Valencians i Xiquets de Valls a Riudoms durant la segona meitat del segle XIX

Riudoms és una de les localitats de la comarca del Baix Camp que va comptar amb seguicis de festa major voluminosos a cavall de distintes celebracions almenys durant la segona meitat del segle XIX, segons constata la premsa de l’època consultada.

Així, la transcripció del programa de la festa major a llaor de Sant Jaume va preveure el concurs “de los bailes siguientes: ball nou, de la rosaura, muchiganga, de las gitanas, de moros y cristians, dames y vells, seguirán los xiquets de Valls y después habrá unos 40 hombres que con trajes de diablos irán disparando un estraordinario y vivo fuego” els dies 24, 25 i 26 de juliol. Les celebracions religioses dels dies 24 i 25 tenien lloc a la Parroquial de Sant Jaume. L’Ofici del 26, a l’ermita de Sant Antoni de Pàdua (Diario de Reus: 1861. ACBC).

Aquí sobresurt la presència d’uns “xiquets de Valls”, pel que fa a la tradició del territori d’aixecar construccions humanes. Una colla, suposadament, de Valls, si als mateixos dies al Vendrell, també segons el seu programa d’actes de la festa major, també s’esperava l’“asistencia de los Chiquets de Valls” (Diario de Barcelona: 1861. AHCB).

La gran plantilla de Diables també hi destaca. Això no sorprèn atès el patró organitzatiu que se seguia a la comarca, a banda d’altres punts del territori. Els Diables es constituïen a partir de la reunió de tots aquells veïns amb ganes de participar-hi, amb la prerrogativa que cadascú es procurava els materials necessaris. Això no suposava massa problemes si la mateixa pirotècnia resolia qualsevol contingència no només de carretilles, sinó també de vestuari. L’abillament es venia o es llogava.

Les notícies següents s’espaien una dècada. Aquestes apareixen el 1871, en ocasió de la commemoració dels 25 anys del papat de Pius IX. Aquesta cita d’exaltació catòlica es contextualitza amb què l’Església oficial mirés de recuperar posicions pel ressò de la Revolució de Setembre del 1868 i la proclamació de la Primera República el 1873. Aquests episodis van dur la separació de l’Estat i l’Església, que va materialitzar-se amb l’expulsió dels jesuïtes i la proclamació de la llibertat de culte. El mateix Pius IX també va mostrar-se intransigent a les aportacions dels nous temps.

Una correspondència a la premsa de Tarragona va ressenyar la commemoració del 25è aniversari del pontificat del Papa Pius IX a Riudoms els dies 17 i 18 de juny. Aquí qui va cultivar la tradició d’enfilar-se uns damunt d’altres no van ser els Xiquets de Valls, sinó la seva expressió primigènia, el Ball de Valencians, molt habitual al territori: “Anteayer sábado [17 de juny] Formaronse ya danzas de varios géneros que acompañaron por la noche al Ayuntamiento á la iglesia, donde se cantaron unas solemnes completas […] Terminada la función religiosa apareció en la plaza la música de esta villa que entretuvo con piezas escogidas hasta una hora avanzada al numeroso gentío allí reunido, viendose iluminados la mayor parte de los balcones y ventanas y sucediéndose con frecuencia los fuertes disparos del «ball de Serrallonga» […] Ayer domingo [18 de juny] […] Por la tarde se cantó un solemne trisagio por la misma música y después salió la procesión general en la que se llevaba á S.D.M. habiendo tomado parte en ella todo el pueblo, precediéndola varias danzas como la de «valencians», «cercolets», «Serrallonga» y «diables», cerrándola el Ayuntamiento, que de este modo ha dado pruba de representar a un pueblo Católico” (El Tarraconense: 1871. HCT. Aquest text transcrit a: La Convicción: 1871. AHCB).

Les notícies següents a l’abast a hores d’ara són de després del trasbals de la Tercera Guerra Carlina (1872-1876). El cop d’estat del General Martínez Campos el desembre de 1874 va suposar la fi de la Tercera Guerra Carlina, de la Primera República i el restabliment de la monarquia borbònica a Espanya en favor del Rei d’Alfons XII, fill de la Reina Isabel II, destronada el 1868. El sistema polític que va sobrevenir a continuació rep el nom de Restauració i va atorgar una estabilitat relativa al país durant diverses dècades. La pau social i les renovades ganes de viure els primers temps després de la tercera carlinada van traduir-se en un auge de les celebracions de festa major arreu del país.

A Riudoms va expressar-se en la recuperació de l’advocació de Sant Sebastià, el 20 de gener, la festa major d’hivern, i de Sant Antoni. El programa d’actes del 1881 va proclamar d’aleshores que, “Restablecida la primera de dichas fiestas, despues de muchos años que no se celebraba”, hi participarien “varias danzas, entre ellas lo ball nou, la Rosaura, Pastorets, Sebastiana, Cercolets, Serrallonga, Valencians, Diables, un centenar por lo menos, disparando carretillas, completando el cuadro los Xiquets de Valls, los Nanos y varias músicas”  els dies 19, 20 i 21 de gener (La Opinión: 1881. BHMT). Aquí, doncs, tant els Valencians, com els Xiquets de Valls manegarien la tradició de les torres humanes.

Els Valencians també són citats al programa d’actes de l’edició del 1883. En relació al vespre del 19 de gener, vigília de Sant Sebastià, va esmentar-se: “Por la tarde, las músicas y dulzainas recorrerán la poblacion y acompañarán al Ayuntamiento á Completas. / Habrá bailes de Diablos, de Enanos, de Gitanas y de Valencians, que recorrerán las calles de la población durantes los tres citados días” (La Crónica de Reus: 1883. ACBC). Una altra transcripció del document va assenyalar-hi: “La comitiva que acompañará al Ayuntamiento se compondrà de un grandísimo número de diables, baile de enanos, de las gitanas, varias danzas dramáticas como la de don Jacinto y Marcos Vicente, baile de valencians”. La preeminència del foc sobresurt el vespre del 21 de gener:  “á las nueve de la noche se disparará un tremendo Moro de fooh después del cuál saldrán los diablos á  hacer diabluras con su esencial elemento” (La Opinón: 1883. BHMT).

L’excel·lència de la pólvora és el que va retenir-se d’aleshores: “La fiesta mayor de la vecina villa de Riudoms celebróse el domingo último [21 de gener] con gran afluencia de forasteros y con abundantes y extraordinarios regocijos. Las carretillas y armas de fuego que se dispararon por las comparsas, le asemejaron durante todo el día á una población atacada por un ejército enemigo con un incesante graneado fuego de fusileria” (Las Circunstancias: 1883. ACBC).

Els Valencians i Diables també van anunciar-se el 1886 a la festa a llaor de Sant Sebastià, aquell cop amb la coincidència celebrar-se la fi de la pandèmia de còlera que va assotar el Camp de Tarragona l’estiu del 1885 (S. Palomar Abadia: 2002).

Xavier Güell

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Riudoms i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.