Dades inèdites del quatre de nou net del 1881 i del cinc de nou del 1883

La premsa de Valls va ressenyar el traspàs del casteller i cap de colla vallenc, Anton Fàbregas Mialet, “Anton de l’Escolà”, el maig del 1945. Aquest text, glossant la biografia del finat, conté algunes dades de dues gestes de la Primera Època d’Or dels Castells, el quatre de nou net del 1881 a Tarragona a les festes de Santa Tecla i el cinc de nou del 1883 a Valls a la Fira de Santa Úrsula, ambdues al sac de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, l’agrupació on “Anton de l’Escolà” va militar fins que no va fundar la seva pròpia a cavall del 1894 i el 1895: “‘Los que mueren’. / A la edad de 89 años ha fallecido nuestro compatricio, D. Antonio Fábregas Mialet, conocido por el apodo de «l’escolá». / Era uno, quizás el único, de los «supervivientes» de la «colla» que en la época de mayor esplendor y gloria de los «Xiquets de Valls», ejecutó la proeza de levantar el «cuatre de nou net» y el «cinc de nou». / Y no era sólo uno de los que coadyuvaron a efectuar esta gesta de nuestros «Xiquets» sino que «l’escolá» fue su puntal, casi diríamos su base. / En 1879, justamente casado con Teresa Galofré [Madurell], a los 20 años de edad, hallándose las dos «colles» en Tarragona, la «nova» empezó su proeza con el «tres de nou». En el calor de la competencia, el Félix, «cap de colla» organiza el «cuatre de nou», colocando a segundos a «l’escolá» junto con Bertrán [Josep Bertran Roig, “Bertran de la Riera”], Silvestre [Silvestre Hugas Mercader, “Silvestre de Creixell”,] y Aspadión [Jaume Tarragó Plana, “Espiridió”,] y a «terços» a Félix [Félix Fàbregas Miquel, “Feliets” o “Jaio Fèlix”], a Isidro de Rabasso [Isidre Tondo Ballart, “Isidre de Rabassó”], a José Doménech [Josep Domènech Miquel, “Guerxo de Xacó”,] y a «Sisquet» [Francesc Romeu Vila, “Cisquet de Garí”], todos de Valls. El «castell» es coronado por «l’anxeneta» y deshecho igualmente a la perfección en medio de ovaciones y vítores que sin cesar se repetían …; no obstante, nunca más se intentó. Fue demasiado grande la heroicidad y había dejado un recuerdo inborrable, que hacía sentir el temor de un fracaso. / En 1882, por las fiestas de Santa Ursula, las dos «colles» rivalizaron nuevamente. Intentó la «nova» el «cinc de nou» pero por retroceder «l’anxeneta» que lo era «l’Eusebio» tuvo que ser desmontado y al repetirse se desmoronó. La «vella» en el primer y segundo intento fracasó, pero luego vió premiados sus esfuerzos con el éxito más rotundo. «L’escolá» ocupó el puesto más difícil: el de «segon» en el «pilar del mig». / Con la muerte, pues, de «l’escolá», queda truncada aquella raza que diera tanta gloria a Valls en este aspecto. / «L’escolá», era además Teniente honorario del Ejército español, por recaer en él también la circunstancia de ser un veterano de la guerra carlista. / Descanse en paz y reciban todos sus familiares la expresión de nuestra condolencia, y sea esta breve reseña como un homenaje póstumo a la memoria de uno de los «ases» de los «Xiquets de Valls» (Juventud: 1945. ACAC).

El document, doncs, recull la identitat d’alguns dels protagonistes del quatre de nou net, una gesta que, segons s’afirma, no va plantejar-se els anys posteriors per esdevenir “demasiado grande la heroicidad” i deixar “un recuerdo inborrable, que hacía sentir el temor de un fracaso”. Els noms d’aquests castellers, que no tots eren fills de Valls, coincideixen amb els d’altres fonts. Al pis de segons van pujar Josep Bertran Roig, “Bertran de la Riera”, de la Riera de Gaià; Jaume Tarragó Plana, “Espiridió”, de Tarragona; Silvestre Hugas Mercader, “Silvestre de Creixell”, de Creixell; i el mateix Anton Fàbregas Mialet, “Anton de l’Escolà”, l’únic dels quatre nascut a Valls i també, el més jove d’ells. “Anton de l’Escolà” tenia vint-i-quatre anys el setembre del 1881. “Espiridió”, també, però amb uns mesos més. “Bertran de la Riera”, vint-i-vuit. “Silvestre de Creixell”, vint-i-nou. Els Llibres Sagramentals de la Parròquia de Santa Maria de la Catedral de Tarragona assenyalen que “Espiridió” va néixer el 28 d’agost del 1857 a Tarragona (AHAT). Els Llibres de la Parròquia de Santa Margarida de la Riera de la Gaià, que “Bertran de la Riera” el 15 de maig del 1853 a la Riera (AHAT). I els de la Parròquia de Sant Jaume de Creixell, que “Silvestre de Creixell” el 7 de maig del 1852 (AHAT).

Els terços del quatre de nou net també se citen. Els quatre castellers ara sí tots fills de Valls. Aquests noms també se sabien per d’altres fonts. Isidre Tondo Ballart, “Isidre de Rabassó”; Josep Domènech Miquel, “Guerxo de Xacó”; Francesc Romeu Vila, “Cisquet de Garí”; i Félix Fàbregas Miquel, “Feliets” o “Jaio Fèlix”, a qui també s’atribueix el càrrec de cap de la Colla Vella aquell temps, no a Isidre Tondo Ballart, “Isidre de Rabassó”, com es creu majoritàriament avui dia.

El text també ressenya allò també prou conegut que la Colla Vella va aixecar el quatre de nou net per respondre un tres de nou de la Colla Nova avui dia tipificat de conflictiu. Alguns autors sostenen que el tres també va ser net. D’altres, a partir de la memòria oral, també el qualifiquen de gesta, però per construir-se amb un folre molt reduït, amb sis homes. El testimoni del cronista casteller vallenc Francesc Gazo Fargas, encara no massa difós i que va al·ludir al 1883, no al 1881, aviat es dirà el perquè, és en aquesta segona línia: “A Tarragona, si mal no recordem l’any [18]83, la colla nova va fer el tres de nou aguantant només els braços dels segons i la colla vella va fer el quatre de nou completament net o sigui sense aguantar ni el cos dels segons ni les cames dels terços” (La Crónica de Valls: 1933. ACAC). La nota necrològica d’Anton Fàbregas Mialet, “Anton de l’Escolà”, també segueix aquest camí. Aquest document no subratlla la proesa de plantar-se un Castell superior al quatre de nou net el 1881 a Tarragona i també, que aquest va plantejar-se per respondre i vèncer als rivals.

D’altres dades sobre aquest quatre de nou net que també es llegeixen a la nota necrològica, de tota manera, no esdevenen fefaents. La consecució se situa a Tarragona al 1879, però en realitat va ocorre el 1881 a les Festes de Tarragona de Santa Tecla, presumiblement el 24 de setembre. La memòria oral hi havia barallat tres anys, el 1879, 1882 i 1883, el 1879, entre d’altres raons, per associar-hi el matrimoni d’“Anton de l’Escolà” i tenir aquest aleshores vint anys d’edat. Fàbregas sí va casar-se el 1879, el 16 d’agost a l’Església del Carme de Valls, amb Teresa Galofré Madurell (AHAT), però a l’edat de vint-i-dos, doncs, va néixer el 27 de gener del 1857 a Valls. Els Llibres Sagramentals de la Parròquia de Sant Joan de Valls reporten les dates de naixement i de matrimoni d’“Anton de l’Escolà” (AHAT).

La data del quatre de nou net, d’altra banda, també s’ha vinculat amb el matrimoni d’un altre dels seus protagonistes. Miquel Homs Bofarull va recollir de Josep Bertran Sedó, fill de “Bertran de la Riera”, que “Silvestre de Creixell” s’havia casat uns dies abans: “Es conta [Josep Bertran Sedó] que aquells dies a Santa Tecla del 1881 el «Bertran» no es trobava gaire bé i la seva dona no el deixava anar a Tarragona per por que pugés als castells, però ell la va convèncer d’anar-hi tot dient-li que no hi pujaria, però en algun lloc amagat del carro va prendre la faixa, en arribar a Tarragona va trobar-se amb el «Silvestre de Creixell» i li preguntà què havien fet el dia abans, a la qual cosa ell li contestà que no ho sabia pas, ja que s’havia casat aquells dies i arribava de «nuvis», però que segons havia sentit en una taverna els de l’altra colla els havien passat davant” (M. Homs Bofarull: 1984. HCT).

Aquí la memòria oral també va trontollar. Silvestre Hugas Mercader, “Silvestre de Creixell”, va casar-se dues vegades, però no el 1881, ni tampoc el 1879. “Silvestre de Creixell”, boter i veí de Creixell, va contraure matrimoni amb Teresa Fuster Aloma, filla i resident a la Pobla de Montornès, el 14 de febrer del 1874 a la Parròquia de Santa Maria de la Pobla de Montornès (AHAT). Després, en enviudar, encara boter d’ofici i resident a la Pobla, el 18 de juny del 1887, també a la Parròquia de Santa Maria de la Pobla de Montornès, amb Maria Oliva Jansà, viuda de Josep Monner, nascuda i també resident a la Pobla (AHAT).

Les línies dedicades a Anton Fàbregas Mialet, “Anton de l’Escolà”, també parlen del cinc de nou que la Colla Vella va completar el 28 d’octubre del 1883 a la Fira de Santa Úrsula de Valls i on la Colla Nova va fracassar. Aquí s’erra la data per un any –se cita el 1882, no el 1883–, però també s’hi ofereix informació convincent. Així hi apareix un altre relat, que aplega elements dels publicats a la premsa contemporània –El Eco de Valls i el Diario de Tarragona–, d’aquest èxit en el cinc de nou –la Colla Nova va desmuntar-ne una primera temptativa per recular l’enxaneta i va fer-hi llenya quan va tornar-hi; la Colla Vella va reeixir-hi a la tercera–, el nom de l’enxaneta de la Colla Nova –Eusebi– i que Anton Fàbregas Mialet, “Anton de l’Escolà”, va parar-lo a segons al pilar del mig o rengla, la posició va qualificar-se de la més difícil, és dir, tenint a sobre Isidre Tondo Ballart, “Isidre de Rabassó”.

Xavier Güell

 

 

 

 

 

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en castells, Tarragona, Valls. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.