Sant Gervasi de Cassoles, 1900

En els inicis del segle XX, l’Església va promoure les coronacions canòniques per combatre l’ascensió d’ideologies socials oposades: el socialisme, l’anarquisme, l’ateisme i el racionalisme. L’escenari, a més, va sumar un component addicional a Catalunya. Aleshores, el país es trobava en un període àlgid d’assentament del seu corpus identitari nacional amb els credos catòlic i conservador en un lloc preferent. Les advocacions de sants i verges van esdevenir instruments de cohesió i símbol de la pàtria somniada.

En aquesta línia, el Bisbe Josep Morgades Gili va presidir la Coronació Canònica de la Mare de Déu de la Bonanova el 8 de setembre de 1900 a Sant Gervasi de Cassoles (Barcelona) i que es va fer coincidir amb la Festa Major del nucli. La Parròquia de Sant Gervasi estava dedicada d’antany als sants màrtirs Gervasi i Protasi, però també ja s’hi venerava d’antic a la Mare de Déu de la Bonanova, la denominació popular de la Mare de Déu dels Afortunats. L’advocació de la Mare de Déu de la Bonanova va prendre-hi molta embranzida a partir que un llamp va travessar l’Església Parroquial mentre se celebrava missa el 1882. El 1883 la Mare de Déu de la Bonanova va esdevenir copatrona de la Parròquia i d’aleshores ençà el nom de la Bonanova va substituir el tradicional de Sant Gervasi per referir-se a aquella zona del Pla de Barcelona.

Una colla castellera va dinamitzar el programa profà de la celebració. Aquesta formació, ben segur, era integrada per veïns d’arreu del Pla de Barcelona, però imbuïts en els Castells per provenir del Penedès i el Camp de Tarragona, l’àrea històrica castellera, i que van protagonitzar moltes actuacions aquells anys al Pla de Barcelona.

Una ressenya de la diada de Coronació de la Mare de Déu de la Bonanova, el dissabte 8 de setembre de 1900, va assenyalar la presència castellera al seguici d’anada a l’església Parroquial dels Sants Gervasi i Protasi i la Mare de Déu de la Bonanova: “Solemnísima fue la fiesta celebrada ayer en la barriada de San Gervasio con motivo de la coronación de Nuestra Señora de la Bosanova, de la excelsa reina del llano de Barcelona, cuyo acto tuvo efecto en la Iglesia titular con la pompa y magnificencia propias del culto católico […] A las nueve de la mañana organizase una procesión, á la que precedían los gigantes y cabezudos y «Xiquets de Valls», seguidos del clero parroquial, Junta de Obra, alcalde accidental señor Martínez Domingo, acompañado de los concejales señor Trabal, Huelín, Mans, Ventura, Fargas, Plaza, Montané, Lluch, el secretario del Ayuntamiento señor Gómez del Castillo, el diputado provincial señor Casasa en representación de la corporación, la banda de los Talleres Salesianos y gran número de feligreses. / Dirigióse la comitiva al convento de Religiosas Mercedarias, en donde se hallaba ya el señor Obispo de la diócesis, doctor Morgades y Gili, regresando inmediatamente á la iglesia, donde el señor obispo revistiese de pontificial, empezando la ceremonia de la coronación” (La Vanguardia: 1900. AHCB).

Unes línies similars també van situar a aquests “Xiquets de Valls” davant del temple després de la celebració religiosa i arreu de la població durant la resta de la jornada: “Una colla de Xiquets de Valls recorría la barriada fent arriscats castells. Un de aquestos exercicis fou fet després de l’Ofici á presencia del senyor Bisbe y de l’Ajuntament que ocupavan una miranda de la Rectoría, que dona á la plasa” (Diari de Catalunya: 1900. AHCB).

Xavier Güell

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Barcelona, castells i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.