del Penedès, 1844

Vilafranca del Penedès també va fer lloc als Castells el 1844 els dies de la seva Festa Major. Una correspondència a la premsa de Madrid va assenyalar la presència d’una colla castellera, de Valls és clar, entre d’altres manifestacions de seguicis d’habitud; els Gegants, el Drac, l’Àliga, i els Balls de Pastorets, Moixiganga (dues colles), de Dames i Vells i dels Set Pecats Capitals (una al•legoria de la lluita entre el bé i el mal). Els Castells se citen sota la veu “Ball de Valencians”, en voga aquell temps, i se sobreentén que tan sols va intervenir-hi una formació. La singularitat d’haver una comparsa duplicada, el cas de la Moixiganga, també va recalcar-se: “Con efecto, días antes del 30 de agosto en que se celebra su fiesta mayor, ya comparecen gran multitud de forasteros de las cuatro provincias del antiguo principado. / La vigilia del santo, el armonioso clamoreo de las sonorísimas campanas, nos está diciendo desde el Ave María; mañana es san Felix, inclitísmo patrono de esta católica vila. / A la dulcísimo melodía del campaneo corresponde la afectuosa salutación del agradecido pueblo que como por devoto instinto corresponde en mil puntos prorrumpiendo con un dulcísimo «viva san Felix». A las dos de la tarde ya empieza la fiesta con la salida de dos hermosos jigantes, dragon, aguila y demas antigüedades que nos renuevan los felices dias de nuestros abuelos en que todo era dicha, ventura, paz, fraternidad y union. / Multitud de divertidos bailes de valencianos pastorcillos, de duplicada mojiganga, damas y viejos, del llamado Pecados mortales, recorrieron las calles convidando anticipadamente al vecindario á participar de tan pomposa fiesta” (El Católico: 1844. BNE).

Els comptes dels organitzadors del programa oficial, els Administradors de Sant Fèlix, també insinuen el concurs d’una sola colla castellera. Quaranta duros, el catxé aquells anys per actuar a Vilafranca del Penedès, van destinar-se en singular “per lo vall de valencians” (A. Ribas: 1999).

Una ressenya de la celebració inclosa en aquesta mateixa documentació, El Llibre de l’Administració del patró de Vilafranca del Penedès, de 1778 a 1878, també destapen el sostre casteller assolit. Aquell Ball de Valencians va reeixir amb “lo castell de vuit” que a diferència del que s’afirma ja s’havia vist en edicions anteriors, almenys el 1841 i 1842 com també recull el Llibre dels Administradors de Sant Fèlix: “Seria cansar al lector lo referir lo dels tres anys anteriors puix que se féu en un tot igual a ells, solament y agué de particular que se tragué lo ball de Serrallonga y en son lloc y posà lo vall dels set pecats mortals, acompanyat de sas virtuts, y hagué dos muxigangas, una de menestrals y una altre de pagesos, y sobretot y hagué lo vall de valencians que se esmerà de tal modo que sorprengué als espectadors per haber fet cosas que may se habian vist en lo decurs dels anys pasats con són entre altres lo castell de vuit” (A. Ribas: 1999).

Xavier Güell

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en castells, Vilafranca del Penedès i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.