Valls, 1819

El novembre de 1946 a Cultura de Valls, “Eco” va publicar l’article ‘Papeles Viejos’ que va aplegar la transcripció de dos documents sobre els dos assassinats el 19 de juliol de 1819 a Valls a l’entorn de l’actuació de les dues Colles de Xiquets de Valls de l’època, la dels Menestrals i la dels Pagesos, a la festa del barri de la Mare de Déu del Carme. Un document presenta el testimoni de Josep Termens, “Alcayde de las Carceles” de Valls. L’altre, uns aclariments, per al·lusions, de Pere Màrtir de Veciana de Miró, Comandant dels Mossos d’Esquadra: “Declaración del testigo 22. José Termens. / En dicha Villa de Valls á diez y seis dias del mes de Octubre del año mil ochocientos diez y nueve: El expresado Señor Alcalde Mayor y Nominado para la entendida justificacion y prueba mandó parecer ante si á Jose Termens Alcayde de las Carceles de esta Villa, de edad que ha dicho ser de cincuenta y seis años, el cual mediante juramento que en toda forma de derecho ha prestado en manos y poder de su (abreviatura ilegible) ha ofrecido decir verdad y lo que sabria sobre lo que fuere preguntado; Y siendolo a tenor del auto de oficio que va por cabeza de los presentes =Dixo: Que en la noche del diez y nueve Julio último estaba con el sosbayle de esta Villa Jose Vallverdú, en el Teatro donde se hacian comedias y al salir de la que se acaba de hacer, que seria como á cosa de las diez horas de la noche y estaba con el sosbayle a la calle llegó alli un Mozo de la Esquadra que es el Asistente de Don Pedro Martir Veciana Comandante de dicha Esquadra que tiene el apelllido de Piñol, y abló con otros dos Mozos de la misma Esquadra diciendoles delante del testigo, y del sosbayle si estaban llamados por la Justicia, y respondiendo aquellos dos Mozos que si, el dicho Asistente les dixo que fuesen con ella, pero entonces el sosbayle les dixo que no, sino que fuesen con el Comandante Don Pedro Martir Veciana que els sosbayle ya tomaria otra gente, y luego mandó al testigo, al Mozo de los Regidores llamado Juan Serra, al Portero de esta Villa Cayetano Barnat, y al hijo de otro Mozo de dichos Regidores llamado Alberto Andreu; y los quatro con dicho sosbayle fuimos a rondar la Villa, y al llegar á la calle vulgarmente dicha dels Metges, cerca la casa de Doña Josefa Coll Viuda vecina de esta Villa, hallamos un hombre tendido en el suelo que conoció el testigo que era Juan Bofarull alias Caballé casado Labrador de la misma Villa, porque antes ya lo tenia conocido, que no ablaba ni daba ninguna señal de vida, lo que vió por medio de la luz que llevaba el testigo auxiliante la justicia, y otra que llevaba un hijo suyo Jose Termens Soguero tambien de esta Villa, que estaba en aquel mismo sitio con el Escribano de la Curia de ella Baltasar Marti, que dixeron esperaban al Señor Bayle, y en este momento compareció alli el expresado Comandante de las Esquadras con diferentes Mozos, y al ver dicho Comandante aquel hombre tendido en tierra, dixo, dirigiendose a él: «temps há que tu pronosticaba»; y añadió; este hombre se ha de llevar al Hospital, y á esto el testigo le dixo al Comandante, mire Usted que no abrirán el Hospital si antes no se dice al Señor Jose Salas su Administrador, y entonces el testigo con dicho Portero, y Juan Serra Mozo de los Regidores fueron a encontrar al dicho Administrador y le dixeron que habian de llevar dos muertos al Hospital y entonces el mismo Administrador con ellos fueron a dicho Hospital, y á la voz del mismo Administrador abrieron la puerta, y el testigo con sus dos compañeros entraron, y tomaron las andas, y se fueron a buscar el cadaver de Juan Bofarull, y lo conduxeron al mismo Hospital donde lo dexaron, y cuando pasaron por las quatro Esquinas de la calle del Carmen, encontraron al Señor Bayle con hombres que se dixo, y fué entendido que llevaban el cadaver de Jaime Monconill Soltero Labrador vecino que fué de esta Villa, que lo habian encontrado muerto al saguan de la casa y cerca el umbral de la puerta de Francisca y Jose Jover Madre, é hijo de esta misma Villa, cuya casa se halla cita en la calle llamada del Carmen, inmediata a la nombrada dels Metges, y juntos llegaron á dicho Hospital y dexaron alli el dicho cadaver de Monconill, y luego todos se retiraron á sus casas; Puede añadir que en esta Villa en aquellos dias hubo un Bayle que llaman de Valencianos, y que habia dos partidos, uno de Labradores y otro de Menestrales en hacer torres, ó castillos, y cual de ellos lo haria mas alto, y que el Señor Bayle temiendo que no hubiese riñas, mandó que no hiciesen castillos por la tarde del domingo diez y ocho de Julio, de cuyas cabezas principales de estos partidos no tiene noticia alguna; y presume que el Señor Bayle mandó suspender las torres, ó castillos porque fue publico en esta Villa que los menestrales que baylaban, hicieron la torre de ocho estados, y que los labradores dansantes, se empeñaron con el mayor conato, en que les habian de igualar, como en efecto tiene entendio el testigo que lo lograron por la mañana del mismo Domingo diez y ocho; Y está crehido que el Señor Bayle viendo que ya estaban igualados los partidos, observando que todavia no estaban sosegados, les privó la continuación de dichas torres por la tarde: Que desde que está preso Francisco Queralt, ha observado el declarante, lo visitan con frequencia, esto es desde las doce á la una, y al anochecer dos hermanos que se llaman Balcells, que ablan con el preso con voz alta, y cosas indiferentes, y que tambien han ido y van otros compañeros de Balcells á visitar, y ablan con el referido preso; Que es quanto puede declarar y la verdad. Y habiendosele lehido esta declaracion á ella se afirmó y ratificó bajo el mismo juramento prestado, y no lo ha firmado porque ha dicho no saber escribir, firmolo por é el infraescritdo con su merecimiento de que doy fe =Rada =Por el declarante =Ramon Renart =Ante mi =Salvio Fabregas =Es copia del original, de que doy fe =Thomas Maria Fabregas” […] “Me he enterado de la cita que de mi hace José Termens Alcayde de las carceles de Valls sobre la muerte de Juan Bofarull alias Cavallé y aunque no tengo presente haver dirigido al cadaver de este la expresión de «temps ha que tu pronosticaba» tengo alguna idea de su veracidad pues que constandome el genio ruidoso del expresado Cavallé y lo mucho que viviendo este le habia exortado á que moderase su conducta es muy factible que en aquel caso me exclamase con aquella ú otras expresiones semejantes: Es cuanto puedo decir a Usted en el particular y en contestación a suo fico de 22 de Junio que recibo muy atrasado. / Tarragona 1° Agosto de 1822 / Pedro Martir Veciana / Señor Juez de 1ª Instancia de Tarragona” (“Eco”: 1946. ACAC).

 

Josep Termens, doncs, va relatar el 16 d’octubre de 1819 la troballa el vespre del 19 de juliol de 1819 dels cossos sense vida, primer, de Joan Bofarull, “Caballé”, casat, pagès i fill de Valls, al carrer dels Metges, que creua el carrer de la Mare de Déu del Carme, i, a continuació, de Jaume Moncunill, solter i també pagès i fill de Valls, al mateix carrer de la Mare de Déu del Carme.

 

Els Llibres Sagramentals de la Parròquia de Sant Joan Baptista de Valls recullen les dues defuncions. Aquí es llegeix que un dels difunts es deia Pau Monconill, no Jaume Monconill, com es diu al paper de Josep Termens. Les cerimònies d’enterrament van ocórrer l’endemà, 20 de juliol de 1819: “Als vint de Juriol de mil vuit cents dinou en lo cementeri Rural de Valls se ha enterrat lo Cos de Joan Bofarull Pages, marit de Rosa Tondo, fill de Bernat Bofarull Pages difunt y de Francisca Tondo Viuda tots de Valls: morí ahir después de haver rebut lo Sagrament de la Extremaunció” […] “Dit dia [20 de juliol de 1819] se ha enterrat en lo cementiri Rural de Valls lo Cos de Pau Monconill fadrí Pages, fill de Pere Joan Monconill Viudo Pages, y de Maria Monserrat, Conjuges esta difunta tots de Valls mori ahir después de haver rebut lo Sagrament de la Extremaunció” (AHAT).

 

Els Llibres Sagramentals de la Parròquia de Sant Joan Baptista de Valls aporten més dades dels difunts. Joan Bofarull Tondo, pagès, va néixer el 13 de gener de 1788 a Valls, per tant tenia 31 anys en morir, i era fill de Bernat Bofarull Martí, també pagès de Valls, i Francesca Tondo Bella, filla de moliner i també de Valls (AHAT). Pau Monconill Montserrat, pagès, solter i també de Valls, era fill de Pere Joan Monconill Roca, pagès i també de Valls, i Maria Montserrat Marsal, filla de pagesos i també de Valls (AHAT).

 

El testimoni de Josep Termens comenta que les dues morts van ocórrer al barri del Carme de Valls i el dilluns 19 de juliol, l’endemà d’uns dies d’actuacions castelleres. Les jornades castelleres, és clar, van succeir per la celebració veïnal d’aquest barri. La diada de la Mare de Déu del Carme s’escau el 16 de juliol, el 1819 un divendres, cosa que va afavorir que els dies de gresca abracessin també els dies successius, el cap de setmana, aquell any, i on els Castells van sovintejar a l’època –almenys encara se’n van alçar el 1893–.

 

Josep Termens va precisar l’actuació de les Colles –“partidos”, en una traducció ampul·losa al castellà– de Pagesos i Menestrals de Balls de Valencians, que més endavant van esdevenir de Xiquets de Valls, abocades a deixar enrere les cotilles del seu estadi primigeni pel seu desig de superar límits aquells dies. Les línies testimonien l’èxit primer dels Menestrals en el sostre de vuit pisos i l’assoliment també d’aquesta fita pels Pagesos el matí de diumenge 18 de juliol, la primera notícia de Castells de vuit pisos que se sàpiga a hores d’ara.

 

L’existència de dues formacions rivals, la fórmula habitual en els Castells a Valls, va incentivar l’auge de l’activitat. Les disputes poden esdevenir fructíferes. En contra d’una primera impressió, una empresa es cohesiona i dinamitza davant l’estímul d’una contrincant. En aquest cas, per competir-se per qui reeixia en l’exercici de les destreses castelleres, però també, per xocar dos esquemes mentals per les diferències laborals, socials o polítiques dels integrants dels dos col·lectius en acció, pagesos i menestrals. La notícia que la rivalitat va derivar en dos assassinats exterioritza la concepció visceral pels Castells per part d’alguns protagonistes aquell temps. Les mencions que el Batlle va haver de prohibir al final l’actuació la tarda del diumenge 18 juliol i que Pere Màrtir de Veciana de Miró, Comandant dels Mossos d’Esquadra, va veure venir els fatídics successos fan sobreentendre la virulència latent entre els dos bàndols castellers contendents.

 

L’ofici dels dos assassinats, pagesos, vincula els dos morts a una de les faccions, la Colla de Valencians de Pagesos. La família política d’un d’ells també i, a més, atorgant-li galons amb la perspectiva del temps. Joan Bofarull Tondo era casat amb la vallenca Rosa Tondo Torrents, cosina germana d’Agustí Tondo Rabassó, pagès, pare d’Isidre Tondo Ballart, “Rabasso”, també pagès, més endavant, cap de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, successora de la Colla del Ball de Valencians de Pagesos. Els pares de Rosa Tondo Torrents i Agustí Tondo Rabassó eren, respectivament, els germans Joan i Agustí Tondo Pont, ambdós pagesos.

 

La identitat de l’encausat, Francesc Queralt, també es pot contextualitzar si se’l relaciona amb l’altre bàndol a escena. Queralt és un cognom característic de Valls i d’aleshores es constata l’existència de diversos Francesc Queralt d’ofici menestral, però també, pagès.

 

Diversos autors han afirmat, de fet, és la tesi oficial, que la prohibició de l’Alcalde d’aixecar-se Castells la tarda del diumenge 18 de juliol sembla va tenir més cua. Fins ara s’ha assenyalat que l’ordre va perpetuar-se a Valls durant quinze anys, fins la Festa Major de Sant Joan de 1834, a partir de casar-hi una dada de l’article ‘Fa cent anys’ que “Marc-Anton” va publicar el 1935 a La Crónica de Valls. Aquí van aplegar-se diverses notícies extretes d’un dietari de cent anys enrere i una d’aquesta va fer referència a “que els menestrals varen fer sortir la gralla i feren castells, que, des de l’any 1819 no els havien fet, per que els Batlles no ho havien volgut” (La Crónica de Valls: 1935. ACAC). Joan Climent Ferré sembla que va localitzar el document original al Fons Baldrich-Coll de l’Arxiu Municipal de Valls o, una transcripció d’aquest, doncs, va publicar unes línies d’època sobre la notícia: “Los Manestrals feran surti la Gralla y feran castells que desde lo any 1819 en sa que non van fer cap perquè los Batlles no ho avian volgut” (J. Climent Ferré: 2013).

 

Els mots del paràgraf anterior, però, no assenyalen l’absència de Castells a Valls, sinó la incompareixença de la Colla de Menestrals durant el període 1819-1834. I, per tant, que els vallencs van poder gaudir dels Castells en pròpia plaça de la mà de l’altra Colla a la palestra, la Colla de Pagesos, suposadament, a més, la damnificada pels assassinats de 1819, atès l’ofici dels dos difunts.

 

De fet, es coneix una notícia de Castells abans de la Festa Major de Sant Joan de 1834 i, per tant, a cura de la Colla de Pagesos, atès el que s’afirma al dietari que “Marc-Anton” va fer conèixer el 1935. La Historia de la Villa de Valls desde su fundación hasta nuestros días de Francesc Puigjaner Gual  recull que “recorrieron las calles danzas, castells y balls de diables que dispararon un infierno de fuegos de artificio denominados carretillas” durant tres dies entre juny i juliol de 1833 en ocasió de festejar-se el jurament d’Isabel II com a Princesa d’Astúries (F. Puigjaner Gual: 1881). El color polític que s’atribueix a la Colla de Valencians de Pagesos no devia immiscir-se en aquesta ocasió, com es va repetir, per exemple, en ocasió de festejar-se la fi de la Tercera Guerra Carlina i, és clar, la derrota de la causa carlina, a Valls el 25, 26 i 27 de març de 1876.

 

 

Xavier Güell

 

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Valls i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.